Ja ho adverteixen els enginyers: amb el canvi climàtic serà impossible salvar totes les platges de Catalunya. Un dels sectors que més pateixen la pèrdua de sorra és el nord de Barcelona, especialment als municipis de Badalona i Montgat. Allà, en només quatre anys, s'ha perdut el 15% del seu volum, en un context en què el nivell del mar no para de pujar -fins a 14 centímetres en un quart de segle- i que les onades dels temporals són fins a 30 centímetres majors.
Tres platges totalment erosionades
Les platges al nord de Barcelona, entre Sant Adrià de Besòs i Montgat, han perdut un total de 30.100 metres quadrats de superfície entre el 2020 i el 2024. Segons l'Estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes, difós per l'AMB, la pèrdua de sorra en volum -quasi 83.000 m3- encara és major, ja que arriba al 15% en només quatre anys.
La situació és especialment crítica a Montgat, on tres de les seves cinc platges pateixen una erosió completa mentre que les altres dues han perdut entre el 40 i el 70% de la sorra. A Badalona, per la seva banda, la majoria estan perdent volum en percentatges que arriben fins al 35%. En canvi, a Sant Adrià de Besòs, les platges milloren lleugerament -entorn del 5%-, gràcies a les aportacions de sediments des de la desembocadura.
L’amplada mínima de les platges davant d’una situació marítima habitual és d’uns 25 metres, mentre que davant de temporals importants o excepcionals, caldria ampliar-ho fins a uns 75. Segons aquest estudi, es necessitarien 965.045 m3 de sorra per regenerar les platges del nord de Barcelona amb la regressió estructural que pateixen, xifra que equival al volum de gairebé 400 piscines olímpiques.
El nivell del mar augmenta 14 centímetres
Un dels impactes del canvi climàtic és l'augment del nivell del mar, més accelerat al Mediterrani que al conjunt dels oceans. En aquest sentit, les dades del mareògraf de Barcelona indiquen que ha pujat 5,6 mil·límetres anuals del mar des del 2003, fet que implica una pujada de 14 centímetres en 25 anys. Aquest fenomen, juntament amb un increment de la força de l’onatge i de canvis en els patrons dels temporals, ajuda segons l'AMB a entendre la regressió estructural del litoral metropolità.
L’estudi assenyala que ha incrementat el nombre total de temporals, així com els de sud i sud-oest en detriment dels episodis de llevant a la costa metropolitana. Al litoral metropolità nord es produeixen tres temporals de component sud més per dècada, mentre que els temporals de llevant es redueixen, i pel que fa al delta del Llobregat, l’increment de temporals de garbí és el fet més rellevant, amb quatre temporals més per dècada d’aquest tipus.
“Els canvis en els fluxos energètics, els vents i l’alçària d’onada poden fer que les estructures construïdes per protegir la costa durant el segle XX deixin de complir la seva funció, ja que estaven projectades per resguardar les platges dels temporals de llevant i no tant per a aquestes noves circumstàncies”, admet Daniel Palacios, cap del servei de Platges de l'AMB.