26
de gener
de
2024, 20:03
Actualitzat:
29
de gener,
8:15h
La crisi climàtica també es nota a les platges. Al Camp de Tarragona, diversos municipis -amb ritmes diferents- s'han començat a enfrontar al dilema entre "passeig marítim o platja". És una pregunta real que han plantejat alcaldes com ara el de Roda de Berà, Pere Virgili, a veïns i empresaris del barri de la Barquera. De fet, ja comença a ser una realitat a Segur de Calafell, on unes obres estan permetent que la sorra guanyi terreny després d'haver-ne perdut prop de 100 metres en les darreres dècades.
Xisco Xavier Roig, doctor en Geografia i en Geologia, és un dels consultors ambientals que assessoren ajuntaments com el Calafell. Avisa que la desconstrucció dels passejos marítims també succeirà en altres indrets del litoral. "En el cas de Calafell, és un municipi que ha estat molt valent perquè viu econòmicament del passeig marítim", comenta, tot i que destaca que a la zona afectada no hi ha establiments comercials ni terrasses.
"Treure la punta de llança de la plaça del Mil·lenari ajudarà que l'arena sigui més estable en aquest sector", afegeix. Tot i estar satisfet amb aquesta actuació, Roig creu que ciutats veïnes com el Vendrell o altres s'haurien de plantejar retirar la part urbanitzada cap a l'interior i renaturalitzar "passejos sobredimensionats" on fins i tot en algunes zones "no hi ha establiments" que visquin d'aquesta infraestructura.
Entre els veïns de Calafell hi ha expectació i incertesa, al voltant del futur del seu litoral. En Cristóbal, que no pot evitar aturar-se a mirar les tasques de desconstrucció de la plaça, explica que "el mar s'estava menjant" aquest espai i valora que "ja està bé" que l'Ajuntament, amb finançament estatal, hagi tirat endavant aquesta obra. Ell, com també ben a prop dos homes asseguts en un banc (en José i en José Luis), recorden el gimnàs que s'ha hagut de traslladar. "No ho trobaré a faltar", explica, que creu que "millor tenir platja que un tros de passeig que no val per a res".
D'entre els veïns consultats, només la Maria Dolors, que com tants d'altres aprofita el matí per fer un tomb amb el gos, opina que caldria "treure més pedra", és a dir, tirar un pèl més enrere el passeig. La resta creu que "ja n'hi ha prou" amb l'actuació que encara durarà uns dies més. Més resignada es mostra la María Teresa: "Com a ciutadana, m'agradaria tot més ampli, però sé que la platja es fa malbé". De veus contràries també n'hi ha, encara que són menys. Francesc, també veí del municipi, proposa que en lloc d'això es construeixi un "espigó perquè es faci platja als costats" i poder així recollir la sorra.
Des de l'Ajuntament, el regidor de Medi Ambient, Aaron Marcos, explica que tot plegat és "fruit d'una planificació i estudi previ" després que el sector es comencés a erosionar i recorda que el Ministeri de Transició Ecològica, a través de la direcció general de Costes, ha confirmat que no finançarà cap nova actuació de reconstrucció per temporal als passejos marítims. "No plantejar-se qüestions d'aquestes és no tocar de peus a terra", explica Marcos, que creu que caldrà "retrocedir allà on sigui possible".
Una de les estratègies per aturar-ho s'està aplicant en aquests moments a Tarragona, a la platja Llarga, on els càmpings han començat a instal·lar una estructura artificial geotèxtil per evitar que l'onatge es mengi el negoci. "No ho veig una bona idea", diu Xisco Xavier Roig, en un tema que ha despertat polèmica entre l'oposició.
Sigui com sigui, i vingui d'on vingui, cap ajuntament creu poder prescindir de les aportacions de sorra que cada any estabilitzen les seves platges, encara que la tendència és cada cop haver-ne de necessitar menys. "Les platges naturals sí que es van recuperant, però les urbanes no, de tants temporals que hi ha", explica Roig. En aquest sentit, qui ho té millor és Creixell: "Tenim un gran avantatge, de no tenir pràcticament passeig marítim, la zona de platja tampoc no és gran, però la poca que tenim l'hem cuidat sempre", diu el regidor de Medi Ambient, Roberto Sánchez.
La construcció del port de Roda de Berà va canviar el corrent marítim i la platja creixellenca va anar creixent d'alçada. A la pràctica, qui ho pateix és la mateixa Roda, que des de fa anys reclama a la Generalitat que faci complir als responsables del port les tasques obligades d'estabilització de la platja.
Asseguren que, si el Ministeri no paga les aportacions de sorra necessàries, ells no poden afrontar el cost, i per això ja s'han posat a treballar en la renaturalització del passeig de la platja Llarga amb un estil similar a les Madrigueres del Vendrell o als Muntanyans de Torredembarra. Els càmpings i els veïns, de moment, hi estan d'acord.
