24
de desembre
de
2014, 07:14
Actualitzat:
31
de desembre,
11:22h
L'any 1901 es matriculen els primers automòbils a l'estat espanyol. Tot i que ja en corrien per Catalunya des del 1889.
A Terrassa, el primer cotxe va ser adquirit el novembre de 1904, ara fa tot just 100 anys, pel polifacètic Martí Alegre -lirerat, músic i regidor-, quan la ciutat comptava només amb uns 20.000 habitants i els carrers eren de terra i llambordes.
El fet va constituir un esdeveniment excepcional esdeveniment. Poc després, el 1905, l'industrial Ernest Niquet n'adquiria el segon. La canalla del temps cantava allò de “mec-mec l'automòbil d'en Niquet, sense rodes ni xiulet”.
El diari local 'Crònica Social', una de les grans referències de l'època, informava, el dia 9 juliol de 1906, que l'industrial Josep Sala s’havia comprat un flamant Berliet de 20 HP, una joia en aquella època. L'empresari oferia amb aquesta acció una mostra del seu poder.
El mateix mes, el representant de la marca va portar l’automòbil fins a la finca de la Barata. Un cop allí, discutint sobre si era o no capaç de pujar certes pendents, i sobre si era més útil que un cotxe de cavalls, el representant va voler posar a prova el Berliet, i amb gent de la família Barata va aconseguir pujar-lo fins a Can Pobla. I per sorpresa del baró de Quadras, que feia tranquil·lament la migdiada en aquest darrer indret. Els Barata van quedar tan convençuts que tres dies més tard arribava a Terrassa la seva adquisició, enmig de l’admiració general.
La proesa de la pujada a Can Pobla es va estendre ràpidament. El representant de la casa Hispano-Suiza de Barcelona va venir a Terrassa el 27 octubre de 1906 per demostrar la vàlua de la seva marca, aconseguint pujar a Can Pobla en menys temps i amb un cotxe de 20 HP. Aquells primers vehicles eren màquines infernals, que feien espetecs i aixecaven una polseguera que durava 10 minuts, sovint tenien pana o els lliscaven les rodes. I és que les carreteres encara no estaven pensades per als cotxes, ni tampoc els carrers de la ciutat. Els tripulants d’aquests aparells a motor (que eren descoberts i sense portetes) anaven vestits amb guardapols, i les senyores es cobrien el cap amb mocadors de gassa que voleiaven al vent. El xofer era el més guarnit, amb ulleres grosses de cel·luloide, casc pelut o botes altes.
En poc temps, els cotxes van guanyar terreny a les tartanes, que van començar a passar a la història. L’any 1907 es va instaurar a Barcelona la festa de l’automòbil, el 10 del juliol, festivitat de Sant Cristòfol. La jornada va arrelar arreu de Catalunya i moltes localitats feien la benedicció de tot tipus de vehicles.
Tenim l’exemple de Terrassa el 1920: el primer acte era la benedicció de la bandera del gremi dels xofers, portada pels seus padrins. Sant Ofici a l’església parroquial, per procedir, després, fora de l’església, a la benedicció dels automòbils, que pujaven el carrer de l’Església un darrere l’altre. Després, encapçalats pel cotxe de l’abanderat, es feia una rua per la ciutat. El següent pas era un banquet a l’Hotel Espanya.
A la tarda, els participants eren obsequiats al Passeig amb un concert de la Banda de Música. La festa finalitzava al pati de butaques del Teatre del Retiro amb un lluït ball que durava fins a primeres hores de la matinada.
Després de la Guerra Civil es va tornar a celebrar la festivitat amb la benedicció inclosa dels automòbils. Als anys cinquanta i seixanta es feia a la porta de l’església de l’Hospital al Passeig. També es celebrava en aquella època la benedicció a la plaça de Ca n’Anglada, amb motiu de la Festa Major i de ser Sant Cristòfol el patró del barri