Com cada any, els col·lectius empresarials que integren la patronal Cecot fan balanç del resultat de la seva activitat en base a la informació dels qüestionaris que distribueixen entre els seus associats i agremiats. Segons el balanç sectorial del comerç d'aquest 2010, el comerç al detall, tot i que és un sector molt heterogeni i és difícil avaluar els resultats de forma uniforme, ha seguit experimentant un descens de facturació, tant pel nombre de vendes efectuades com per l’import d’aquestes. Els decreixements són molt diversos en funció dels sectors i oscil·len entre el 5% del sector alimentari i el 25-30% dels complements per a la llar i la venda de material de construcció. Cal tenir present que aquests dos darrers sectors acumulen caigudes del 40 i del 20% respectivament d’anys anteriors. Segons el document, aquelles empreses que no es defineixen ni per baix preu ni per alta qualitat són les que més han patit aquests mals resultats i on més tancaments es registren.
En general, els costos no s'han increment ja que l’augment de la competència i la baixada de les vendes han provocat que els proveïdors ajustin molt els preus. La patronal assegura que aquest fet, però, no ha suposat un increment de marges per a l’empresari final. Ans als contrari, donat que s'ha detectat una reducció dràstica en els marges, ja molt ajustats, per tal de no perdre competitivitat. Des de la Cecot expliquen que aquesta reducció de marges provoca que els beneficis siguin pràcticament igual a zero en la majoria dels casos, i en molts altres negatius.
Alt percentatge de tancaments arran de la crisi
El tancament d’empreses comercials des de l’inici de la crisi es xifra en un 40% de l’oferta, essent molt més acusat en els establiments multimarca no especialitzats i en aquelles franquícies que s’han establert a base de crèdits que no es poden suportar. La morositat no és significativa, ja que en aquest sector la majoria de les transaccions es fan en efectiu.
Pel que fa a les plantilles, aquestes van patir una reducció dràstica al darrer exercici, per tant al 2010 no s’han detectat reduccions de plantilla. Sí que es posa de manifest, però, que no es contracta nou personal per cobrir acomiadaments involuntaris o jubilacions.
2011: any d'estabilització del comerç al detall
La Cecot no augura creixements notables del comerç al detall pel 2011 i afegeix que en tot cas la situació començarà a estabilitzar-se. També considera de vital importància que s’impulsi un moviment d’esperança en la recuperació, basada en el treball i l’esforç individual dels empresaris i de la societat en general.
En general, els costos no s'han increment ja que l’augment de la competència i la baixada de les vendes han provocat que els proveïdors ajustin molt els preus. La patronal assegura que aquest fet, però, no ha suposat un increment de marges per a l’empresari final. Ans als contrari, donat que s'ha detectat una reducció dràstica en els marges, ja molt ajustats, per tal de no perdre competitivitat. Des de la Cecot expliquen que aquesta reducció de marges provoca que els beneficis siguin pràcticament igual a zero en la majoria dels casos, i en molts altres negatius.
Alt percentatge de tancaments arran de la crisi
El tancament d’empreses comercials des de l’inici de la crisi es xifra en un 40% de l’oferta, essent molt més acusat en els establiments multimarca no especialitzats i en aquelles franquícies que s’han establert a base de crèdits que no es poden suportar. La morositat no és significativa, ja que en aquest sector la majoria de les transaccions es fan en efectiu.
Pel que fa a les plantilles, aquestes van patir una reducció dràstica al darrer exercici, per tant al 2010 no s’han detectat reduccions de plantilla. Sí que es posa de manifest, però, que no es contracta nou personal per cobrir acomiadaments involuntaris o jubilacions.
2011: any d'estabilització del comerç al detall
La Cecot no augura creixements notables del comerç al detall pel 2011 i afegeix que en tot cas la situació començarà a estabilitzar-se. També considera de vital importància que s’impulsi un moviment d’esperança en la recuperació, basada en el treball i l’esforç individual dels empresaris i de la societat en general.
