El patrimoni de Viladecavalls està sortint a la llum de mica en mica i allò que fa uns anys eren llegendes urbanes d'avis s'han convertit en realitats tan visibles com controvertides. Al març, apareixien restes romanes al polígon de Can Mitjans, fa  un parell de setmanes les obres del gasoducte Martorell-Figueres deixaven al descobert la mina de Can Cabassa, inactiva des de 1950, i que l'empresa Enagas no té intenció de conservar.

Ara, el motiu de la discòrdia és el retaule de l'ermite de Santa Maria de Toudell, del segle XV. És del 1543, del gòtic català tardà, està firmat amb el pseudònim Mestre dels Cavalls, té una qualitat extraordinària i està molt ben conservat, atès que es va salvar de les cremes massives del 1936. La família Trias, antiga propietària de la masia de Can Trias, té a la venda aquesta obra artística per 300.000 euros a l'antiquari Clavell i Morgades, al carrer Girona de Barcelona. A més, la Mare de Déu romànica es troba al museu Diocesà de la capital catalana.

"Tothom sempre en parlava però es donava per perdut, i aquesta família deia que el tenia amagat", comenta Juan Luis del Campo, membre de Convive, el Col·lectiu Naturalista Viladecavalls Verd. Aquesta entitat fa dos anys que mou cel i terra per tornar el retaule al seu lloc original. Les raons que els impulsen a reclamar el retorn no són únicament sentimentals.

Segons l'acta d'unificació de les parròquies de Viladecavalls (data de 1849, any en què l'ermita es va clausurar), la família Trias estava obligada a la custòdia de l'ermita i a la conservació dels béns del seu interior, però en cap moment es fa referència al concepte de propietat. En termes legals vigents, els Trias tindrien dret a l'úsdefruit però no a cap acte de transmissió.

De fet, fa un any, un particular ja en va donar una paga i senyal però es va fer enrere després que les converses de Convive amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat fructifiquessin en un blindatge: la catalogació de la peça, que n'impedeix la seva sortida fora d'Espanya. Del Campo té la mosca darrere del nas davant de tant silenci. "Hem parlat amb la parròquia de Viladecavalls i amb el Bisbat de Terrassa i voldríem que es pronunciessin d'una vegada sobre aquest tema. Penses el pitjor, per exemple, un tracte entre el Bisbat i la família Trias", recela Juan Luis del Campo. Convive també ha tractat l'assumpte amb l'Ajuntament de Viladecavalls, concretament amb Carles Rodríguez i Regina Parellada, que es van comprometre a fer-ne un seguiment.

Albert Oliet és el president dels Amics de Sant Miquel de Toudell, entitat que es preocupa per la conservació de l'altra ermita del municipi, històricament molt vinculada a la de Santa Maria. Per a ell, "és una llàstima que una obra tan interessant vagi a parar a un particular". Abans que això succeeixi, els museus tenen un dret preferent d'adquisició. Per a Oliet, seria "ideal" que la peça s'exhibís al Museu de Terrassa o al Diocesà de Barcelona, on s'uniria a la Mare de Déu romànica. "El Bisbat de Terrassa hauria de ser el més interessant en reclamar el retaule i en veure si té possibilitats legals de recuperar-lo", diu.

Fidel Catalán, rector i canceller de la catedral del Sant Esperit, assegura que el tema ja es va tractar i que el Bisbat de Terrassa "no hi pensa intervenir perquè ho hauria de fer la parròquia de Viladecavalls", i admet que fóra "bo que el retaule tornés" al municipi vallesà.

Sergi Clavell, de l'antiquari Clavell i Morgades, explica que la família els va vendre el retaule fa quatre anys i que ha estat a punt de ser venut en dues ocasions: fa dos anys, el comprador s'ho va repensar quan l'operació ja estava feta i, fa un any, un cop consumada, l'establiment el va recomprar pel mateix preu (300.000 euros). Clavell diu que ara no hi ha ofertes per un retaule que va ser exhibit infructuosament en dues fires (la de Drassanes i la del Saló d'Antiquaris 2012) i que enguany ja no participarà a la Feriarte de novembre. L'autor va pintar quatre retaules més (dos són a Lleida i els altres dos a Solsona) però, segons els experts, aquest és el més genuí del gòtic tardà.