Biden, un any a la Casa Blanca: quines raons expliquen la seva davallada?
Societat
El president nord-americà afronta les eleccions de mig mandat i les disputes per triar governadors en estats clau amb mala valoració popular i un Donald Trump omnipresent en la política del país
- Joe Biden, al seu despatx. | White House -
- | White House
ARA A PORTADA
-
Política El trencaclosques de les esquerres pel 29-N: Rufián i Colau pressionen, però el temps s'esgota Lluís Girona Boffi
-
Política El Govern mantindrà les grans apostes de la legislatura passi el que passi el 29-N Bernat Surroca Albet
-
Política El nou baròmetre del CEO ja té data: enquestes electorals... i preguntes del Mundial i l'eclipsi Lluís Girona Boffi
-
Política Cercador: consulta a quina mesa electoral has de votar a les eleccions del 29-N Neus Climent
-
Política Guia pas a pas: com ho han de fer els catalans que viuen fora per votar el 29-N? Neus Climent
Publicat el
22 de gener de 2022 a
les 11:00
Actualitzat el
24 de gener de 2022 a les
08:10
Aquesta setmana s'ha complert un any del jurament de Joe Biden i Kamala Harris com a president i vicepresidenta dels Estats Units. D'aquell 20 de gener del 2021 en el qual vam poder veure un acte de jurament solemne s'hi podien intuir grans canvis en les formes i en els fons, però sembla que ha quedat en molt poca cosa. Toca fer balanç, i la veritat és que el tiquet Biden-Harris no pot ser més descoratjador.
Després de les primeres mesures que van adoptar els primers dies de govern, els índexs d'aprovació els eren molt favorables, 55% contra el 36%. Aquestes xifres s'han gairebé capgirat amb un any. Segons el portal Realclearpolitics, que fa una mitjana de totes les enquestes que es publiquen als Estats Units, el duet presidencial obtindria un 40% de suport contra un 54% que desaprova les polítiques que estan portant a terme.
La dada més preocupant -així ho apuntava fa quinze dies- per als demòcrates és en la direcció que va el país, i en aquests moments les enquestes reflecteixen que les polítiques de Biden i Harris no reben el suport de la ciutadania ni de bon tros. Fa un any tenien unes xifres d'aprovació del 69% contra un 23%, i ara indiquen que un 64% dels creu que el país va en la direcció errònia contra un 27% que opinen que va bé.
[noticiadiari]2/228989[/noticiadiari]
Aquest bany de realitat permet entendre per què la situació pel partit demòcrata és complicada i per què -si les xifres es confirmen en les eleccions de mig mandat del mes de novembre- Biden tindrà contestació interna. I, el que és pitjor per ell, segurament s'haurà d'enfrontar -en cas que vulgui optar a la reelecció- a unes primàries amb uns quants demòcrates que el consideraran amortitzat i que el criticaran o es desmarcaran de les seves polítiques per poder-se fer un lloc i així poder guanyar la nominació i optar a la presidència contra Donald Trump. Si és que aquest finalment vol o pot tornar-se a presentar, perquè d'això també en parlarem en els pròxims mesos.
Les enquestes per la cursa pel Senat continuen igual. Es trencaria l'empat que hi ha ara -50 senadors per cada partit-, perquè els demòcrates en perdrien tres i la institució quedaria en mans republicanes. Si el drama pel partit del Biden i per la seva presidència quedes aquí encara podríem dir que el seu partit pot remuntar, però aquest no és el cas: al novembre també hi ha eleccions a governadors en la majoria d'estats, i la cosa encara empitjora més pels demòcrates i afavoreix al partit de Trump.
El que ha d'inquietar més els demòcrates és la cursa pels governadors, perquè són els que fixen les lleis a cada estat per les eleccions presidencials i aquesta és la mare de totes les batalles. Són els qui fixen si es pot votar per correu o no, i sota quines circumstàncies o quines persones poden votar i quines no. També són els qui finalment certifiquen els vots a cada estat en les presidencials. Si fem memòria, el que Trump va intentar el novembre i desembre del 2020 va ser això: que els governadors, amb els representants de cada estat, no certifiquessin la victòria de Biden.
[noticiadiari]2/227946[/noticiadiari]
Els republicans lideren enquestes en la majoria dels estats considerats claus com Nevada, Arizona, Wisconsin, Pennsilvània i Geòrgia, i només Michigan amb la governadora demòcrata Gretchen Whitmer -retinguin aquest nom en la seva memòria- es mantindria pel partit de Biden. I ull, que ja comencen a haver-hi veus perquè sigui aquesta governadora la candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units pel 2024 contra Trump o contra el candidat designat per aquest si, tal i com sembla, torna a guanyar en el seu estat en les eleccions d'aquest any.
L'última dada que els dono en aquest article reflecteix molt bé el per què de la superioritat republicana a les enquestes en aquests moments. Segons la darrera prospecció del quadrimestre de la prestigiosa Gallup, als nord-americans, quan se'ls demana amb quin partit s'identifiquen més, el resultat és 47% pels republicans i 42% pels demòcrates. Fa un any, el percentatge era d'un 49% pels demòcrates i 40% pels republicans. És a dir, que cap ni una de les xifres que donen les enquestes actualment són gens favorables ni per Biden ni pel seu partit.
