31
d'octubre
de
2016, 16:40
Actualitzat:
17:23h
"Nosaltres la trobem molt a faltar, però també hi ha molta gent que ens pregunta per ella", diu la Maria. Es refereix a la seva àvia, la Josefina Alonso, que va morir el passat mes d'agost. "Molta gent no sabia que s'havia mort, i quan els ho diem els sap molt de greu". Alonso era la popular Castanyera de la Rambla de Terrassa, que anunciava cada any, amb la presència de la seva parada a la rambla d'Ègara, que havia arribat la tardor.
Tot i que la Josefina no hi és, la seva família, que ja l'ajudava els anys anteriors, manté la parada de castanyes que, com resa als cartells, hi és des del 1974. Enguany, la Maria regenta el lloc que tenen al portal de Sant Roc - "anem canviant entre la Rambla i el portal, depèn dels permisos que ens dónin".
La Castanyera de la Rambla és una icona dins l'imaginari de molts terrassencs. Tant, que l'any 2010 se li va dedicar el Capgròs de l'Any, una fita que recorden a la parada amb unes fotografies, que aquest any també li serveixen d'homenatge.
Diverses generacions de terrassencs han celebrat la castanyada amb la tradicional castanyera durant aquests quaranta-dos anys, i no tenen previst, per ara, deixar-ho. "Les vendes són més o menys les de cada any, si bé en els últims s'ha notat un descens per la crisi, però com tothom, si fa no fa", diu la Maria, que afirma que el principal negoci no és en aquests dies previs a Tots Sants: "nosaltres hi som des del 7 d'octubre i ens hi estarem, com a molt, fins el 20 de desembre o fins que ja no hi hagi castanyes o fins que veiem que siguin dolentes: volem vendre un producte de qualitat".
En total, aquests dies són 27 les parades de castanyes i moniatos autoritzades arreu de la ciutat, una xifra una mica inferior a la de l'any passat, en què en van ser 33. Sobretot es troben al Centre i als llocs de pas, i tot i que algunes sí que funcionen com a negoci, com la de la tradicional Castanyera, altres són d'entitats i col·lectius que no busquen el seu lucre. Com passa amb la venda de llibres i roses, molts grups d'estudiants i associacions de pares i mares busquen treure uns ingressos extra per al seu viatge de final de curs; d'altres, com esplais i entitats culturals, volen finançar les seves activitats.
Una n'és, per exemple, el Drac Baluk Astharot de Ca n'Aurell. Des del 2010, en què es va refundar la colla, "la Castanyada és una de les activitats que dóna més benefici a l'entitat", afirma la seva tresorera, Ivette Baldó. Ells estan sempre al mateix lloc de la plaça del Progrés, entre tres i quatre dies abans de Tots Sants: "aquest any hem estat dissabte, diumenge i dilluns, des de les vuit del matí fins les deu de la nit, més o menys", tot i que el mateix dia de la Castanyada, el 31 d'octubre, s'hi han arribat a estar fins a altes hores de la matinada. Baldó defensa que "hem de buscar formes de finançament per poder fer la nostra activitat, i la venda de castanyes és un gran esforç però que al final acaba valent la pena, i a més conservem una festa tradicional tan bonica com la de la Castanyada".
Tot i que la Josefina no hi és, la seva família, que ja l'ajudava els anys anteriors, manté la parada de castanyes que, com resa als cartells, hi és des del 1974. Enguany, la Maria regenta el lloc que tenen al portal de Sant Roc - "anem canviant entre la Rambla i el portal, depèn dels permisos que ens dónin".
La Castanyera de la Rambla és una icona dins l'imaginari de molts terrassencs. Tant, que l'any 2010 se li va dedicar el Capgròs de l'Any, una fita que recorden a la parada amb unes fotografies, que aquest any també li serveixen d'homenatge.
Josefina Alonso té un homenatge a la parada de castanyes de la seva família Foto: Joaquim Albalate
Diverses generacions de terrassencs han celebrat la castanyada amb la tradicional castanyera durant aquests quaranta-dos anys, i no tenen previst, per ara, deixar-ho. "Les vendes són més o menys les de cada any, si bé en els últims s'ha notat un descens per la crisi, però com tothom, si fa no fa", diu la Maria, que afirma que el principal negoci no és en aquests dies previs a Tots Sants: "nosaltres hi som des del 7 d'octubre i ens hi estarem, com a molt, fins el 20 de desembre o fins que ja no hi hagi castanyes o fins que veiem que siguin dolentes: volem vendre un producte de qualitat".
En total, aquests dies són 27 les parades de castanyes i moniatos autoritzades arreu de la ciutat, una xifra una mica inferior a la de l'any passat, en què en van ser 33. Sobretot es troben al Centre i als llocs de pas, i tot i que algunes sí que funcionen com a negoci, com la de la tradicional Castanyera, altres són d'entitats i col·lectius que no busquen el seu lucre. Com passa amb la venda de llibres i roses, molts grups d'estudiants i associacions de pares i mares busquen treure uns ingressos extra per al seu viatge de final de curs; d'altres, com esplais i entitats culturals, volen finançar les seves activitats.
Una n'és, per exemple, el Drac Baluk Astharot de Ca n'Aurell. Des del 2010, en què es va refundar la colla, "la Castanyada és una de les activitats que dóna més benefici a l'entitat", afirma la seva tresorera, Ivette Baldó. Ells estan sempre al mateix lloc de la plaça del Progrés, entre tres i quatre dies abans de Tots Sants: "aquest any hem estat dissabte, diumenge i dilluns, des de les vuit del matí fins les deu de la nit, més o menys", tot i que el mateix dia de la Castanyada, el 31 d'octubre, s'hi han arribat a estar fins a altes hores de la matinada. Baldó defensa que "hem de buscar formes de finançament per poder fer la nostra activitat, i la venda de castanyes és un gran esforç però que al final acaba valent la pena, i a més conservem una festa tradicional tan bonica com la de la Castanyada".
La parada del Drac Baluk és una més de les d'entitats i associacions que volen treure uns ingressos extra Foto: Joaquim Albalate