La Fiscalia Anticorrupció ha obert una investigació contra Vox per possible finançament il·legal de Vox. El moviment fet per la fiscalia neix de la denúncia presentada el desembre passat pel PSOE, que acusa la formació d’extrema dreta d’haver rebut suport econòmic d’una institució estrangera, el que infringiria la legislació espanyola. Es dona el cas que el partit de Santiago Abascal va admetre el setembre passat haver rebut 9,2 milions d’euros en crèdits d’un banc hongarès, després que El País ho avancés.
La investigació fiscal sobre el partit d’extrema dreta espanyol no és un cas aïllat en el panorama ultra continental. En l’actual conjuntura internacional, quan la UE intenta bastir una nova estratègia de seguretat davant la percepció de Rússia com a amenaça potencial, ja no és un secret per ningú l’interès d’alguns estats per intentar minar les posicions europeistes des de dins. Alguns partits d’extrema dreta s’han apressat a pujar al tren del trumpisme.
Amistats hongareses
Vox va recórrer al Magyar Bankholding (MBH) de Budapest per cobrir les despeses de les eleccions municipals i estatals del 2023 i, segons ha assegurat la formació, ja va tornar el crèdit. L’MBH és una potent entitat financera hongaresa, amb un fil directe amb el govern de Viktor Orban, que controla més d’un terç de la institució. L’home fort del banc -nascut a inicis de la dècada de la fusió de tres entitats financeres- és Lörinc Mészaros, considerat una persona molt propera al primer ministre hongarès.
El partit d’Abascal s’ha defensat de la denúncia argumentant que va haver de recórrer a un banc estranger perquè no va trobar possibilitats de finançar les seves campanyes a l’estat espanyol. Però el cert és que el vincle entre Abascal i Orban és estret. Vox i el partit del dirigent hongarès, el Fidesz, han estat entre els impulsors de la nova marca ultra internacional, Patriotes per Europa, en aquests moments tercera força al Parlament d’Estrasburg. Tant Orban com Abascal han estat dels pocs dirigents polítics europeus que han aplaudit el gir donat pels Estats Units a Ucraïna, davant la satisfacció de Rússia.
Marine Le Pen, pendent de sentència
L’ombra russa planeja sobre un sector de l’extrema dreta europea. La líder del Reagrupament Nacional francès, Marine Le Pen, arrossega un llarg historial de controvèrsies sobre el finançament del seu partit. Ja al 2014 -el mateix any de l’annexió russa de Crimea, per cert- va rebre 9 milions d’euros del First Czech Russian Bank, una entitat russotxeca considerada propera al Kremlin. La dirigent ultra va haver de respondre per això en una comissió d’investigació a l’Assemblea Nacional, on va exclamar: “Vaig signar un crèdit amb un banc, no pas amb Putin”.
Es dona el cas que Le Pen va rebre 10 milions d’euros per finançar la seva campanya presidencial del 2022 del MKB Bank. Curiosament, es tracta d’una de les entitats que es van fusionar per crear el gran banc hongarès que també finança Vox. En aquella ocasió, la líder extremista va aconseguir passar a la segona volta, però va ser finalment batuda per Emmanuel Macron.
Però ara mateix la causa que li pot ocasionar més problemes és el processament per malbaratament de cabals públics del Parlament Europeu per possible desviament de fons per a assessors en activitats del partit. Podria ser inhabilitada durant cinc anys. El tribunal de París que l’ha jutjat emetrà sentència el 31 de març. Si és declarada culpable, pot quedar apartada de les presidencials del 2027.
Salvini, un altre amico de Putin
El líder de la Lliga Nord italiana, Matteo Salvini, és una altra anella de la tupida xarxa de connexions que passen, en algun moment, pel Kremlin. Avui ministre d’Infraestructures en el govern de Giorgia Meloni, amb la que manté una relació distant, Salvini va sobreviure a una investigació de la fiscalia de Milà sobre el finançament rus del seu partit. Més recentment, l’any passat, va superar una moció de censura al Parlament pels seus lligams amb Rússia Unida, el partit de Putin.
Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, Salvini va amb peus de plom quan parla de Putin. Però se li veu el llautó. Amb motiu de les eleccions parlamentàries russes del març passat, va declarar, davant el 87% de vots putinians, que “quan un poble vota, sempre té raó”.
Els lligams entre Rússia i tot un seguit de formacions ultres són una realitat. El 2019, l'aleshores vicecanceller austríac, Heinz Christian Strache, líder de l'extremista Partit de la Llibertat, va haver de dimitir després d'unes gravacions -sembla que foren una trampa- on negociava amb una suposada representant d'un oligarca rus futurs contractes de l'Estat a canvi de finançament per al partit. I el suport financer rus al candidat a la presidència romanesa Calin Georgescu està darrera de la il·legalització de la seva campanya pel Tribunal Constitucional de Romania. Ara, l'extrema dreta europea balla la balalaika.