26
de gener
de
2021, 12:00
Actualitzat:
12:32h
L'Ajuntament de Terrassa ha publicat, coincidint amb el 82è aniversari de l'arribada de les tropes franquistes a la ciutat, el nom de 1.177 veïns i veïnes de la ciutat que van morir entre el 1936 i 1939 a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'un treball de l'historiador Lluís Lacueva que porta el nom de "El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa".
El projecte, que ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de Terrassa, està format per unes dades d'accés lliure. Això, segons ha explicat la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, durant l'acte de presentació, té com a objectiu "vincular l'exercici de memòria i el d'educació". En aquest sentit, considera que es tracta d'una llista de "recuperació i justícia".
La informació es divideix en funció de la implicació de les víctimes en el conflicte bèl·lic. Per una banda hi ha 871 milicians, el 97% dels quals eren del bàndol republicà, i 306 civils: alguns van morir en bombardejos i d'altres, fruit de la repressió a la rereguàrdia, assassinats per revolucionaris. Consulta aquí tota la informació de la llista.
Tot i la inclusió de combatents dels dos bàndols, Lacueva ha recordat que el conflicte "no s'hauria produït sense l'aixecament militar de l'exèrcit nacional". En la mateixa direcció, ha assegurat que "totes les víctimes del passat mereixen dignitat i memòria", però ha deixat clar que "s'han de diferenciar les causes i dimensió del proces repressiu darrere de les seves morts".
Una llista oberta a modificiacions
Tal com assegura l'autor del projecte, Luís Lacueva, es tracta d'un projecte amb una informació "viva, no definitiva i oberta a modificiacions". En aquest sentit, la ciutadania pot enviar rectificacions o nova informació sobre els seus familiars o coneguts al correu electrònic [email protected]. L'actualització es farà cada tres mesos.
Com a exemple, les llistes de terrassencs víctimes del feixisme (publicada el passat octubre) i la de persones deportades a camps de concentració nazis (publicada al maig del 2020), han estat modificades: la primera ha retirat 80 noms de persones que estaven duplicats, i la segona ha afegit una persona més al registre.
El projecte, que ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de Terrassa, està format per unes dades d'accés lliure. Això, segons ha explicat la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, durant l'acte de presentació, té com a objectiu "vincular l'exercici de memòria i el d'educació". En aquest sentit, considera que es tracta d'una llista de "recuperació i justícia".
La informació es divideix en funció de la implicació de les víctimes en el conflicte bèl·lic. Per una banda hi ha 871 milicians, el 97% dels quals eren del bàndol republicà, i 306 civils: alguns van morir en bombardejos i d'altres, fruit de la repressió a la rereguàrdia, assassinats per revolucionaris. Consulta aquí tota la informació de la llista.
Ona Martínez, Luís Lacueva i Joan Soler durant la presentació del projecte, aquest dimarts. Foto: Ajuntament de Terrassa
Tot i la inclusió de combatents dels dos bàndols, Lacueva ha recordat que el conflicte "no s'hauria produït sense l'aixecament militar de l'exèrcit nacional". En la mateixa direcció, ha assegurat que "totes les víctimes del passat mereixen dignitat i memòria", però ha deixat clar que "s'han de diferenciar les causes i dimensió del proces repressiu darrere de les seves morts".
Una llista oberta a modificiacions
Tal com assegura l'autor del projecte, Luís Lacueva, es tracta d'un projecte amb una informació "viva, no definitiva i oberta a modificiacions". En aquest sentit, la ciutadania pot enviar rectificacions o nova informació sobre els seus familiars o coneguts al correu electrònic [email protected]. L'actualització es farà cada tres mesos.
Com a exemple, les llistes de terrassencs víctimes del feixisme (publicada el passat octubre) i la de persones deportades a camps de concentració nazis (publicada al maig del 2020), han estat modificades: la primera ha retirat 80 noms de persones que estaven duplicats, i la segona ha afegit una persona més al registre.