Fa cinc anys el Glòria va provocar una afectació severa a la costa catalana. “Només pensem amb el futur de les platges quan hi ha un gran temporal”, assegura Pere Calvet, degà del Col·legi de Camins. En aquest sentit, els enginyers proposen un “canvi de paradigma” que assumeixi una planificació global per a la costa catalana i que incorpori també solucions naturals per protegir-la. “Totes les platges no es poden salvar indefinidament”, adverteix Agustín Sánchez Arcilla, professor de la UPC i coordinador d'un document sobre els reptes del litoral amb el canvi climàtic impulsat pel col·legi.
Planificar la costa de manera integral
“No tenim una política de país sobre el litoral”, assegura Pere Calvet. En aquest context, el Col·legi d'Enginyers de Camins ha presentat un document que vol ser una crida a la concertació entre administracions per preparar una costa catalana molt urbanitzada i artificialitzada per un canvi climàtic que s'accelera -el nivell del mar ha passat de créixer 1 a 4 mm per any en poques dècades-. En la seva redacció, hi ha participat a títol individual una vintena de tècnics de la Generalitat, el Ministeri de Transició Ecològica, la UPC i el mateix col·legi. “És la primera vegada que passa”, destaca el seu coordinador.
Els enginyers reclamen un “canvi de paradigma” que impliqui una visió global. En aquest sentit, consideren que “no tot es pot salvar indefinidament”. Reclamen que les dues administracions competents -el Govern i l'Estat-, però també el món local pugui “elaborar un rànquing” per decidir en quines s'hi fan actuacions que “siguin tan duradores com sigui possible”. De fet, algunes aportacions de sorra no han durat ni tres anys, assenyalen els impulsors del document. “No podem llençar els diners al mar”, conclou gràficament Sánchez Arcilla.
En la legislatura passada, l'exdirectora de Canvi Climàtic, Mireia Boya, va manifestar una posició similar i va fer una crida a "assumir que algunes platges desapareixeran". Un posicionament que va ser contestat molt durament pels alcaldes metropolitants, especialment del PSC, que asseguraven que el Govern deixava morir les platges.
Incorporar solucions basades en la natura
Aquest canvi de model també implica situar al mateix nivell de les solucions rígides tradicionals -murs o espigons-, les denominades solucions basades en la natura. Això sí, els autors del document reclamen fer-ho no només des de l'àmbit de la biologia sinó també de l'enginyeria: “Si no ho fem així, mai serem competitius respecte a les solucions clàssiques”.
En aquest sentit, la renaturalització de la costa pot incloure diverses alternatives. Des d'eliminar barreres als corrents litorals de sediments a alliberar espai -per exemple desconstruint passeigs marítims com ja s'ha provat a la Costa Daurada- per permetre l'avanç i el retrocés de la costa. Per altra banda, es considera necessari recuperar sistemes naturals de retenció de sediments com dunes fixades amb vegetació o prats submarins.
La creació de zones humides costaneres, denominades a Catalunya com a maresmes, és una de les alternatives que plantegen per a la comarca homònima. “Les solucions naturals necessiten espai i això pot obligar a fer retrocedir tant alguns passeigs marítims com infraestructures com la carretera o el tren”, admet el professor de la UPC.
Això sí, a l'espera que les administracions acabin impulsant aquest document global, el Col·legi d'Enginyers de Camins fa una crida a fer proves pilot “per demostrar de manera immediata què pot funcionar” i destaca com a “experiències més inspiradores” els projectes que s'estan impulsant a la costa del Delta de l'Ebre. En altres casos, la platja es pot acabar “salvant”, però deixant el model clàssic de sorra. “Hi haurà zones que només podran ser viables amb còdols o grava”, apunta el coordinador de l'estudi.
Més enllà de la planificació a mitjà i llarg termini, els enginyers també reclamen actuar en el termini més immediat. Recorden que els sistemes d'alertes primerenques dels ports els permeten preparar-se per temporals a una setmana vista. “Si s'haguessin preparat les platges, els efectes del Glòria haurien estat menors”, assegura Sánchez Arcilla.
En aquest sentit, el document aposta perquè en cada cas es disposi d'una “carpeta de solucions flexible” en funció del tipus de temporal -cada vegada són més de garbí i menys de llevant-. Actuacions que poden passar per redistribuir el volum de sorra així com ubicar sacs que redueixin l'impacte de les següents tempestes.