A banda de treure dutxes ja malmeses, els següents passos estan marcats per l'estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al qual ja hi ha presentats uns resultats preliminars. D'aquí en sortirien algunes actuacions de la mà de l'Estat, si bé una que es pot avançar és renaturalitzar la plaça del Consulat de Mar, una zona d'estacionament a escassos metres de l'aigua.
Renaturalitzant els dos extrems del passeig es guanyaria "espai de platja per donar espai al mar perquè quan hi hagi temporals anticipi la seva força en aquest espai i no a la urbanització", diu la coalcaldessa Alba Muntadas. També preveuen en un futur instal·lar dics submergits per delimitar la força d'aquestes onades.
Els seus veïns de Torredembarra, però, de moment caminen sense "cap projecte concret". I és que fins i tot la seva zona més fràgil, a Baix a Mar, es manté estable i sense regressió. El municipi és subministradora de sorra i, d'aquesta manera, no hi ha prevista cap actuació, encara que si fos necessària ja han dut a terme experiments amb dunes artificials a la platja de la Paella. "No ho farem fins que no sigui imprescindible", explica el seu alcalde, Eduard Rovira.
L'alcalde, Rubén Viñuales, assegura que d'aquesta manera es guanya domini públic marítim i es preservarà la zona i, en un futur, redactar un projecte de renaturalització de la platja. Excepte l'àrea d'influència precisament d'aquesta plataforma, Tarragona no es troba entre els municipis amb més demanda de sorra per estabilitzar el seu litoral.
Igualment se situen el Vendrell, Salou o Cambrils. L'alcalde de la capital del Baix Penedès, Kenneth Martínez, apunta que el fenomen de la sedimentació els ha acabat beneficiant si se'ls compara amb els seus limítrofs, Calafell i Roda de Berà. Això no els ha frenat a l'hora de planificar petites modificacions al passeig, com ara balconets que s'aniran "simplificant" i també construiran dunes plantant vegetació.
En canvi, a Cambrils, que "en aquest moment no té un problema de regressió de platges com sí que tenen altres municipis", tan sols preocupa una platja creada artificialment, la platja del passeig de les Palmeres, formada després de les riuades de fa uns anys. Així tot, treballen en projectes de renaturalització, especialment a les platges de Ponent, i estudien projectes com la reforma del passeig marítim de l'avinguda Diputació.
A l'altre extrem de Salou, Vila-seca manté la seva intenció de dur a terme enguany el projecte de renaturalització del passeig marítim de la Pineda. Intensificada pel creixement del Port de Tarragona, la pèrdua de sediments implica haver de recórrer any rere any al banc de sorra del cap de Salou.
Aquest darrer cas és un exemple com altres de la crítica que exposa el consultor ambiental Xisco Xavier Roig, sobre l'aposta del govern espanyol per desconstruir passejos marítims: "No és només desconstruir passejos marítims, sinó infraestructures portuàries o fer-les més sostenibles perquè hi pugui passar l'arena i no fer espigons", diu Roig. I és que recorda com "la platja dels anys 60 era una única unitat morfològica" i que amb els anys "han posat tantes infraestructures que els espigons han deixat sense platja altres municipis i els altres municipis han volgut espigons i ports esportius".
Pel que fa als veïns de Miami Platja, al municipi de Mont-roig del Camp, al setembre van començar les demolicions del ferm del passeig de les Cales. El pressupost de més de 10 milions d'euros està finançat per la Unió Europea, i permetrà integrar l'actual passeig al paisatge i protegir-lo de l'erosió.
Xisco Xavier Roig, doctor en Geografia i en Geologia, és un dels consultors ambientals que assessoren ajuntaments com el Calafell. Avisa que la desconstrucció dels passejos marítims també succeirà en altres indrets del litoral. "En el cas de Calafell, és un municipi que ha estat molt valent perquè viu econòmicament del passeig marítim", comenta, tot i que destaca que a la zona afectada no hi ha establiments comercials ni terrasses.
"Treure la punta de llança de la plaça del Mil·lenari ajudarà que l'arena sigui més estable en aquest sector", afegeix. Tot i estar satisfet amb aquesta actuació, Roig creu que ciutats veïnes com el Vendrell o altres s'haurien de plantejar retirar la part urbanitzada cap a l'interior i renaturalitzar "passejos sobredimensionats" on fins i tot en algunes zones "no hi ha establiments" que visquin d'aquesta infraestructura.
