El govern de Corea del Nord ha assegurat aquest dimecres haver dut a terme una prova amb una bomba d'hidrogen miniaturitzada, només unes hores després que es registrés un terratrèmol de magnitud 5,1 al nord del país, segons ha informat l'agència estatal de notícies nord-coreana KCNA.

En el seu comunicat, el govern ha recalcat que la prova ha estat un "èxit", al mateix temps que ha assegurat que s'ha fet "de forma segura i perfecta, sense provocar cap impacte negatiu en el medi ambient".

L'assaig armamentístic fet aquest dimecres per Corea del Nord suma un nou desafiament del règim comunista a la comunitat internacional i s'afegeix a una llista de proves nuclears i retòrica bel·licista que, des del febrer del 2011, té com a màxim exponent i defensor Kim Jong Un.
  
L'octubre del 2006, Pyongyang -aleshores sota comandament de Kim Jong Il, pare de l'actual dirigent- va anunciar la primera prova d'una bomba atòmica, cosa que va portar el Consell de Seguretat de l'ONU uns dies després a imposar per unanimitat un paquet de sancions.
  
Dos mesos més tard, Corea del Nord va tornar a la taula de negociacions dins d'un format a sis bandes del qual també formaven part Corea del Sud, la Xina, els Estats Units, Rússia i Japó. El diàleg va permetre que, el febrer del 2007, el règim nord-coreà acceptés avançar cap a la desnuclearització a canvi de gestos i ajudes per part de les potències.
  
Així, aquest mateix any va confirmar un compromís per desmantellar instal·lacions nuclears que, tot i això, es va veure interromput l'agost del 2008, quan Pyongyang va ordenar la suspensió de les esmentades mesures perquè considerava insuficients les contrapartides ofertes per la comunitat internacional.
  
La tensió va créixer fins que, el maig del 2009, Corea del Nord va portar a terme una segona prova nuclear. Kim Jong Il va deixar de banda els gestos conciliadors per apostar un altre cop per la fermesa bèl·lica, en nom d'una suposada autodefensa davant d'una llarga llista d'enemics que sempre ha tingut els Estats Units com a principal integrant.

Canvi de règim
  
La mort de Kim Jong Il el 2011 i el relleu a mans del seu fill, Kim Jong Un, va generar una primera sensació de renovació que, a mesura que han anat passant els anys, ha acabat apagant-se. El nou dirigent, nascut suposadament el 1983, també ha recorregut a la mà dura tant amb vista al món com a la cúpula del seu règim.
  
Així, i malgrat que el febrer de 2012 Corea del Nord va arribar a acceptar posar fi al seu programa d'enriquiment d'urani i als assajos atòmics, un any més tard -el 12 de febrer del 2013- va confirmar la seva tercera prova nuclear.
  
Kim va afirmat el desembre de 2015 que el país havia desenvolupat, a més, bombes d'hidrogen. "Corea del Nord s'ha convertit en un país amb armes nuclears capaç de detonar bombes nuclears i d'hidrogen per defensar la sobirania i la dignitat de la nació", va dir, davant de l'escepticisme internacional.
  
Aquest 6 de gener, tot i això, un terratrèmol amb una magnitud superior a 5 en l'escala de Richter va fer saltar totes les alarmes. Pyonyang ha assegurat que ha aconseguit provar amb "èxit" una bomba d'hidrogen, cosa que ha generat una escalada de reaccions de condemna i una carrera per veure què és el que ha fet exactament el règim de Kim Jong Un.