L'ecologista, biòleg matemàtic i professor holandès Marten Scheffer és el guanyador del dinovè Premi Ramon Margalef d’Ecologia per la seva contribució a la teoria dels estats alternatius i els canvis sobtats en els ecosistemes, els anomenats punts d’inflexió o tipping points. El premi reconeix una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques, tant per l’aportació al coneixement, al pensament científic o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals.
Marten Scheffer (Amsterdam, 1958) va percebre els punts d'inflexió en l'evolució dels ecosistemes quan investigava llacs que s'havien tornat tèrbols per fertilitzants agrícoles. Va adonar-se que, un cop superada una determinada quantitat de contaminants, per més que es tornessin a reduir, les aigües no recuperaven la transparència; com si l'ecosistema del llac, alterat pels agroquímics, es resistís a abandonar el nou punt d'estabilitat a què havia arribat. És a dir que, quan els ecosistemes superen un punt d'inflexió, les condicions varien de manera tan dràstica que la situació esdevé potencialment irreversible. Les aigües límpides només es podrien recuperar amb el que va anomenar una "teràpia de xoc"; una mesura dràstica però eficaç que avui es fa servir als llacs, consisteix a extreure'n els peixos.
L'acció humana és el principal agent que actualment empeny els ecosistemes a canviar -cap a un possible tipping point-. La selva amazònica, l'Antàrtida o l'Àrtic estan en un risc de col·lapse sobtat amb efectes que poden ser potencialment irreversibles per a tot el planeta. Scheffer ha aplicat el seu model als aiguamolls de Doñana, el lloc d'hivernada d'aus aquàtiques més important a Europa -acull més de mig milió d'exemplars-. Atès que una de les amenaces més grans són les toxines de cianobacteris, que creixen pels fertilitzants dels cultius propers de maduixes i també per la calor, per fer les maresmes més resilients en l’escenari de pujada de temperatures, l'estratègia de gestió local hauria de ser reduir els fertilitzants.
Més enllà de protegir la biosfera amb la gestió i la restauració d'ecosistemes i, en particular els més fràgils com ara aiguamolls, esculls de corall i selves tropicals, l’aportació de Scheffer ha provocat un impacte enorme en molts altres sistemes biològics i físics als que pot assistir per acarar els reptes que la humanitat enfronta. En tots els sistemes complexos -ecosistemes, atmosfera i clima, cervell o societat- es poden detectar senyals genèrics d’alerta abans d’un canvi sobtat.
Les transicions crítiques dels sistemes complexos es poden anticipar mitjançant principis universals comuns a tots; de manera que, encara que un sistema complex no s’entengui, utilitzant lleis matemàtiques es pot detectar si és a prop d’una transició crítica. Així, els tipping points es poden convertir en una eina útil per a la gestió ambiental, perquè ajuden en la presa de decisions quan cal intervenir per evitar un canvi catastròfic en un sistema complex. La idea de Scheffer ha generat multitud de noves investigacions en ecologia i altres disciplines.
Marten Scheffer es va doctorar en Ecologia per la Universitat d'Utrecht el 1990. Entre 1985 i 1997, va ser investigador de l'Institut de Silvicultura i Planificació Paisatgística de Wageningen (Països Baixos) i de l'Institut de Gestió d'Aigües Continent i Tractament d'Aigües Residuals. En l’actualitat és catedràtic d'Ecologia Aquàtica i Gestió de Qualitat de l'Aigua a la Universitat de Wageningen. És autor dels llibres Ecology of Shallow Lakes (2004) i Critical Transitions in Nature and Society (2009). Ha obtingut nombroses distincions, com el Premi Ciència de la Sostenibilitat de la Societat Ecològica d'Estats Units (2004), el Premi Spinoza de l’Organització per a la Recerca Científica dels Països Baixos (2009) i el Premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA (2016). Des del 2019 és membre associat de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
També participa a la Resilience Alliance, una xarxa interdisciplinària de científics i professionals fundada el 1999 que analitza la dinàmica integrada de les persones i la natura des d'una perspectiva del sistema socioecològic; que compta amb una xarxa internacional d'institucions com universitats, governs i agències no governamentals, i que publica la revista Ecology and Society. Els darrers anys ha impulsat dos instituts dedicats a la recerca interdisciplinar: l’Institut Para Limes, a la Universitat Tecnològica de Nanyang (Singapur), i l’Institut Sud-americà d’Estudis sobre Resiliència i Sostenibilitat (Uruguai). A més, també és compositor i intèrpret: toca la mandolina, la guitarra i el violí, amb el qual va fer una gira de diversos anys de durada amb el guitarrista holandès Harry Sacksioni i ha publicat l'àlbum Transitions.
Amb el propòsit de facilitar el diàleg i el debat científic entre els guardonats i alumnes de la Facultat de Biologia, cada any s’organitza el Fòrum Ramon Margalef. Enguany la jornada "El futur dels humans transitant a través del canvi global. Què es pot explicar l’ecologia?” se celebra el dijous 26 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Scheffer participa en el col·loqui "Com l’ecologia pot ajudar per superar els canvis" i en la trobada "El futur de l’ecologia". Perquè, diu, les nostres decisions afectaran generacions futures.