Terrassa manté el vot a Sant Roc

Al segle XVI Terrassa va patir una de tantes epidèmies de pesta bubònica que afectaven Catalunya amb tanta assiduïtat. La de l'any 1589 va ser de les que van causar més estralls. Aquesta epidèmia, que va començar a l’Empordà, va provocar que Terrassa prengués severes mesures per prevenir-ne el contagi. Es prengué la mesura de controlar el pas de forans pels portals de la vila així com recomanar als pagesos en el seu anar i venir de les hortes de fora muralles que no mantinguessin contacte amb persones desconegudes.

El 7 de juliol de 1588 es reunia el Consell de la Vila per debatre la situació ja que el mal contagi havia arribat a les comarques de Barcelona. En dita reunió s'aprovà, davant la gran sequera que estava produint greus danys a l'agricultura i a la presència de la pesta, encomanar-se a Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona demanant ajut i fent el vot de venerar-los i festejar les diades que l'església els té dedicades. Malgrat aquests intents de caràcter religiós, el flagell afectà enormement la ciutat. El 15 d'agost es considera la jornada en què la pesta entrà a la vila, ocasionant als següents mesos prop d’un 10 per cent de víctimes mortals entre els habitants de la vila. Abans de l'epidèmia a Terrassa hi havia censats 3.000 habitants. El pànic va provocar la fugida cap als masos i les muntanyes properes per evitar-ne el contagi. A començament de l'any 1590 el Consell de la vila i de la forana acordaren fer neteja de les cases, perquè l'epidèmia havia cessat.
 

L'any 1968, arran de les obres de construcció dels pisos de La Caixa al carrer de Salmerón, es va trobar una necròpolis amb molts enterraments que suposadament, segons alguns estudiosos, podien ser els de les víctimes d'aquesta catàstrofe o de la semblant de l'any 1652. Entre els sants als que dedicaren les seves pregaries, el de Sant Roc va ser el que va aconseguir més fervor popular, per la qual cosa se li dedicà un ciri votiu per la seva festivitat. El vot a sant Roc, amb més o menys processons i festes, s'ha anat complint, tot fent-se efectiu el compromís d'aquells terrassencs fidels amb el sant. Només durant la guerra civil no es va celebrar el vot.

Ofrena d'un ciri votiu

L'any 1881 l'Ajuntament acordà la demolició del portal de Sant Roc, ja que es trobava en estat ruïnós, per la qual cosa la imatge de Sant Roc que hi havia sobre el portal es va traslladar a una nova capelleta construïda a l'última casa de la dreta de la plaça Clavé. Durant la guerra civil la imatge va ser destrossada. L'any 1940 es restablí en el seu lloc una imatge del sant, tot permetent que es continués celebrant la diada del sant amb el tradicional ofici, l'ofrena del ciri votiu i la processó fins a l'indret de la capelleta. El dia 16 d'agost de 1955, en remodelar-se l'edifici on hi havia la fornícula i fer-ne una de nova, es va aprofitar la diada per col·locar-hi una nova imatge construïda pels professors i alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis. 
 Per aquest motiu es va celebrar una extraordinària diada amb el tradicional ofici i ofrena del ciri votiu a l'església del Sant Esperit plena de gom a gom, la processó i sardanes al capvespre a la plaça d'Anselm Clavé davant la fornícula del sant. L'any 1966 es va celebrar l'última processó seguint les directrius del Concili Vaticà II de restringir les manifestacions religioses al carrer.

Actualment el vot es cenyeix a l'acte religiós a la Basílica del Sant Esperit, a l'ofrena d'un ciri votiu i al cant de la Schola Cantorum pels goigs de Sant Roc. Durant molts anys, principalment durant l'època franquista, el dia 16 d'agost, diada de Sant Roc, a Terrassa era festa laboral. En coincidir aquesta festa amb el dia després de la Mare de Déu que també era festiu, quan la festivitat queia prop d'un cap de setmana s'esdevenien unes petites vacances, anomenades per molts terrassencs com les vacances a l'agost.

A finals dels anys setanta les vacances de juliol es van traslladar al més d'agost, per la qual cosa la Diada de Sant Roc com a festa laboral no tenia sentit. És per això que actualment no és festa, traslladant-se aquesta al Dijous Sant, que conjuntament amb el dilluns de Festa Major formen les dues festes locals del calendari laboral.