07
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
27
de novembre
del
2023
a les
14:12h
Un any més la cimera del clima intentarà complir l'objectiu etern de trobar acords entre les potències mundials per aconseguir frenar -molt probablement ja és impossible de revertir- el canvi climàtic. Ho farà des d'Egipte, en la seva 27a edició i en un context molt més difícil que el de la COP de l'any passat, celebrada a Glasgow. Malgrat tot, el que es va quedar en paraules en aquell moment ara es buscarà plasmar en compromisos i fets reals, en un context, evidentment, condicionat per l'escenari geopolític i la guerra a Ucraïna.
El fet que se celebri a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh és un senyal del gran propòsit de la conferència d'aquest any: garantir finalment el suport econòmic promès als països pobres, que són els menys implicats en l'escalfament global però a la vegada són els territoris més castigats. Qui paga aquesta injecció de capital xifrada en 100.000 milions de dòlars? Aquest serà probablement el principal punt de debat i on altre cop les grans potències i el primer món tornaran a posar en evidència la diferència entre les paraules i els fets.
La cimera ha començat aquest diumenge i s'allargarà fins al 18 de novembre, però és prou previsible que s'allargui uns dies més buscant sortir amb un acord que ben segur que serà in extremis, vistos els precedents d'anteriors cimeres. Com ja ha succeït també en trobades passades, el principal valor d'aquestes cimeres és treballar per avaluar i donar compliment a l'Acord de París, que diu que cal mantenir la temperatura del planeta per sota dels 1,5 °C respecte dels nivells preindustrials.
En el fons, la COP27 intentarà, per enèsim, cop passar de les paraules de Glasgow als fets. Cal recordar que en la passada cimera hi va haver acord, però de mínims, a última hora i sense complir les expectatives. Després de jornades maratonianes de negociacions i una pròrroga, es va poder segellar un pacte entre els països participants. Un "acord imperfecte", com reconeixien alguns dels delegats, que malgrat tot mantenia viu aquest límit d'escalfament global a 1,5 graus abans de 2100.
La Xina, la UE i els Estats Units, ara més difícil
El compromís de les potències més contaminants és el principal factor clau en la lluita contra el canvi climàtic, però si ja era difícil trobar punts de consens quan el context internacional estava més calmat, ara encara ho sembla més. Només un any després que la Xina i els Estats Units assolissin un acord inesperat per reduir emissions, el consens entre els dos països es preveu més complicat en el marc d'una guerra a Ucraïna que ha tensat les relacions geopolítiques a nivells de fa unes quantes dècades.
Lluny queda aquell pacte en què els dos majors emissors de diòxid de carboni del món s'instaven a "treballar plegats" i reconeixen la "urgència de la crisi climàtica". Ara, la gran preocupació té noms i cognoms i es diu Vladímir Putin i les seves intencions d'arribar fins al final a Ucraïna, amb efectes col·laterals, com la crisi energètica que tasta Europa. La Xina no ha donat suport formalment a les tropes russes, però tampoc ha condemnat la invasió. Al seu torn, els Estats Units i la Unió Europea s'han unit com mai abans havien fet en coordinació amb una OTAN que també ha reviscut després d'anys de pràcticament irrellevància. La creació d'aquests dos blocs, inevitablement, ho recaragolen tot més.
Els dubtes d'Egipte
L'elecció d'Egipte per presidir el que de facto són les converses climàtiques dels països de les Nacions Unides no ha quedat exempta de polèmica. En primer lloc, perquè la presidència egípcia en aquesta cimera serà per a Sameh Shoukry, que és ministre d'Exteriors del país però no té cap mena de formació en assumptes vinculats amb el clima. Normalment, els països intenten elegir un càrrec vinculat amb el motiu de la cimera, però en aquest cas, la ministra de Medi Ambient, Yasmine Fouad, només tindrà un paper secundari de "coordinadora". D'aquesta manera, es perpetuarà l'hegemonia masculina en aquestes cimeres, ja que de les 27 que s'han celebrat només cinc les ha liderat una dona.
Cal tenir en compte que aquest tipus de trobades generen multitud de protestes d'activistes que són crítics amb l'actuació per combatre el canvi climàtic i es tem que Egipte vulgui reprimir-les amb l'objectiu que la cimera es desenvolupi sense incidents encara més veient la recent onada d'accions en museus atacant obres en protesta contra l'ús de combustibles fòssils. Per això, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Turk, ha instat les autoritats egípcies a garantir que aquestes manifestacions es puguin dur a terme respectant la llibertat d'expressió.
Sense presència institucional catalana
Pel que fa a casa nostra, aquest any no hi ha presència confirmada ni del Govern ni de l'Ajuntament de Barcelona. Cal recordar que les dues institucions van ser presents en la cimera de Glasgow de l'any passat amb els seus màxims dirigents, Pere Aragonès i Ada Colau, respectivament.
