27
de febrer
de
2020
La Sala de lo Penal del Tribunal Suprem s’ha pronunciat per primera vegada sobre l’article 197.7 del Codi Penal, introduït després de la reforma de 2015, i considera que difondre la imatge obtinguda d’una persona despullada és un delicte de descobriment i revelació de secrets perquè afecta greument la intimitat de la víctima.
Així ho ha dictaminat l’alt tribunal en una sentència en la que confirma la condemna del pagament d’una multa de 1.080 euros imposada a un home que va enviar des del seu telèfon mòbil una foto d’una amiga despullada, que prèviament li havia enviat el company sentimental de la dona sense el seu consentiment.
La resolució, de la que ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, afirma que l’obtenció de les imatges o gravacions audiovisuals que, en tot cas, de produir-se amb el consentiment de la persona afectada, pot tenir diversos orígens. “Obté la imatge qui fotografia o enregistra el vídeo en el que s’exhibeix algun aspecte de la intimitat de la víctima”, diu la sentència. “Però també obté la imatge qui la rep quan és remesa voluntàriament per la víctima mitjançant qualsevol mitjà convencional o d’un programa de missatgeria instantània”, continua.
En aquest sentit, els magistrats destaquen que, encara que l’article 197.7 del Codi Penal exigeix l’obtenció de les imatges “en un domicili o en qualsevol altre lloc fora de l’abast de la mirada de tercers”, no s’ha de restringir a aquesta literalitat perquè “el que busca el legislador és subratllar i reforçar el valor excloent de la intimitat”.
Afegeix que si s’entén domicili en el seu significat genuí jurídic la seva comprensió es restringiria perquè “imatges obtingudes, per exemple, en un hotel o en qualsevol altre lloc aliè a la seu jurídica de la persona, no tindrien protecció jurídico-penal, per més que fos expressió d’una inequívoca manifestació de la intimitat”
El mateix passaria amb la frase “fora de l’abast de la mirada de tercers”, ja que, en opinió de la Sala, conduiria a excloure els suposats –imaginables sense dificultat- on la imatge captada “reprodueixi una escena amb més d’un protagonista”.
“Consisteix no en obtenir sinó en difondre les imatges obtingues amb la aquiescència de la víctima i que afecta greument la seva intimitat”, insisteix la sentència, que també recull el debat originat que va portar a una “defectuosa tècnica jurídica que va inspirar la redacció” de l’article 197.7 del Codi Penal després de la seva reforma.
Buits d’impunitat
Així, exposa que alguns consideren que es tracta d’un tipus penal indispensable per evitar clamorosos buits d’impunitat que es donen en casos de “sexting”, perquè “l’experiència ensenya l’existència d’amants rebutjats que es vengen de la seva parella (revenge porn) mitjançant la difusió d’imatges que mai van ser concebudes per a la visió de tercers aliens a aquesta relació”.
Alguns d’aquests casos, per una o altra circumstància, “van obtenir especial rellevància mediàtica al nostre país”, recorden els defensors de la postura.
Així ho ha dictaminat l’alt tribunal en una sentència en la que confirma la condemna del pagament d’una multa de 1.080 euros imposada a un home que va enviar des del seu telèfon mòbil una foto d’una amiga despullada, que prèviament li havia enviat el company sentimental de la dona sense el seu consentiment.
La resolució, de la que ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, afirma que l’obtenció de les imatges o gravacions audiovisuals que, en tot cas, de produir-se amb el consentiment de la persona afectada, pot tenir diversos orígens. “Obté la imatge qui fotografia o enregistra el vídeo en el que s’exhibeix algun aspecte de la intimitat de la víctima”, diu la sentència. “Però també obté la imatge qui la rep quan és remesa voluntàriament per la víctima mitjançant qualsevol mitjà convencional o d’un programa de missatgeria instantània”, continua.
En aquest sentit, els magistrats destaquen que, encara que l’article 197.7 del Codi Penal exigeix l’obtenció de les imatges “en un domicili o en qualsevol altre lloc fora de l’abast de la mirada de tercers”, no s’ha de restringir a aquesta literalitat perquè “el que busca el legislador és subratllar i reforçar el valor excloent de la intimitat”.
Afegeix que si s’entén domicili en el seu significat genuí jurídic la seva comprensió es restringiria perquè “imatges obtingudes, per exemple, en un hotel o en qualsevol altre lloc aliè a la seu jurídica de la persona, no tindrien protecció jurídico-penal, per més que fos expressió d’una inequívoca manifestació de la intimitat”
El mateix passaria amb la frase “fora de l’abast de la mirada de tercers”, ja que, en opinió de la Sala, conduiria a excloure els suposats –imaginables sense dificultat- on la imatge captada “reprodueixi una escena amb més d’un protagonista”.
“Consisteix no en obtenir sinó en difondre les imatges obtingues amb la aquiescència de la víctima i que afecta greument la seva intimitat”, insisteix la sentència, que també recull el debat originat que va portar a una “defectuosa tècnica jurídica que va inspirar la redacció” de l’article 197.7 del Codi Penal després de la seva reforma.
Buits d’impunitat
Així, exposa que alguns consideren que es tracta d’un tipus penal indispensable per evitar clamorosos buits d’impunitat que es donen en casos de “sexting”, perquè “l’experiència ensenya l’existència d’amants rebutjats que es vengen de la seva parella (revenge porn) mitjançant la difusió d’imatges que mai van ser concebudes per a la visió de tercers aliens a aquesta relació”.
Alguns d’aquests casos, per una o altra circumstància, “van obtenir especial rellevància mediàtica al nostre país”, recorden els defensors de la postura.