A les 22.55 hores del 24 d'abril del 1974, Ràdio Emissors Associats de Lisboa va emetre la balada E depois do adeus, amb veu de Paulo de Carvahlo. Era una peça musical molt popular i no tenia cap connotació política. La seva emissió no podia cridar l'atenció de ningú. Al contrari. Feia només unes poques setmanes que havia representat Portugal al Festival d'Eurovisió. Amb poc èxit, val a dir. El certamen se'l va endur de carrer el grup suec Abba. Però aquella nit del 24 d'abril la balada va tenir un protagonisme especial.
Feia dies que tot estava preparat per a una insurrecció militar. El clandestí Moviment de les Forces Armades (MFA) havia intentat precipitar la caiguda del règim dictatorial el 16 de març anterior, amb l'aixecament del regiment de Caldas da Rainha, un episodi avui oblidat i que havia estat avortat. Les tropes que avançaven cap a Lisboa van comprovar de seguida que no s'hi afegien més efectius i van girar cua. Però els estrategues del MFA també van prendre nota de la dificultat de resposta del règim, que va mostrar manca de reflexos. Els conspiradors van avançaren els preparatius per a una revolta generalitzada i van triar E depois do adeus com a consigna per començar a mobilitzar totes les unitats compromeses.
Una hora i mitja després, a les 0.25 hores, va arribar el segon senyal. Ràdio Renascenza va emetre Gràndola vila morena, un tema de José Zeca Afonso. Era una cançó coneguda, però a diferència del tema de Carvalho, sí que tenia intencionalitat política. Era, de fet, un cant a la llibertat, que invocava a una "terra de fraternitat" en què "el poble és qui més ordena". Quan va començar a ressonar, les tropes van començar a desplegar-se per Lisboa.
Afonso va compondre la cançó després d'una actuació que va fer el 1964 a la vila de Gràndola, a la regió de l'Alentejo, el sud portuguès, una terra empobrida i menyspreada pel règim salazarista. Afonso va quedar impressionat per la consciència social dels socis de la Societat Musical Fraternitat Operària Grandolense. Va voler conèixer la seva biblioteca i hi va trobar llibres que delataven la ideologia combativa dels seus membres. La cançó va néixer així com un homenatge a aquella gent soferta.
Gràndola es va escoltar el 1972 en una residència d'estudiants a Santiago de Compostel·la i va causar un fort impacte entre els sectors antifranquistes. En aquell moment, Afonso ja havia gravat diversos discos i cantautors com Pete Seeger o Paco Ibáñez el tenien com a referent. Des d'aquell 25 d'abril del 1974, l'elegància de la seva musicalitat i la bellesa de la seva lletra ("A l'ombra d'una alzina / de la que ja no sé l'edat / vaig jurar tenir per companya / Gràndola, la teva voluntat") la van convertir en un himne.
Quan ja Lisboa i les principals ciutats del país estaven sota el control del Moviment de les Forces Armades, avançat el matí del 25 d'abril, una dona, Celeste Caeiro, va afegir un altre símbol a la glòria d'aquell dia, quan va regalar un dels clavells que duia al cistell a un dels soldats situats dalt d'un tanc. Aquest, sense conscient de l'impacte que tindria el seu gest, va posar el clavell en el seu fusell. Molt aviat altres soldats el van imitar. La cançó i el clavell es van convertir en símbols d'un dia gloriós i és possible que contribuïssin adonar al cop militar una significació inesperada.
Gràndola, vila morena va sonar molt en els mesos que seguirien. Després ha tornat a escoltar-se, gairebé sempre en moments de regressió o amenaça per les llibertats i drets assolits. Així va ser amb motiu del gir a la dreta donat a Portugal a inicis dels 80, o en mobilitzacions socials, oamb motiu de les protestes contra la política de retallades del primer ministre Passos Coelho el 2012.
Però el 25 d'abril també ha deixat, com totes les revolucions, regustos amargs, decepcions i contradiccions enormes. Potser res ho exemplifica millor que la mateixa vida de Zeca Afonso, un home senzill, que havia perdut la feina de mestre per les seves activitats contra la dictadura el1968 i mai va voler aprofitar-se del seu èxit, vivint sense canviar de personatge. A inicis dels 80 se li va diagnosticar una malaltia rara, esclerosi lateral arniotròfica (ELA), que paralitza el teixit muscular i et porta a la mort per asfíxia quan la malaltia ataca el diafragma. Afonso va morir pobre, amb 58 anys. Es va especular que va contraure la malaltia després d'un viatge a Espanya en què hauria consumit oli adulterat. A vegades sembla que la mala sort milita en un sol costat. Afonso només va demanar dues coses: que una bandera roja embolcallés el seu taüt i que ningú dugués dol per ell.