05
de febrer
de
2021, 09:00
Actualitzat:
10:51h
Jaume Maeso (Terrassa, 1995) és, des del 20 de desembre del 2020, president de la colla castellera dels Minyons de Terrassa. Aquest graduat en ciències polítiques i gestió pública, enamorat de la cultura popular, va entrar a l'entitat el 2002 i l'any de la pandèmia va decidir encapçalar una candidatura que mescla "joventut i experiència" en un context difícil pels castells.
En aquesta entrevista amb LaTorre, Maeso reconeix que l'entitat passa per una situació econòmica delicada, fa un repàs d'un 2020 que defineix de "complicat", però es mostra optimista amb relació a les perspectives de futur pels Minyons. També ofereix la seva opinió sobre el concurs de Castells, al qual la colla que presideix no assisteix des del 1980.
- En quin moment agafa el control de la colla?
- Feia anys que amb uns quants companys parlàvem de presentar-nos per dirigir la colla. Teníem molts idees que somiàvem en dur-les a terme: va començar com una broma en un dinar entre amics, i va acabar agafant forma fins a convertir-se en un projecte sòlid. Vam presentar-nos en un any complicat i sabent que l'anterior junta no seguiria, per això vam considerar que era el moment oportú per rellançar la colla.
- Quines són les propostes puntals del projecte que encapçala?
- Els mandats duren un any, tenim un projecte de dos o tres anys, que si l'assemblea confia en nosaltres, esperem dur a terme. El nostre primer objectiu seria omplir el pati, mantenir els membres actius perquè després el cap de colla pugui fer i desfer, és a dir, que mai sigui per falta de gent. Tot i això, el context és un altre i hem d'afrontar un moment econòmic molt complicat per a la colla.
Aquest 2020 hem tingut molt pocs ingressos i hi ha despeses fixes. Per això obrirem una campanya de captació de socis protectors i espònsors, per tornar a les places amb el màxim de garanties. A banda, volem obrir el local de la ciutat i donar-li vida, consolidant-lo com a espai per a espectacles i col·laboracions amb entitats culturals, així com la nostra obra social.
- A què es deuen aquests números vermells?
- És una suma de factors agreujada per la pandèmia. Per una banda, som de les poques colles amb un local propi, que encara estem pagant. Les subvencions no són les que eren, i actualment a la regió castellera no tradicional no rebem grans ajudes. I tampoc fem pagar una quota als nostres membres: per ser Minyó només has de posar les teves espatlles, i no volem que ningú se'n quedi fora per motius econòmics. És una situació que ens fa patir per la continuïtat de la colla a mitjà-llarg termini, per això la seva supervivència i fins i tot fer-la créixer és un dels principals reptes que tenim.
- Quantes camises tenen els Minyons de Terrassa?
- Milers de persones tenen la seva camisa de Minyons a l'armari, però en un any calculem que se l'enfunden unes mil. Malauradament, no coincideixen tots a la vegada (riu).
- Com ha estat el 2020 pels Minyons?
- Ha estat un any molt complicat. Vam començar amb dificultats per trobar junta i àrea tècnica. Un cop trobades, hi havia moltes idees, i el projecte feia bona pinta, però després de quatre assajos ens van confinar. Durant el confinament vam impulsar un cicle de xerrades, el Fòrum King Kong, per mantenir una activitat mínima, i amb l'arribada del bon temps vam obrir el local per a petits espectacles del cicle "Cultura al Pati" per ajudar grups locals.
- Quan creuen que podran tornar a plaça?
- Ens mantenim atents a les indicacions del Procicat, i quan ens deixin, serem els primers a sortir. Ens agrada crear sinergies amb el públic i interactuar-hi, i no aixecarem castells fins que es pugui fer amb garanties, en massa i sense deixar-nos cap ingredient d'una bona jornada castellera.
- Serà aquest 2021?
- Si per nosaltres fer castells és fer-ho com he exposat a l'anterior pregunta, personalment crec que aquest any serà impossible. Potser podrem aixecar algun pilar, però les restriccions vigents ho posen molt difícil. La distància de seguretat és incompatible amb la nostra disciplina!
- Quins castells tenen a la recambra per aquest retorn?
