L'extrema dreta guanya les eleccions generals a Àustria. El Partit de la Llibertat (FPÖ) s'imposa com a primera força dels comicis celebrats aquest diumenge amb el 28,8% dels vots i 12,6 punts més que en els darrers comicis (2019). En segon lloc, els conservadors ÖVP, actualment al govern encapçalat pel canceller Karl Nehammer, ha obtingut el 26,3%, 11,2 punts menys que en les anteriors eleccions. Els socialdemòcrates SPÖ s'ha mantingut, amb el 21,1% dels sufragis, una dècima menys; mentre que Neos ha aconseguit el 9,2% dels vots (+1,1 punts percentuals), i Els Verds han baixat fins al 8,3% (-5,6 punts percentuals). La participació ha estat del 78%.
En nombre d'escons, el partit ultra liderat per Herbert Kickl disposarà de 56 diputats (+25), els conservadors ÖVP 52 (-19) i els socialdemòcrates SPÖ 41 (+1), amb més del 99% escrutat. Els verds n'han aconseguit 16, deu menys, i Neos 18, tres més que el 2019. Per tant, tot i guanyar les eleccions, Kickl no podrà formar govern a priori.
Els conservadors ÖVP ja van deixar clar que no pactarien amb la formació d'extrema dreta i tampoc sembla viable que la resta de forces polítiques donin suport a Llibertat d'Àustria. En canvi, l'ÖVP sí que podria sumar majoria amb els socialdemòcrates i els liberals Neos si arriben a un acord. Amb tot, el recompte de vots ha confirmat les primeres projeccions que aquesta tarda publicava el mitjà ORF.
El FPÖ ha basat el seu discurs en temes clau com ara el cost de la vida, la immigració o el clima. Kickl es mostra euroescèptic i defensa una política migratòria de mà dura que relaciona al mateix temps amb la inseguretat, la delinqüènciai elterrorisme. Sota el lema "Fortalesa Àustria, fortalesa de la llibertat" vol adoptar mesures com reduir la presència d'immigrants en situació irregular i de sol·licitats d'asil o bloquejar la reunificació familiar dels immigrants que ja es troben a Àustria. De fet, l'FPÖ va ser fundat a la dècada dels 50 per antics membres nazis.
Els de Kickl ja van fer el sorpasso en les europees al juny quan van avançar-se amb un 25,4% dels vots al partit dels democratacristians. Amb aquesta victòria passen a formar part dels països on l'extrema dreta es troba en auge i ja és la primera força política, com és el cas d'Itàlia o els Països Baixos. A l'altra cara de la moneda, la tempesta Boris i les conseqüències que ha patit el país han servit per situar també la política climàtica del govern de coalició amb els ecologistes en el punt de mira.