Emmanuel Macron ha acceptat aquest dijous la dimissió de Michel Barnier com a primer ministre. Després de perdre ahir la moció de censura presentada pel Nou Front Popular (a la qual es va afegir l'extrema dreta lepenista), Barnier ha anat avui a l'Elisi seguint la tradició i ha retornat el seu càrrec al més alt magistrat de França. Macron li ha demanat que continuï administrant els assumptes corrents. Un període que hauria de ser breu però en l'actual moment francès res és descartable. En una intervenció televisada aquest vespre, Macron ha volgut deixar clar que no pensa renunciar fins al 2027: "Exerciré el meu mandat fins al final".
La maquinària institucional de la Cinquena República s'ha tornat a posar en marxa per designar un nou cap de govern. Després de rebre Barnier, el president ha parlat amb els presidents de l'Assemblea Nacional i el Senat, com li correspon constitucionalment. Haurà d'obrir una ronda de contactes polítics abans de decidir a qui encomana la tasca d'un nou executiu. Però la qüestió de fons és si Macron està disposat a encetar un temps nou, intentant si més no un diàleg amb l'esquerra, o si optarà per buscar un simple recanvi mirant a la dreta.
L'aposta del president per confiar amb el Reagrupament Nacional s'ha comprovat errònia. Aquest migdia, hi ha hagut dinar a l'Elisi amb François Bayrou, líder del Modem, partit centrista d'arrels democristianes. Bayrou havia estat sempre, dins del centre dreta, home d'obertura, però darrerament ha tingut cura de les seves relacions amb Marine Le Pen. Confiarà de nou Macron amb els ultres, als quals no els interessa res més que posar fi al mandat del president? A l'esquerra, mentre La França Insubmisa exigeix la dimissió del president, els socialistes s'obren a una col·laboració amb el centre si dirigeixen el govern.
Barnier ha estat el cinquè primer ministre de Macron, que porta set anys a l'Elisi. Abans que ell han passat Édouard Philippe, probablement el més conservador de tots, Jean Castex, Élisabeth Borne, Gabriel Attal i ara Barnier. Tot indica que no serà el darrer. Un senyal de la dificultat de Macron per afermar una presidència que se li comença a fer llarga.