26
de gener
de
2024, 13:59
Actualitzat:
14:23h
La Cort Internacional de Justícia (CIJ), el màxim tribunal de l'ONU amb seu a la Haia, ha ordenat aquest divendres al migdia a Israel "prendre totes les mesures" possibles per aturar la matança a Gaza i fer que no acabi en un genocidi. Això compren, segons l'auto, limitar els danys a civils, garantir de manera "urgent" l'ajuda necessària, limitar la destrucció i la crisi humanitària, però no un auto el foc.
Els 17 jutges que conformen el tribunal han pres aquesta decisió després d'haver escoltat durant dues setmanes les sol·licituds fetes per Sud-àfrica, país que va presentar una demanda contra Israel per accions que va qualificar de “patró de conducta d'intenció genocida”. D'aquesta manera, la jutgessa Joan E. Donoghue ha exposat en una lectura pública que la CIJ té jurisdicció sobre aquest cas i que, per tant, el litigui continuarà endavant.
Donoghue s'ha expressat "profundament preocupada" per l'alt nombre de morts a Gaza, que ha descrit com a "tragèdia humana". De fet, ha fet seves declaracions d'agències de l'ONU i algunes de les xifres donades per les autoritats locals, malgrat que no hi hagi "verificació independent", per exemplificar la "devastació" que pateix la Franja des de fa més de 100 dies. "La situació dels nens a Gaza és especialment desoladora", ha lamentat la jutgessa.
Entre les coses que han confirmat els jutges en aquesta primera anàlisi, hi figura que algunes de les acusacions presentades contra Israel entren dins de la Convenció sobre Genocidi i que, conforme a aquest tractat, els palestins tenen dret a una protecció com a grup. A més a més, la bateria de mesures cautelars que aquest migdia s'han exposat contemplen que els israelians haurà d'informar la cort en el termini d'un mes dels passos que ha donat per complir amb les ordres d'aquest divendres, que són obligades.
Els advocats de Sud-àfrica, que compten amb l'aval de més de 50 països, van posar sobre la taula durant les vistes preliminars no només les xifres de morts i d'armament utilitzat, sinó també que líders polítics israelians van incórrer en el que van descriure com a "retòrica genocida", per exemple titllant els palestins d'"animals humans". Així mateix, van denunciar la destrucció d'infraestructures civils i el trasllat forçós de població.
Per a Israel, en canvi, es tracta d'una denúncia "infundada", una tesi que comparteix amb el seu principal aliat internacional, els Estats Units. En aquest sentit, la defensa israeliana va acusar Sud-àfrica de presentar una versió "profundament distorsionada" de la realitat i va justificar en fons i forma l'ofensiva, que per a l'executiu de Benjamin Netanyahu continua sent necessària per erradicar una "amenaça existencial".
Els advocats que van representar Israel van al·legar que la guerra era contra Hamàs, que controla Gaza, i "no contra el poble palestí". De fet, van sostenir que els danys civils és una cosa que passa en tots els conflictes i que és possible que alguns resultats hagin estat "indesitjables", tot i que van responsabilitzar d'aquests Hamàs. "Sota el pretext d'una acusació de genocidi contra Israel, es demana a aquest tribunal que posi fi als continus atacs d'una organització que persegueix una autèntica agenda genocida", va resumir l'assessor jurídic del Ministeri d'Exteriors israelià, Tal Becker, durant la seva exposició.
La CIJ forma part de l'estructura de l'ONU i les seves sentències són, per tant, jurídicament vinculants per a tots els Estats membre de l'organització. No obstant això, no té eines pròpies perquè s'apliquin, la qual cosa ha provocat que per exemple Rússia no acatés l'ordre de parar l'agressió sobre Ucraïna que el tribunal va emetre setmanes després de l'inici de l'ofensiva el febrer de 2022. Al contrari del que passa amb el Tribunal Penal Internacional (TPI), no jutja persones a títol individual, sinó que dirimeix disputes entre Estats, com és aquest cas. La investigació dels fets està encara en una fase inicial i pot demorar-se durant anys fins a una sentència en ferma, que en cap cas pot tenir recurs.
