Aquest dijous de Sant Esteve es compleixen vint anys de la major catàstrofe natural del segle XXI. El tsunami del 26 de desembre de 2004 a l'oceà Índic, desencadenat per un terratrèmol submarí de magnitud 9,1, va deixar més de 220.000 morts en 14 països del món i danys materials valorats en 13.000 milions d'euros.
Indonèsia va ser el país més damnificat amb més de 170.000 morts provocats per unes onades que van arribar als 50 metre d'altura i que viatjaven a 800 quilòmetres per hora. Hores després del moviment sísmic, l'aigua encara arribava amb força als països afectats, deixant un escenari absolutament devastador.
Com amb la recent dana al País Valencià, el tsunami d'ara fa vint anys també va obligar a replantejar els sistemes d'alerta a la zona. "Abans de 2004 es creia que amb un sol sistema capaç de detectar el perill n'hi havia prou", lamenta Ray Shirkhodai, director del Centre de Desastres del Pacífic en declaracions a Europa Press. El fet que fos un dia festiu i que l'accés a internet encara fos limitat van ser dos factors que no van ajudar a prevenir la tragèdia.
Segons apunta aquest expert, la situació ara ha millorat. Tailàndia ha instal·lat dues estacions de detecció de tsunamis, mentre que Malàisia compta amb un sistema de 83 sirenes desplegues per tot el país i que van acompanyades de missatges d'alertes als mòbils. Malgrat això, Shirkhodai reconeix que els sistemes d'alerta anticipada no han arribat a la majoria de la població mundial.
Pel que fa a Indonèsia, el país més afectat pel tsunami, activistes denuncien que el govern no està fent prou per "educar la pròxima generació" i que no existeix prou conscienciació entre la ciutadania. Apunten, per exemple, que algunes escoles estan encara molt a prop del mar, però que no estan preparades per a un desastre natural.