01
d'abril
del
2011
El “Diccionari Terrassenc”, nom que podem veure inscrit a cada un dels calaixos de sis calaixeres plenes de fitxes, és fruit del treball rigorós i perseverant de Josep Maria Domènech i Farga, que ha dedicat 40 anys de la seva vida a recopilar paraules, expressions, noms propis, llocs i tradicions de Terrassa i les ha arxivat i cedit a la ciutat, per tal que se’n pugui fer ús per a futures recerques o per a satisfer la curiositat ciutadana.
Una bona idea
Domènech assegura que aquesta obra (única a Catalunya) va començar per casualitat: “L’enciclopèdia Catalana havia de contenir només un 30% d’informació general, però per qüestions de vendes va pujar fins a un 70%”. Això va fer enfadar el sr. Domènech, que albirant la importància de la informació local, va començar a elaborar fitxes amb les paraules que definien la ciutat. “Vaig començar amb els carrers, que han anat canviant de nom”.Amb 85 anys, J. M. Domènech ha cedit el seu arxiu a l’Ajuntament de Terrassa perquè sigui d’ús públic i es pugui consultar i, sobretot, ampliar.
Molt per fer
Aquest treball informal ha arribat al nostres dies amb l’ajuda de col·laboradors i veïns, i encara queda molta feina a fer. La cessió del document, que es podrà consultar a l’Arxiu Històric de la ciutat (al carrer Pantà),inclou la creació d’una comissió que s’encarregui dedonar a conèixer i mantenir el diccionari, però sobretot d’ampliar-lo.
El director de l’Arxiu, Joan Soler, valora la labor duta a terme per Domènech i Fargas: “avui en dia un document d’aquestes característiques estaria a internet”, comença. Però el Diccionari Terrassenc és analògic. Són 6 fitxers, 15 mil entrades. Carrers, persones, paraules clau... “Per conèixer les veritats, però també les mentides sobre la ciutat”, diu Soler. I explica una relliscada de Joan Amades, il·lustre recol·lector de la memòria popular, que va canviar el nom d’un bisbe terrassenc i l’error ha passat a la història. La Història, amb majúscules, té una nova font d’informació a la ciutat. No només per històriadors, sinó per a la ciutadania.
Una bona idea
Domènech assegura que aquesta obra (única a Catalunya) va començar per casualitat: “L’enciclopèdia Catalana havia de contenir només un 30% d’informació general, però per qüestions de vendes va pujar fins a un 70%”. Això va fer enfadar el sr. Domènech, que albirant la importància de la informació local, va començar a elaborar fitxes amb les paraules que definien la ciutat. “Vaig començar amb els carrers, que han anat canviant de nom”.Amb 85 anys, J. M. Domènech ha cedit el seu arxiu a l’Ajuntament de Terrassa perquè sigui d’ús públic i es pugui consultar i, sobretot, ampliar.
Molt per fer
Aquest treball informal ha arribat al nostres dies amb l’ajuda de col·laboradors i veïns, i encara queda molta feina a fer. La cessió del document, que es podrà consultar a l’Arxiu Històric de la ciutat (al carrer Pantà),inclou la creació d’una comissió que s’encarregui dedonar a conèixer i mantenir el diccionari, però sobretot d’ampliar-lo.
El director de l’Arxiu, Joan Soler, valora la labor duta a terme per Domènech i Fargas: “avui en dia un document d’aquestes característiques estaria a internet”, comença. Però el Diccionari Terrassenc és analògic. Són 6 fitxers, 15 mil entrades. Carrers, persones, paraules clau... “Per conèixer les veritats, però també les mentides sobre la ciutat”, diu Soler. I explica una relliscada de Joan Amades, il·lustre recol·lector de la memòria popular, que va canviar el nom d’un bisbe terrassenc i l’error ha passat a la història. La Història, amb majúscules, té una nova font d’informació a la ciutat. No només per històriadors, sinó per a la ciutadania.