- Tindrem problemes de tècnica, sobretot amb la canalla, que creix molt de pressa i canvia de rol. Quan tornem a actuar celebrarem els castells de 8 com si fossin de gamma extra, i quan se'n facin de 9, els considerarem una fita. No serà gens fàcil. No podem començar amb el nivell amb què vam acabar la temporada, i som conscients que tindrem limitacions. Sóc optimista i sé que ens en sortirem: començarem amb un nivell baix, però les ganes de la gent ens empenyeran a portar els Minyons on es mereixen.
- Sota el seu mandat, els Minyons seguiran sense assistir al Concurs de Castells de Tarragona?
- Haurien de canviar molt les coses perquè hi assistíssim. No hi anem des del 1980, i des que jo sóc a la colla, mai he vist que es plantegés el debat. Ho hauria de decidir l'assemblea de la colla, però dubto molt que es faci un gir de 180 graus. - Són incompatibles, la filosofia de Minyons i el Concurs de Castells?
- És un espectacle cultural que no ens agrada. Ens motiva la rivalitat i ens agrada fer els millors castells, però entenem aquest món d'una altra manera. Per a nosaltres totes les actuacions són iguals: sense entrades, amb el públic a peu de plaça i en comunió amb nosaltres. En definitiva, veiem innecessari canviar tradicions del món casteller.
- Va entrar a Minyons el 2002, què sent ara en convertir-se en el seu president?
- La canalla veu més engrescador ser cap de colla: ens dediquem a fer castells, i el president és un càrrec que veuen més llunyà. És una feina desagraïda en què dónes la cara per la colla i et menges situacions desagradables, però per a mi és un honor i una alegria poder treballar des de dins per fer millor la colla de la meva vida i representar-la arreu amb orgull.
- Quina és la diferència entre el president i el cap de colla i quina relació els uneix?
- El president gestiona internament la colla, les seves assemblees, l'organització i les campanyes, i el cap de colla encapçala la junta tècnica, dirigeix els assajos i decideix el rol de cada membre en els nostres castells. De fet, el president, als assajos i a les actuacions és un més, i el cap de colla, forma part de la junta directiva. La comunicació fluida i bona relació entre els dos càrrecs és indispensable, sempre respectant al màxim les competències de cada un.
- Quina herència rep de l'últim equip directiu?
- La junta de Jesús Rodríguez va fer una gran feina. No han estat anys fàcils, i els agraïm molt la tasca feta. De fet, hem incorporat gent de l'anterior equip, a banda de cares noves: coneixien la casa i ens poden ajudar en aquest projecte.
- Per què es caracteritza la nova junta?
- Som una junta molt jove, però també hi ha gent amb experiència. Per una banda incorporem gent que fa un pas endavant per primer cop, i gent que canvia de rol després d'anys en una mateixa àrea. Ens creiem el projecte i creiem en la colla, de manera que emprenem l'aventura amb molta seriositat i convençuts que podem portar alegria als Minyons.
- Considera que són la colla més important de la meitat nord del país?
- Del Baix Llobregat cap amunt, no en tinc cap dubte, però m'agradaria dir que som la colla més important del país. Hem sigut un revulsiu: estem a dalt de tot, braç a braç amb altres grans colles i fent els millors castells, sense formar part de la zona tradicional.
- Com hi han arribat?
- Mereix un estudi, perquè estem aïllats respecte a la zona tradicional, de Vilafranca en avall, però ens encanta trobar-nos en aquesta posició. Hem aconseguit posar Terrassa al mapa casteller, i la ciutat ha demostrat que vol formar part d'aquest món: els nostres veïns omplen places i parlen de castells. L'arrelament ha estat un treball progressiu, d'actuar als barris i acostar els castells a la ciutadania.
- Segueixen treballant per canviar de local?
- Per sort o per desgràcia, el local del carrer Teatre ens comença a quedar petit. Assagem castells d'alt nivell amb unes característiques que ens demanen un local més gran. És un edifici preciós, que ens estimem molt, però està protegit i no podem reformar les limitacions interiors. Considerem que un nou local podria ser un gran incentiu pels Minyons i per la ciutat, i no ens en despengem: hi seguim treballant i esperem tenir-ne notícies aviat.
