El mercat laboral català ha anotat descensos a les llistes dels serveis d'ocupació a totes les demarcacions del país. Amb relació al març, la desocupació ha caigut amb més força a Girona, amb un descens del 4,66% i a Tarragona, on ha baixat un 4,17%. També s'han registrat menys aturats a Lleida (-2,76%) i a Barcelona (-2,25%). Si es compara, però, amb els registres del 2022, lidera el descens de l'atur Lleida (-15,76%) i Girona (-10,47%). En tercer lloc, se situa Tarragona (-10,09%) i, per últim, Barcelona (-5,49%).
Pel que fa a la filiació, Catalunya ha tancat el mes d'abril amb 3,67 milions de treballadors cotitzant a la Seguretat Social, la xifra més alta de la sèrie històrica del mes que també simbolitza el tercer mes consecutiu d'augments. L'afiliació ja supera en 113.627 empleats més (+3,19%) les xifres del 2022 i arrossega dos anys d'augments interanuals.
En el conjunt d'Espanya, el nombre d'aturats registrats a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha baixat en 73.890 persones a l'abril (-2,58%) respecte al mes anterior, fins a un total de 2,79 milions. A més a més, la Seguretat Social ha guanyat una mitjana de 238.436 cotitzadors a l'abril respecte al mes anterior (+1,17%), l'alça més elevada en aquest mes en tota la sèrie històrica i el segon increment més gran en qualsevol mes des que hi ha registres, només superat per juliol de 2005.
El millor abril de la història de la Seguretat Social
Aquest fort augment de l'ocupació, que s'ha vist impulsat pel guany de gairebé 120.000 ocupacions en el sector de l'hostaleria per Setmana Santa, ha situat el nombre total de cotitzadors a la Seguretat Social en valors mitjans en 20.614.989 persones, "la xifra més alta en la sèrie", segons ha ressaltat el Departament que dirigeix José Luis Escrivá. Així, en l'últim any, la Seguretat Social ha guanyat 595.908 afiliats en valors mitjans, amb un creixement interanual del 2,98%, taxa superior a la registrada al març (+2,73%).En termes desestacionalitzats, el nombre de cotitzadors ha encadenat a l'abril el seu novè increment mensual consecutiu després de sumar el sistema 128.824 ocupats respecte a març (+0,6%), també el seu millor abril de la història, fins a un total de 20.661.195 afiliats, superant així, per primera vegada, la barrera dels 20,6 milions de cotitzadors.
En línia amb l'avançat dimecres per la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, l'afiliació tanca un primer quadrimestre de rècord, amb una pujada històrica de l'ocupació de 420.301 afiliats en la sèrie desestacionalitzada. El Ministeri ha subratllat a més a més que el nivell actual d'afiliació supera en gairebé 1,2 milions a l'existent abans de l'inici de la pandèmia, el febrer de 2020.
L'atur cau a totes les comunitats
L'atur ha baixat a totes les comunitats autònomes durant el mes d'abril. Catalunya ha registrat la segona disminució més pronunciada de l'Estat, per darrere de la reducció d'atur d'Andalusia (-20.551). En canvi, en percentatge, ha estat la desena comunitat amb més reducció de l'atur. De la mateixa manera, també s'ha situat en la part més alta de la llista d'increments absoluts de treballadors donats d'alta, per darrere de les Illes Balears (58.832) i d'Andalusia (52.499). En canvi, en termes relatius ha estat el setè territori amb més creixement d'ocupació i s'ha situat lleugerament per sota de la mitjana estatal (1,17%).Gairebé 3.000 aturats joves menys
Les dones continuen sent majoria en les llistes dels serveis d'ocupació (57%), i s'han tornat a situar per sota del llindar de les 200.000 aturades aquest mes (194175). En els últims 30 dies, les llistes de l'atur han perdut 4.500 dones i 4.900 homes. Entre els més joves, en canvi, la caiguda ha sigut de 2.600 persones. A l'abril, hi havia un 2% menys de dones i un 3% menys d'homes desocupats que el mes anterior. El pes dels joves de menys de 25 anys s'ha mantingut a la baixa amb un descens del 12%, fins als 20.195 aturats. En comparació amb l'any passat hi ha 1.979 joves de 25 anys aturats menys (-9%). Pel que fa al col·lectiu de treballadors estrangers, Catalunya ha tancat el quart mes del 2023 amb 2.015 aturats menys (-3%) que el mes anterior.Un 48% de contractes indefinits
Un any després de l'entrada en vigor de la reforma laboral es noten els efectes en la contractació, amb menys signatures, però més treballadors amb contracte indefinit, que representen el 48,95% del total. En aquesta categoria s'hi inclouen els treballadors fixos discontinus, que s'activen i es desactiven al llarg de l'any. En aquest mes, doncs, s'han signat 184.473 contractes a Catalunya, un 12,3% menys que fa un any. En els últims 30 dies també s'ha notat un descens de -36.427 firmes (-16,49%).Durant el mes d'abril els contractes indefinits han baixat dels 100.000 fins als 90.305, el que representa un 10% menys que el mes anterior, un canvi respecte de l'augment del març. Així, el total de contractes s'allunya dels màxims de més de 130.000 firmes indefinides de finals d'estiu.
Des de l'inici del 2023, s'han firmat 355.943 contractes indefinits, el 46,5% del total. En relació amb l'abril del 2022, el mes en el qual va entrar en vigor la simplificació de contractes de la reforma laboral, la contractació indefinida cau (-16,2%) amb 17.506 signatures menys, i trenca la dinàmica d'increments de l'últim any.
Els contractes temporals han notat una caiguda del 16,7% en un any, amb 18.921 firmes menys, fins als 94.168 de l'abril. La tendència coincideix amb el conjunt de l'Estat, on s'han signat 1.157.316 contractes, dels quals 530.537 (45,8%) han estat indefinits. A Espanya s'han signat 168.109 contractes indefinits menys que l'any passat (-24%). Una xifra similar al descens de temporals que ha sigut de 124.668 firmes, un 16,59% menys.
Segons el ministeri de Seguretat Social, en aquest any s'aprecia més estabilitat al mercat laboral perquè el percentatge d'afiliats amb contracte temporal retrocedeix fins al mínim històric del 14%, menys de la meitat que abans de la reforma laboral. En el cas dels menors de 30 anys, la temporalitat ha passat del 53% al 21%. En conjunt, hi ha 2,9 milions d'afiliats més amb contracte indefinit que el desembre del 2021, últim mes abans de l'entrada en vigor de la reforma.