Precisament des de la ciutat escocesa, el president de la Generalitat va confirmar que l'executiu posaria en marxa l'energètica pública que s'ha certificat fa només unes setmanes però que per ara s'ha quedat en l'autoconsum. Al seu torn, l'alcaldessa de Barcelona va liderar amb Londres una aliança de grans capitals per demanar més ambició per fer front a l’emergència climàtica.
El fet que se celebri a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh és un senyal del gran propòsit de la conferència d'aquest any: garantir finalment el suport econòmic promès als països pobres, que són els menys implicats en l'escalfament global però a la vegada són els territoris més castigats. Qui paga aquesta injecció de capital xifrada en 100.000 milions de dòlars? Aquest serà probablement el principal punt de debat i on altre cop les grans potències i el primer món tornaran a posar en evidència la diferència entre les paraules i els fets.
La cimera ha començat aquest diumenge i s'allargarà fins al 18 de novembre, però és prou previsible que s'allargui uns dies més buscant sortir amb un acord que ben segur que serà in extremis, vistos els precedents d'anteriors cimeres. Com ja ha succeït també en trobades passades, el principal valor d'aquestes cimeres és treballar per avaluar i donar compliment a l'Acord de París, que diu que cal mantenir la temperatura del planeta per sota dels 1,5 °C respecte dels nivells preindustrials.
En el fons, la COP27 intentarà, per enèsim, cop passar de les paraules de Glasgow als fets. Cal recordar que en la passada cimera hi va haver acord, però de mínims, a última hora i sense complir les expectatives. Després de jornades maratonianes de negociacions i una pròrroga, es va poder segellar un pacte entre els països participants. Un "acord imperfecte", com reconeixien alguns dels delegats, que malgrat tot mantenia viu aquest límit d'escalfament global a 1,5 graus abans de 2100.
La Xina, la UE i els Estats Units, ara més difícil
El compromís de les potències més contaminants és el principal factor clau en la lluita contra el canvi climàtic, però si ja era difícil trobar punts de consens quan el context internacional estava més calmat, ara encara ho sembla més. Només un any després que la Xina i els Estats Units assolissin un acord inesperat per reduir emissions, el consens entre els dos països es preveu més complicat en el marc d'una guerra a Ucraïna que ha tensat les relacions geopolítiques a nivells de fa unes quantes dècades.
Lluny queda aquell pacte en què els dos majors emissors de diòxid de carboni del món s'instaven a "treballar plegats" i reconeixen la "urgència de la crisi climàtica". Ara, la gran preocupació té noms i cognoms i es diu Vladímir Putin i les seves intencions d'arribar fins al final a Ucraïna, amb efectes col·laterals, com la crisi energètica que tasta Europa. La Xina no ha donat suport formalment a les tropes russes, però tampoc ha condemnat la invasió. Al seu torn, els Estats Units i la Unió Europea s'han unit com mai abans havien fet en coordinació amb una OTAN que també ha reviscut després d'anys de pràcticament irrellevància. La creació d'aquests dos blocs, inevitablement, ho recaragolen tot més.
Els dubtes d'Egipte
L'elecció d'Egipte per presidir el que de facto són les converses climàtiques dels països de les Nacions Unides no ha quedat exempta de polèmica. En primer lloc, perquè la presidència egípcia en aquesta cimera serà per a Sameh Shoukry, que és ministre d'Exteriors del país però no té cap mena de formació en assumptes vinculats amb el clima. Normalment, els països intenten elegir un càrrec vinculat amb el motiu de la cimera, però en aquest cas, la ministra de Medi Ambient, Yasmine Fouad, només tindrà un paper secundari de "coordinadora". D'aquesta manera, es perpetuarà l'hegemonia masculina en aquestes cimeres, ja que de les 27 que s'han celebrat només cinc les ha liderat una dona.
Cal tenir en compte que aquest tipus de trobades generen multitud de protestes d'activistes que són crítics amb l'actuació per combatre el canvi climàtic i es tem que Egipte vulgui reprimir-les amb l'objectiu que la cimera es desenvolupi sense incidents encara més veient la recent onada d'accions en museus atacant obres en protesta contra l'ús de combustibles fòssils. Per això, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Turk, ha instat les autoritats egípcies a garantir que aquestes manifestacions es puguin dur a terme respectant la llibertat d'expressió.
Sense presència institucional catalana
Pel que fa a casa nostra, aquest any no hi ha presència confirmada ni del Govern ni de l'Ajuntament de Barcelona. Cal recordar que les dues institucions van ser presents en la cimera de Glasgow de l'any passat amb els seus màxims dirigents, Pere Aragonès i Ada Colau, respectivament.
Precisament des de la ciutat escocesa, el president de la Generalitat va confirmar que l'executiu posaria en marxa l'energètica pública que s'ha certificat fa només unes setmanes però que per ara s'ha quedat en l'autoconsum. Al seu torn, l'alcaldessa de Barcelona va liderar amb Londres una aliança de grans capitals per demanar més ambició per fer front a l’emergència climàtica.