Obres de desconstrucció del passeig Marítim de Segur de Calafell. Foto: Josep Maria Llauradó
Entre els veïns de Calafell hi ha expectació i incertesa, al voltant del futur del seu litoral. En Cristóbal, que no pot evitar aturar-se a mirar les tasques de desconstrucció de la plaça, explica que "el mar s'estava menjant" aquest espai i valora que "ja està bé" que l'Ajuntament, amb finançament estatal, hagi tirat endavant aquesta obra. Ell, com també ben a prop dos homes asseguts en un banc (en José i en José Luis), recorden el gimnàs que s'ha hagut de traslladar. "No ho trobaré a faltar", explica, que creu que "millor tenir platja que un tros de passeig que no val per a res".
D'entre els veïns consultats, només la Maria Dolors, que com tants d'altres aprofita el matí per fer un tomb amb el gos, opina que caldria "treure més pedra", és a dir, tirar un pèl més enrere el passeig. La resta creu que "ja n'hi ha prou" amb l'actuació que encara durarà uns dies més. Més resignada es mostra la María Teresa: "Com a ciutadana, m'agradaria tot més ampli, però sé que la platja es fa malbé". De veus contràries també n'hi ha, encara que són menys. Francesc, també veí del municipi, proposa que en lloc d'això es construeixi un "espigó perquè es faci platja als costats" i poder així recollir la sorra.
Des de l'Ajuntament, el regidor de Medi Ambient, Aaron Marcos, explica que tot plegat és "fruit d'una planificació i estudi previ" després que el sector es comencés a erosionar i recorda que el Ministeri de Transició Ecològica, a través de la direcció general de Costes, ha confirmat que no finançarà cap nova actuació de reconstrucció per temporal als passejos marítims. "No plantejar-se qüestions d'aquestes és no tocar de peus a terra", explica Marcos, que creu que caldrà "retrocedir allà on sigui possible".
Pèrdua de sediments i increment del nivell del mar
I és que la principal causa que en algunes zones de la costa hi hagi menys sorra és la pèrdua de sediments, que en les darreres dècades ha afectat especialment el Delta de l'Ebre. Les diferents construccions, els pantans i els espigons han dificultat el seu moviment i les conseqüències s'han fet notar sobretot per l'increment del nivell del mar.Una de les estratègies per aturar-ho s'està aplicant en aquests moments a Tarragona, a la platja Llarga, on els càmpings han començat a instal·lar una estructura artificial geotèxtil per evitar que l'onatge es mengi el negoci. "No ho veig una bona idea", diu Xisco Xavier Roig, en un tema que ha despertat polèmica entre l'oposició.
Redefinir la mobilitat
Tant a Calafell, com a Cunit, o a Roda de Berà, per posar alguns exemples, la regressió del litoral obligarà tard o d'hora a redefinir la mobilitat, ja que que paral·lel al passeig immediatament s'hi troba la carretera o un carrer. Aquest és un dels reptes que han d'afrontar urbanísticament els municipis, si bé són conscients, tal com diu Pere Virgili, que hi haurà una infraestructura "inamovible": la via del tren. Roig afegeix una pregunta a l'equació: "Per què cal anar a aparcar al passeig marítim?".Sigui com sigui, i vingui d'on vingui, cap ajuntament creu poder prescindir de les aportacions de sorra que cada any estabilitzen les seves platges, encara que la tendència és cada cop haver-ne de necessitar menys. "Les platges naturals sí que es van recuperant, però les urbanes no, de tants temporals que hi ha", explica Roig. En aquest sentit, qui ho té millor és Creixell: "Tenim un gran avantatge, de no tenir pràcticament passeig marítim, la zona de platja tampoc no és gran, però la poca que tenim l'hem cuidat sempre", diu el regidor de Medi Ambient, Roberto Sánchez.
La construcció del port de Roda de Berà va canviar el corrent marítim i la platja creixellenca va anar creixent d'alçada. A la pràctica, qui ho pateix és la mateixa Roda, que des de fa anys reclama a la Generalitat que faci complir als responsables del port les tasques obligades d'estabilització de la platja.
Asseguren que, si el Ministeri no paga les aportacions de sorra necessàries, ells no poden afrontar el cost, i per això ja s'han posat a treballar en la renaturalització del passeig de la platja Llarga amb un estil similar a les Madrigueres del Vendrell o als Muntanyans de Torredembarra. Els càmpings i els veïns, de moment, hi estan d'acord.
Una de les actuacions actuals a Altafulla, especialment afectada pels temporals, és protegir el parc de Voramar. Foto: Josep M. Llauradó
Altafulla renaturalitza el parc de Voramar plantant vegetació a la duna
Ben a prop, Altafulla i Torredembarra són l'altra doble cara de la moneda. Els primers van experimentar el 2022 una moció de censura al govern a causa precisament d'un temporal que va deixar part de la platja sense sorra. Ara, mentre la remouen, el govern ha culminat la plantació de vegetació a la duna de davant del parc de Voramar perquè aquest "no es vegi envaït per la sorra".A banda de treure dutxes ja malmeses, els següents passos estan marcats per l'estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al qual ja hi ha presentats uns resultats preliminars. D'aquí en sortirien algunes actuacions de la mà de l'Estat, si bé una que es pot avançar és renaturalitzar la plaça del Consulat de Mar, una zona d'estacionament a escassos metres de l'aigua.