Que podria fer que el president capgirés aquest tsunami d'enquestes i de dades negatives per ell i al seu partit? Com sempre en la història dels inquilins de la Casa Blanca en els últims setmanta anys, una guerra o fermesa en l'àmbit internacional, com és el cas d'Ucraïna, pot formar part de l'estratègia. I, sobretot, que l'economia vagi bé i la inflació canviï de tendència. Recordin que Bill Clinton va guanyar contra George Bush pare el 1992 amb la ja cèlebre frase "és l'economia estúpid" tot i que l'administració del líder republicà havia derrotat feia un any Saddam Hussein en la primera guerra del Golf.
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Després de les primeres mesures que van adoptar els primers dies de govern, els índexs d'aprovació els eren molt favorables, 55% contra el 36%. Aquestes xifres s'han gairebé capgirat amb un any. Segons el portal Realclearpolitics, que fa una mitjana de totes les enquestes que es publiquen als Estats Units, el duet presidencial obtindria un 40% de suport contra un 54% que desaprova les polítiques que estan portant a terme.
La dada més preocupant -així ho apuntava fa quinze dies- per als demòcrates és en la direcció que va el país, i en aquests moments les enquestes reflecteixen que les polítiques de Biden i Harris no reben el suport de la ciutadania ni de bon tros. Fa un any tenien unes xifres d'aprovació del 69% contra un 23%, i ara indiquen que un 64% dels creu que el país va en la direcció errònia contra un 27% que opinen que va bé.
[noticiadiari]2/228989[/noticiadiari]
Aquest bany de realitat permet entendre per què la situació pel partit demòcrata és complicada i per què -si les xifres es confirmen en les eleccions de mig mandat del mes de novembre- Biden tindrà contestació interna. I, el que és pitjor per ell, segurament s'haurà d'enfrontar -en cas que vulgui optar a la reelecció- a unes primàries amb uns quants demòcrates que el consideraran amortitzat i que el criticaran o es desmarcaran de les seves polítiques per poder-se fer un lloc i així poder guanyar la nominació i optar a la presidència contra Donald Trump. Si és que aquest finalment vol o pot tornar-se a presentar, perquè d'això també en parlarem en els pròxims mesos.
Les enquestes per la cursa pel Senat continuen igual. Es trencaria l'empat que hi ha ara -50 senadors per cada partit-, perquè els demòcrates en perdrien tres i la institució quedaria en mans republicanes. Si el drama pel partit del Biden i per la seva presidència quedes aquí encara podríem dir que el seu partit pot remuntar, però aquest no és el cas: al novembre també hi ha eleccions a governadors en la majoria d'estats, i la cosa encara empitjora més pels demòcrates i afavoreix al partit de Trump.
El que ha d'inquietar més els demòcrates és la cursa pels governadors, perquè són els que fixen les lleis a cada estat per les eleccions presidencials i aquesta és la mare de totes les batalles. Són els qui fixen si es pot votar per correu o no, i sota quines circumstàncies o quines persones poden votar i quines no. També són els qui finalment certifiquen els vots a cada estat en les presidencials. Si fem memòria, el que Trump va intentar el novembre i desembre del 2020 va ser això: que els governadors, amb els representants de cada estat, no certifiquessin la victòria de Biden.
[noticiadiari]2/227946[/noticiadiari]
Els republicans lideren enquestes en la majoria dels estats considerats claus com Nevada, Arizona, Wisconsin, Pennsilvània i Geòrgia, i només Michigan amb la governadora demòcrata Gretchen Whitmer -retinguin aquest nom en la seva memòria- es mantindria pel partit de Biden. I ull, que ja comencen a haver-hi veus perquè sigui aquesta governadora la candidata demòcrata a la presidència dels Estats Units pel 2024 contra Trump o contra el candidat designat per aquest si, tal i com sembla, torna a guanyar en el seu estat en les eleccions d'aquest any.
L'última dada que els dono en aquest article reflecteix molt bé el per què de la superioritat republicana a les enquestes en aquests moments. Segons la darrera prospecció del quadrimestre de la prestigiosa Gallup, als nord-americans, quan se'ls demana amb quin partit s'identifiquen més, el resultat és 47% pels republicans i 42% pels demòcrates. Fa un any, el percentatge era d'un 49% pels demòcrates i 40% pels republicans. És a dir, que cap ni una de les xifres que donen les enquestes actualment són gens favorables ni per Biden ni pel seu partit.
Que podria fer que el president capgirés aquest tsunami d'enquestes i de dades negatives per ell i al seu partit? Com sempre en la història dels inquilins de la Casa Blanca en els últims setmanta anys, una guerra o fermesa en l'àmbit internacional, com és el cas d'Ucraïna, pot formar part de l'estratègia. I, sobretot, que l'economia vagi bé i la inflació canviï de tendència. Recordin que Bill Clinton va guanyar contra George Bush pare el 1992 amb la ja cèlebre frase "és l'economia estúpid" tot i que l'administració del líder republicà havia derrotat feia un any Saddam Hussein en la primera guerra del Golf.
Et pot interessar
-
Societat
El papa Lleó XIV, operat «amb èxit» d'un càncer de pulmó
-
Societat
Mor un home de 95 anys en un incendi d'un pis de Sants-Montjuïc
-
Societat La vaga de bus de Barcelona d’aquest dimecres tindrà serveis mínims de fins al 40%
-
Societat
Els Testimonis de Jehovà permetran donar i rebre transfusions parcials de sang
-
Societat
Pensar en una llengua estrangera pot canviar les nostres decisions?
-
Societat
Descomptes de 10 euros per compra: així ha arrencat la nova política comercial a les botigues de Barcelona