En aquesta entrevista amb LaTorre, Maeso reconeix que l'entitat passa per una situació econòmica delicada, fa un repàs d'un 2020 que defineix de "complicat", però es mostra optimista amb relació a les perspectives de futur pels Minyons. També ofereix la seva opinió sobre el concurs de Castells, al qual la colla que presideix no assisteix des del 1980.
- En quin moment agafa el control de la colla?
- Feia anys que amb uns quants companys parlàvem de presentar-nos per dirigir la colla. Teníem molts idees que somiàvem en dur-les a terme: va començar com una broma en un dinar entre amics, i va acabar agafant forma fins a convertir-se en un projecte sòlid. Vam presentar-nos en un any complicat i sabent que l'anterior junta no seguiria, per això vam considerar que era el moment oportú per rellançar la colla.
- Quines són les propostes puntals del projecte que encapçala?
- Els mandats duren un any, tenim un projecte de dos o tres anys, que si l'assemblea confia en nosaltres, esperem dur a terme. El nostre primer objectiu seria omplir el pati, mantenir els membres actius perquè després el cap de colla pugui fer i desfer, és a dir, que mai sigui per falta de gent. Tot i això, el context és un altre i hem d'afrontar un moment econòmic molt complicat per a la colla.
"No sortirem a plaça sense tots els ingredients d'una bona jornada castellera"
Aquest 2020 hem tingut molt pocs ingressos i hi ha despeses fixes. Per això obrirem una campanya de captació de socis protectors i espònsors, per tornar a les places amb el màxim de garanties. A banda, volem obrir el local de la ciutat i donar-li vida, consolidant-lo com a espai per a espectacles i col·laboracions amb entitats culturals, així com la nostra obra social.
- A què es deuen aquests números vermells?
- És una suma de factors agreujada per la pandèmia. Per una banda, som de les poques colles amb un local propi, que encara estem pagant. Les subvencions no són les que eren, i actualment a la regió castellera no tradicional no rebem grans ajudes. I tampoc fem pagar una quota als nostres membres: per ser Minyó només has de posar les teves espatlles, i no volem que ningú se'n quedi fora per motius econòmics. És una situació que ens fa patir per la continuïtat de la colla a mitjà-llarg termini, per això la seva supervivència i fins i tot fer-la créixer és un dels principals reptes que tenim.
- Quantes camises tenen els Minyons de Terrassa?
- Milers de persones tenen la seva camisa de Minyons a l'armari, però en un any calculem que se l'enfunden unes mil. Malauradament, no coincideixen tots a la vegada (riu).
- Com ha estat el 2020 pels Minyons?
- Ha estat un any molt complicat. Vam començar amb dificultats per trobar junta i àrea tècnica. Un cop trobades, hi havia moltes idees, i el projecte feia bona pinta, però després de quatre assajos ens van confinar. Durant el confinament vam impulsar un cicle de xerrades, el Fòrum King Kong, per mantenir una activitat mínima, i amb l'arribada del bon temps vam obrir el local per a petits espectacles del cicle "Cultura al Pati" per ajudar grups locals.
Jaume Maeso reconeix que el moment econòmic de la colla és "complicat". Foto: Roger Navarro
- Quan creuen que podran tornar a plaça?
- Ens mantenim atents a les indicacions del Procicat, i quan ens deixin, serem els primers a sortir. Ens agrada crear sinergies amb el públic i interactuar-hi, i no aixecarem castells fins que es pugui fer amb garanties, en massa i sense deixar-nos cap ingredient d'una bona jornada castellera.
- Serà aquest 2021?
- Si per nosaltres fer castells és fer-ho com he exposat a l'anterior pregunta, personalment crec que aquest any serà impossible. Potser podrem aixecar algun pilar, però les restriccions vigents ho posen molt difícil. La distància de seguretat és incompatible amb la nostra disciplina!
- Quins castells tenen a la recambra per aquest retorn?
- Tindrem problemes de tècnica, sobretot amb la canalla, que creix molt de pressa i canvia de rol. Quan tornem a actuar celebrarem els castells de 8 com si fossin de gamma extra, i quan se'n facin de 9, els considerarem una fita. No serà gens fàcil. No podem començar amb el nivell amb què vam acabar la temporada, i som conscients que tindrem limitacions. Sóc optimista i sé que ens en sortirem: començarem amb un nivell baix, però les ganes de la gent ens empenyeran a portar els Minyons on es mereixen.
