El suport dels diputats de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional a la moció de censura presentada per l'esquerra francesa ha fet caure aquest dimecres el govern conservador de Michel Barnier, amb només tres mesos al poder. La negativa del primer ministre a negociar els pressupostos de la seguretat social i l'adopció del decret que permet l'article 49.3 de la Constitució va provocar la resposta irada del Nou Front Popular (NFP) i Marine Le Pen.
S'havien presentat dues mocions de censura contra Barnier, una provinent del NFP i l'altra dels ultres. Però només podien prosperar si una d'elles rebia el suport de les seves antípodes polítiques. És el que ha passat quan l'extrema dreta s'ha sumat al bloc progressista. S'obre ara un període de greu incertesa política, amb un bloqueig evident a l'Assemblea Nacional, ja que no es poden celebrar noves eleccions fins passat un any de les anteriors, que foren el juny.
El president Emmanuel Macron haurà de dur a terme una ronda de converses polítiques per designar un nou primer ministre. La papereta, però, no és gens fàcil. El Parlament està molt fracturat, amb cap bloc a prop de la majoria necessària (288 de 577 escons). El que per ara sembla clar és que Macron pensa restar en el seu lloc costi el que costi. El seu mandat s'esgota el 2027 i el president ja ha deixat clar que pensar en la seva renúncia és "política ficció".
Però les responsabilitats de Macron en aquesta crisi són evidents. Va recórrer al cordó sanitari contra l'extrema dreta per barrar el pas a Le Pen en les eleccions del juny, per després girar bruscament a la dreta i buscar els vots ultres per afermar Barnier. L'esquerra, per la seva banda, ha vist per primer cop com l'extrema dreta s'unia a ella per abatre un govern en exercici. Un fet que donarà lloc a reflexions profundes.