Els 17 jutges que conformen el tribunal han pres aquesta decisió després d'haver escoltat durant dues setmanes les sol·licituds fetes per Sud-àfrica, país que va presentar una demanda contra Israel per accions que va qualificar de “patró de conducta d'intenció genocida”. D'aquesta manera, la jutgessa Joan E. Donoghue ha exposat en una lectura pública que la CIJ té jurisdicció sobre aquest cas i que, per tant, el litigui continuarà endavant.
Donoghue s'ha expressat "profundament preocupada" per l'alt nombre de morts a Gaza, que ha descrit com a "tragèdia humana". De fet, ha fet seves declaracions d'agències de l'ONU i algunes de les xifres donades per les autoritats locals, malgrat que no hi hagi "verificació independent", per exemplificar la "devastació" que pateix la Franja des de fa més de 100 dies. "La situació dels nens a Gaza és especialment desoladora", ha lamentat la jutgessa.
Entre les coses que han confirmat els jutges en aquesta primera anàlisi, hi figura que algunes de les acusacions presentades contra Israel entren dins de la Convenció sobre Genocidi i que, conforme a aquest tractat, els palestins tenen dret a una protecció com a grup. A més a més, la bateria de mesures cautelars que aquest migdia s'han exposat contemplen que els israelians haurà d'informar la cort en el termini d'un mes dels passos que ha donat per complir amb les ordres d'aquest divendres, que són obligades.
Els arguments de les parts
Sud-àfrica va presentar la demanda contra Israel a finals de desembre de 2023, sota la premissa que podia estar cometent-se un "genocidi" a la Franja de Gaza, on ja han mort més de 26.000 persones, segons les dades difoses aquest mateix divendres pel Ministeri de Sanitat de Gaza. A l'espera que el tribunal amb seu a la Haia es pronunciï en un futur sobre el fons de la qüestió, Pretòria va demanar la imposició de mesures provisionals, i els jutges han coincidit aquest divendres que la situació a Gaza, que ja és "catastròfica", pot deteriorar-se encara més abans del veredicte final.Els advocats de Sud-àfrica, que compten amb l'aval de més de 50 països, van posar sobre la taula durant les vistes preliminars no només les xifres de morts i d'armament utilitzat, sinó també que líders polítics israelians van incórrer en el que van descriure com a "retòrica genocida", per exemple titllant els palestins d'"animals humans". Així mateix, van denunciar la destrucció d'infraestructures civils i el trasllat forçós de població.
Per a Israel, en canvi, es tracta d'una denúncia "infundada", una tesi que comparteix amb el seu principal aliat internacional, els Estats Units. En aquest sentit, la defensa israeliana va acusar Sud-àfrica de presentar una versió "profundament distorsionada" de la realitat i va justificar en fons i forma l'ofensiva, que per a l'executiu de Benjamin Netanyahu continua sent necessària per erradicar una "amenaça existencial".
Els advocats que van representar Israel van al·legar que la guerra era contra Hamàs, que controla Gaza, i "no contra el poble palestí". De fet, van sostenir que els danys civils és una cosa que passa en tots els conflictes i que és possible que alguns resultats hagin estat "indesitjables", tot i que van responsabilitzar d'aquests Hamàs. "Sota el pretext d'una acusació de genocidi contra Israel, es demana a aquest tribunal que posi fi als continus atacs d'una organització que persegueix una autèntica agenda genocida", va resumir l'assessor jurídic del Ministeri d'Exteriors israelià, Tal Becker, durant la seva exposició.
La CIJ forma part de l'estructura de l'ONU i les seves sentències són, per tant, jurídicament vinculants per a tots els Estats membre de l'organització. No obstant això, no té eines pròpies perquè s'apliquin, la qual cosa ha provocat que per exemple Rússia no acatés l'ordre de parar l'agressió sobre Ucraïna que el tribunal va emetre setmanes després de l'inici de l'ofensiva el febrer de 2022. Al contrari del que passa amb el Tribunal Penal Internacional (TPI), no jutja persones a títol individual, sinó que dirimeix disputes entre Estats, com és aquest cas. La investigació dels fets està encara en una fase inicial i pot demorar-se durant anys fins a una sentència en ferma, que en cap cas pot tenir recurs.