Quan penses que les lleis no poden anar més enllà, trobes una ciutat del món on està prohibit morir. Es tracta de Longyearbyen, a Noruega. Es tracta d'un municipi ubicat a Spitzbergen, una de les illes Svalbard, i l'assentament de més de mil habitants permanents ubicat més prop de l'Àrtic.

Tot i que en realitat no és il·legal morir a la ciutat, no hi ha la possibilitat d'enterrar els cossos allà. Els residents considerats malalts terminals se solen traslladar a la Noruega continental abans de morir i els cadàvers de les persones que moren a Longyearbyen s'enterren també al continent. 

La decisió de no permetre enterraments va sorgir el 1950 quan es va descobrir que els cossos de residents morts durant les primeres dues dècades del segle XX a causa de la grip espanyola de 1918 encara no s'havien començat a descompondre. Això es deu al permagel, aquella part de la terra que no es desglaça mai i que els conserva intactes. Un fet que preocupa els científics, ja que poden contenir soques vives del virus. 

Ara bé, la normativa dels enterraments no és l'única que fa Longyerabyen peculiar. A causa de la seva llunyania del continent té lleis que es troben en pocs llocs del món, com ara la prohibició de tenir gats com a animals de companyia perquè són un perill per a les aus locals o una restricció en la quantitat d'alcohol que els habitants poden adquirir al mes.

D'altra banda, hi ha un requisit que també és ben particular: qualsevol persona que vulgui anar a explorar l'illa, allunyat de la ciutat, ha de portar un rifle per protegir-se de la gran població d'ossos polars.