Adquirir una infecció mentre som en un hospital no és estrany però cada vegada pot ser més perillós. Pacients i científics alerten que l'abús d'antibiòtics causa resistència per part dels bacteris a aquests medicaments elevant el risc de no poder tractar infeccions del dia a dia. Avui diumenge 5 de maig és el Dia Mundial de la Higiene de Mans, LaTorre, recupera una entrevista a la doctora Esther Calbo, cap clínic de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa (HUMT) i sotsdirectora del programa VINCat (vigilància unificada de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya) que va participar en una sessió sobre seguretat dels pacients al Parlament Europeu.

Sota el títol "Cap a una major seguretat dels pacients als hospitals europeus. Innovació en higiene i sanejament per reduir les infeccions associades a la salut i la resistència antimicrobiana", la Dra. Calbo ha intervingut en aquesta sessió juntament amb altres experts internacionals en salut pública i seguretat dels pacients.

- La setmana passada era al Parlament Europeu parlant d'infeccions als hospitals, com va anar?

- La iniciativa sorgeix d'una associació de pacients que amb les eleccions europees del mes de maig volen posar a l'agenda política, a través del grup parlamentari socialista, la seguretat dels pacients als hospitals. Un dels problemes més importants que tenim als hospitals són les infeccions adquirides fruit de la mateixa hospitalització, un fenomen prevenible i que empitjora el curs dels pacients.

- De quines infeccions es tracta?

-Sobretot parlem d'operacions quirúrgiques de còlon, infeccions d'orina, infeccions a l'hora de posar catèters i infeccions respiratòries.

- Què es pot fer per evitar aquestes infeccions?

El primer és quantificar. El programa català VINCat el què fa és quantificar el fenomen, sabem exactament quines taxes d'infecció hi ha als 70 hospitals que participen en el programa. Així doncs, la primera forma de prevenir és conèixer el problema, després fer molt bé la feina del dia a dia. La higiene de mans amb solucions alcohòliques va arribar als anys 2000, i vaser la revolució, va provocar que caiguessin les taxes d'infecció.

- Quin és el problema amb què es troben ara?

- Tenim infecció associada a l'hospitalització però la nova amenaça és que han aparegut bacteris multiresistents als antibiòtics, el que s'anomena resistència antimicrobiana.

- Què són aquests bacteris?

- És la nova amenaça que ens preocupa al món sanitari. Els bacteris són éssers vius que muten i han anat generant mecanismes de resistència enfront dels antibiòtics. Pot arribar un moment, de fet es parla que l'any 2050 si no fem res, morirà més gent per infeccions no tractables que de càncer. Hi haurà bacteris intractables, com en l'era prepenicil·lina, abans dels anys 40, quan la gent es moria d'una amigdalitis i la generació que estem en curs ho veurem.

- Això passa perquè abusem dels antibiòtics?

- Sí. És multifactorial. Els hem fet servir sobretot en ramaderia, com a promotors de creixement. Això fa que els animals generin aquests bacteris resistents que després nosaltres mengem i adquirim. Un altre factor és que el gran consum d'antibiòtics en humans el fem a l'atenció primària, ja que es recepten antibiòtics no necessaris. I els hospitals som un amplificador del problema, perquè podem tenir molts pacients que tinguin bacteris intractables.

- Segons el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, uns 4 milions de persones de la Unió Europea s'infecten a l'any amb l'assistència sanitària, falten protocols d'actuació per evitar infeccions?

Hi ha protocols i constantment pensem en noves formes. De fet parlem que hi ha hagut quatre revolucions, la vigilància i la quantificació que va sorgir a partir dels anys 80, la higiene de mans, la posada en marxa dels "check-list" per seguir tots els passos correctament i el que està per venir és la neteja. A l'HUMT s'ha passat del 20% al 3% de pacients que tenen infecció com a resultat de les cirurgies de còlon gràcies a programes de prevenció.

Doctora de l'HUMT Esther Calbo en l'entrevista amb LaTorre. Foto: Anna Mira

- Quina importància té la neteja?

- L'ambient pesa molt com a reservori de bacteris multiresistents perquè els bacteris viuen a la pell i al còlon dels malalts, però hi ha una part important que estan a l'ambient. Per això necessitem un sistema de neteja i control de l'ambient adequat sobretot en piques, zones humides o zones d'alt contacte. Hem de revalorar la posició de la gent de la neteja perquè és part integrant dels equips assistencials, s'han de sentir molt valorats i cal integrar-los en els processos de formació. No es pot operar si la neteja no funciona bé.

- De fet a la jornada al Parlament Europeu es va parlar d'ús de probiòtics en la neteja dels hospitals, què ens pot explicar?

- Es va presentar un estudi per tirar endavant un producte de neteja que està fet amb probiòtics (bacteris). Uns bacteris que competirien amb els que són multiresistent en l'ambient. Als hospitals no ens interessa que el terra brilli, sinó que les superfícies de freqüent contacte com les baranes, timbres, o les tauletes, tot allò que toquem amb les mans, estigui lliure de bacteris que es resisteixen als antibiòtics. Així doncs, amb aquest nou producte, aquests espais estarien ocupats per bacteris que no causen malalties als humans.

- Davant d'aquesta situació què es pot fer?

- Deixar de consumir antibiòtics a ramaderia i fer-ne un ús racional a l'Atenció Primària. L'antibiòtic és un bé preuat que tots tenim la responsabilitat de preservar. Una persona té més cèl·lules bacterianes que humanes, sobretot al budell, la pell i el tracte respiratori superior. Quan prens antibiòtic tots els bacteris s'exposen i els llestos muten i generen resistència. I aquests bacteris resistents els passes a les persones el teu entorn immediat pròximes a tu a través de la pell. L'antibiòtic quan s'ha de fer servir et salva la vida, és fantàstic.

- I en l'àmbit de la ramaderia s'està actuant?

- El Ministeri de Sanitat espanyol, a petició de la Unió Europea ha desenvolupat el Programa Nacional de Resistències Antibacterianes (PRAN) que pretén legislar totes les disciplines que juguen al voltant dels antibiòtics. S'està legislant per evitar l'ús d'antimicrobians com a promotors de creixement en els animals.

- Quines recomanacions fan des de l'àmbit sanitari a la població en general?

- La més important és no buscar el consum d'antibiòtics quan no és necessari. No demanar antibiòtics si els professionals no els recepten i no prendre els medicaments dels veïns. També cal seguir el tractament dels fàrmacs tal com indiquen els metges perquè si prens menys dosi de les que toca o no totes les vegades al dia que cal, el que estàs fent és provocar que els teus bacteris mutin i es torni resistents.