Renaturalitzant els dos extrems del passeig es guanyaria "espai de platja per donar espai al mar perquè quan hi hagi temporals anticipi la seva força en aquest espai i no a la urbanització", diu la coalcaldessa Alba Muntadas. També preveuen en un futur instal·lar dics submergits per delimitar la força d'aquestes onades.
Els seus veïns de Torredembarra, però, de moment caminen sense "cap projecte concret". I és que fins i tot la seva zona més fràgil, a Baix a Mar, es manté estable i sense regressió. El municipi és subministradora de sorra i, d'aquesta manera, no hi ha prevista cap actuació, encara que si fos necessària ja han dut a terme experiments amb dunes artificials a la platja de la Paella. "No ho farem fins que no sigui imprescindible", explica el seu alcalde, Eduard Rovira.
Un dels plans de futur a Altafulla és renaturalitzar la plaça del Consulat de Mar. Foto: Josep M. Llauradó
Tarragona enderrocarà una gran plataforma de ciment amb fons europeus
El 30 d'agost de 2001 es va inaugurar la plataforma de la platja del Miracle, a Tarragona, que va costar 8,4 milions d'euros. Com que no ha tingut cap utilitat en més de vint anys, els fons Next Generation de la Unió Europea n'han finançat l'enderroc, amb 3,3 milions.L'alcalde, Rubén Viñuales, assegura que d'aquesta manera es guanya domini públic marítim i es preservarà la zona i, en un futur, redactar un projecte de renaturalització de la platja. Excepte l'àrea d'influència precisament d'aquesta plataforma, Tarragona no es troba entre els municipis amb més demanda de sorra per estabilitzar el seu litoral.
Igualment se situen el Vendrell, Salou o Cambrils. L'alcalde de la capital del Baix Penedès, Kenneth Martínez, apunta que el fenomen de la sedimentació els ha acabat beneficiant si se'ls compara amb els seus limítrofs, Calafell i Roda de Berà. Això no els ha frenat a l'hora de planificar petites modificacions al passeig, com ara balconets que s'aniran "simplificant" i també construiran dunes plantant vegetació.
L'Ajuntament de Torredembarra per ara no es planteja fer cap actuació ja que no hi ha escassetat de sorra a la platja. Foto: Josep M. Llauradó
En canvi, a Cambrils, que "en aquest moment no té un problema de regressió de platges com sí que tenen altres municipis", tan sols preocupa una platja creada artificialment, la platja del passeig de les Palmeres, formada després de les riuades de fa uns anys. Així tot, treballen en projectes de renaturalització, especialment a les platges de Ponent, i estudien projectes com la reforma del passeig marítim de l'avinguda Diputació.
A l'altre extrem de Salou, Vila-seca manté la seva intenció de dur a terme enguany el projecte de renaturalització del passeig marítim de la Pineda. Intensificada pel creixement del Port de Tarragona, la pèrdua de sediments implica haver de recórrer any rere any al banc de sorra del cap de Salou.
Aquest darrer cas és un exemple com altres de la crítica que exposa el consultor ambiental Xisco Xavier Roig, sobre l'aposta del govern espanyol per desconstruir passejos marítims: "No és només desconstruir passejos marítims, sinó infraestructures portuàries o fer-les més sostenibles perquè hi pugui passar l'arena i no fer espigons", diu Roig. I és que recorda com "la platja dels anys 60 era una única unitat morfològica" i que amb els anys "han posat tantes infraestructures que els espigons han deixat sense platja altres municipis i els altres municipis han volgut espigons i ports esportius".
L'Hospitalet de l'Infant i Miami Platja també hi treballen
Al tram més al sud del litoral del Camp de Tarragona, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant s'han centrat a no dur a terme cap actuació mecànica durant l'hivern a la sorra. Segons explica Elidia López, regidora de Turisme i Platges, la previsió és treure la posidònia a l'estiu "perquè la platja ha d'estar condicions per als turistes", però després tornar-la. La platja de l'Almadrava, que ha hagut de patir un canvi de pla d'usos per l'escassetat de sorra en una banda, però també la platja de l'Arenal -tant a l'espigó com a la plaça del Coll de Balaguer- són punts sensibles a l'Hospitalet.Pel que fa als veïns de Miami Platja, al municipi de Mont-roig del Camp, al setembre van començar les demolicions del ferm del passeig de les Cales. El pressupost de més de 10 milions d'euros està finançat per la Unió Europea, i permetrà integrar l'actual passeig al paisatge i protegir-lo de l'erosió.