"Per a nosaltres totes les actuacions són iguals: sense entrades, amb el públic a peu de plaça i en comunió amb nosaltres"
- Sota el seu mandat, els Minyons seguiran sense assistir al Concurs de Castells de Tarragona?
- Haurien de canviar molt les coses perquè hi assistíssim. No hi anem des del 1980, i des que jo sóc a la colla, mai he vist que es plantegés el debat. Ho hauria de decidir l'assemblea de la colla, però dubto molt que es faci un gir de 180 graus.
- És un espectacle cultural que no ens agrada. Ens motiva la rivalitat i ens agrada fer els millors castells, però entenem aquest món d'una altra manera. Per a nosaltres totes les actuacions són iguals: sense entrades, amb el públic a peu de plaça i en comunió amb nosaltres. En definitiva, veiem innecessari canviar tradicions del món casteller.
- Va entrar a Minyons el 2002, què sent ara en convertir-se en el seu president?
- La canalla veu més engrescador ser cap de colla: ens dediquem a fer castells, i el president és un càrrec que veuen més llunyà. És una feina desagraïda en què dónes la cara per la colla i et menges situacions desagradables, però per a mi és un honor i una alegria poder treballar des de dins per fer millor la colla de la meva vida i representar-la arreu amb orgull.
Maeso admet que "el local del carrer Teatre comença a quedar petit a causa dels "castells d'alt nivell". Foto: Roger Navarro
- Quina és la diferència entre el president i el cap de colla i quina relació els uneix?
- El president gestiona internament la colla, les seves assemblees, l'organització i les campanyes, i el cap de colla encapçala la junta tècnica, dirigeix els assajos i decideix el rol de cada membre en els nostres castells. De fet, el president, als assajos i a les actuacions és un més, i el cap de colla, forma part de la junta directiva. La comunicació fluida i bona relació entre els dos càrrecs és indispensable, sempre respectant al màxim les competències de cada un.
- Quina herència rep de l'últim equip directiu?
- La junta de Jesús Rodríguez va fer una gran feina. No han estat anys fàcils, i els agraïm molt la tasca feta. De fet, hem incorporat gent de l'anterior equip, a banda de cares noves: coneixien la casa i ens poden ajudar en aquest projecte.
- Per què es caracteritza la nova junta?
- Som una junta molt jove, però també hi ha gent amb experiència. Per una banda incorporem gent que fa un pas endavant per primer cop, i gent que canvia de rol després d'anys en una mateixa àrea. Ens creiem el projecte i creiem en la colla, de manera que emprenem l'aventura amb molta seriositat i convençuts que podem portar alegria als Minyons.
"Hem aconseguit posar Terrassa al mapa casteller, i la ciutat ha demostrat que vol formar part d'aquest món"
- Considera que són la colla més important de la meitat nord del país?
- Del Baix Llobregat cap amunt, no en tinc cap dubte, però m'agradaria dir que som la colla més important del país. Hem sigut un revulsiu: estem a dalt de tot, braç a braç amb altres grans colles i fent els millors castells, sense formar part de la zona tradicional.
- Com hi han arribat?
- Mereix un estudi, perquè estem aïllats respecte a la zona tradicional, de Vilafranca en avall, però ens encanta trobar-nos en aquesta posició. Hem aconseguit posar Terrassa al mapa casteller, i la ciutat ha demostrat que vol formar part d'aquest món: els nostres veïns omplen places i parlen de castells. L'arrelament ha estat un treball progressiu, d'actuar als barris i acostar els castells a la ciutadania.
- Segueixen treballant per canviar de local?
- Per sort o per desgràcia, el local del carrer Teatre ens comença a quedar petit. Assagem castells d'alt nivell amb unes característiques que ens demanen un local més gran. És un edifici preciós, que ens estimem molt, però està protegit i no podem reformar les limitacions interiors. Considerem que un nou local podria ser un gran incentiu pels Minyons i per la ciutat, i no ens en despengem: hi seguim treballant i esperem tenir-ne notícies aviat.