En el món globalitzat d'avui, les agències de viatges i les xarxes socials ofereixen múltiples inputs per visitar els racons més verges del planeta i veure allò que gairebé ningú ha presenciat mai. L'exclusivitat s'ha convertit en un dels grans reclams en el moment de la història de la humanitat en què viatjar és més accessible, però encara queden alguns indrets que resisteixen aïllats de la resta del món.

Un d'aquests és la República de Nauru, una diminuta illa-estat del Pacífic entre els Estats Federats de la Micronèsia i Papua Nova Guinea, a més de 15.000 quilòmetres de Catalunya. De fet, és el tercer més petit, per darrere del Vaticà i Mònaco, però destaca per ser el que rep menys turistes; un total de 200 a l'any. Tot, gràcies al desconeixement generalitzat de la seva existència i a la manca de polítiques del govern per atraure visitants.

[noticiadiari]2/268839[/noticiadiari]
Entre els seus 21 quilòmetres quadrats, destaquen els dipòsits de fosfat, del qual n'és un gran exportador. Si bé, pel que fa als turistes, l'important són les platges paradisíaques, el clima tropical, les runes de l'ocupació japonesa i d'una antiga residència presidencial abocada al col·lapse per l'esgotament dels recursos i les rutes per a fer excursions entre la natura. La temporada alta és de març a octubre, per a qui pugui interessar.

[plantillavirals]