Després d’un 2020 sense premis a causa de la pandèmia i un 2021 amb reduccions i canvis en les categories i en la forma de procedir, l’entitat ha recuperat enguany el format habitual dels seus guardons, els Premis Cambra, un reconeixement públic anual que la Cambra de Terrassa atorga a les empreses de la seva demarcació que han destacat al llarg de l’últim exercici pel seu esforç en la gestió d’un aspecte estratègic o per la importància i potencial social i econòmic del seu projecte.
El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, ha posat en valor la feina de tots els premiats, alhora que ha aprofitat l’acte per fer sentir les seves reivindicacions. Talamàs ha reclamat a les autoritats més coordinació, menys duplicitats i “tancar d’una vegada el paper cameral”. “Necessitem un marc legal que no tenim i el finançament necessari per poder ajudar més al teixit empresarial”, ha reivindicat.
[despiece][h3]Empreses guardonades[/h3]
En les tres categories obertes a concurs, l’entitat ha premiat tres companyies que sobresurten en Internacionalització, Innovació i Sostenibilitat, respectivament: European Flavours & Fragrances (EFF) Spain, Biología y Filtración, SL (Bio-Fil) i Hercal Diggers.
“El fet de ser una empresa amb seu a Catalunya no porta necessàriament a enfocar-se al mercat domèstic. De fet, el 96% de les nostres vendes són fora de la Unió Europea. La nostra missió consisteix en elaborar un producte a Catalunya amb qualitat europea i portar-lo als països emergents a un preu que ells puguin pagar”, ha explicat Frederic Joubert, director general d’EFF Spain. L’empresa, amb seu a Rubí, fabrica i comercialitza aromes destinades a la indústria de l’alimentació i les begudes i exporta els seus productes a 36 països d’arreu del món.
Bio-Fil va néixer l’any 2011 i es dedica a la creació, patent i millora dels sistemes de tractament de les aigües residuals, tant municipals com industrials. Compta amb oficines a Terrassa i a Santa Eulàlia de Ronçana i ha guanyat el Premi Cambra 2022 a la Innovació. Carme Castelao, apoderada de la companyia, ha destacat en seu discurs el potencial de les petites empreses com la seva i el treball conjunt entre empresa i universitat per promoure projectes innovadors.
Qui també és innovadora i pionera és Hercal Diggers, que ha posat en marxa a Terrassa la planta de valorització de residus H-Zero, la primera i única instal·lació estatal que transforma els residus de la construcció en àrids reciclats rentats d’excel·lent qualitat i aptes per a la fabricació de formigó sostenible. Miguel Ángel Pérez, gerent de la firma, va assegurar que deixar un món millor per als nostres fills és possible. “Només cal la voluntat i compromís de tots”, ha afirmat Pérez, que ha demanat a l’administració augmentar la prescripció d’usar materials reciclats i sostenibles com els àrids que ells converteixen en formigó.
De la mateixa manera que la Cambra ha guardonat tres empreses, també ha reconegut la trajectòria empresarial del doctor enginyer industrial Josep de C. Torella Cascante, fundador i president de Torrella Ingeniería – Arquitectura, amb el Premi Cambra al Lideratge Empresarial, destacant-lo com a pioner d’un nou concepte en l’enginyeria industrial que pensa en edificis que optimitzin els processos productius de la indústria.[/despiece]
[h3]La B-40 serà una realitat a finals del 2023[/h3]
“A finals del 2023 podrem posar en servei el tram entre Viladecavalls i Olesa de la B-40”. Així ho ha assegurat aquest dijous el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores. Ho ha dit en l’acte de lliurament dels Premis Cambra 2022, que s’ha convertit en la gala més reivindicativa dels últims anys, amb un missatge clar i contundent per part de la Cambra de Comerç, representants polítics, entitats i empreses de la zona: el Quart Cinturó és una infraestructura cabdal i els “reiterats i incomprensibles” retards en la seva finalització suposen un greuge.
El show de la B-40 durant la gala de lliurament dels Premis Cambra de Terrassa. Foto: Cedida
“Més enllà dels efectes negatius per al teixit socioeconòmic, els endarreriments han generat pèrdues per costos d’oportunitat i recursos públics. A més, s’haurien pogut evitar molts accidents si s’hagués esponjat el trànsit amb la B-40”, assegurava un vídeo emès en la gala. “Estem cansats de retards continuats i promeses incomplertes. Aquest és un territori estratègic, industrial, que concentra el 28% de la població catalana i el 30% del PIB i necessita inversions”, ha manifestat Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, en el mateix reportatge audiovisual.
Alguns dels assistents a la gala dels Premis Cambra han pogut fer abans una visita al tram en què el cap d’obres, Lluís Bonet, ha assegurat que “no tenim cap imput que ens digui que no podrem complir el termini previst de finals de 2023”.
[noticia]80845[/noticia]
Pel que fa a la Ronda Nord, que ha de connectar Terrassa amb Sabadell i Castellar, no compta amb el suport de tot el Govern català. El Parlament de Catalunya va instar el passat 8 de juliol l’executiu català a complir el preacord amb l’Estat i pactar els mecanismes que permetin la redacció del projecte. El ministeri s’ha compromès a finançar la infraestructura i deixar en mans de la Generalitat la planificació, l’execució i la titularitat, una “oportunitat” que el president de la Cambra, Ramon Talamàs, ha demanat “aprofitar”.
“Aquest és un bon acord i a partir d’aquí hem de trobar els consensos perquè aquesta via tingui el màxim de suports en el territori, amb els alcaldes, que el té, per part de tots els grups parlamentaris i, evidentment, en el mateix Govern”, ha manifestat, Ricard Font, secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Treball, el republicà Roger Torrent, que ha presidit l’acte de lliurament dels Premis Cambra, no s’ha pronunciat al respecte d’aquesta qüestió. De fet, tot i que s’esperava, no ha fet cap discurs.
[noticia]81086[/noticia]
