L'Ajuntament de Terrassa ha constatat un augment d'actes incívics durant les últimes setmanes, palesa sobretot en les agressions a agents de la Policia Municipal. Per això, s'han anunciat mesures com la instal·lació de càmeres en punts conflictius i la dotació de càmeres personals per un cos que preveu augmentar el nombre d'efectius en 35, arribant als 270 el 2023.

A banda, dies enrere, el Consistori acordava amb Interior i els Mossos d'Esquadra per establir un pla de coordinació i reforçar els barris de la ciutat amb agents de Brimo i Arro. En aquest context, LaTorre ha entrevistat el regidor egarenc de Via Pública, Seguretat i Protecció Civil, Xavier F. Rivero, qui admet que "ha augmentat el grau de violència", però referma la voluntat de combatre la "sensació d'impunitat" i explica com vol fer-ho.

- Considera que Terrassa és una ciutat més complicada que altres en matèria de seguretat?

- No, i les dades així ho demostren. De fet, l'índex de delinqüència és més baix que en altres grans ciutats catalanes com l'Hospitalet, Badalona o Sabadell.

- Quins reptes planteja actualment Terrassa en aquest àmbit?

- Hem vist com creixia la sensació d'inseguretat entre la població i el nostre objectiu és entendre els factors que poden ocasionar aquest fenomen per impulsar mesures de reacció i també preventives. Per això incrementarem la presència policial, instal·larem càmeres en espais amb més índex de criminalitat i dotarem els agents de càmeres unipersonals. També guanyarem 35 nous agents fins al 2023.


- En què s'ha centrat l'acció de la seva regidoria en aquests dos primers anys de mandat?

- La proximitat és la nostre objectiu, i hem realitzat un estudi molt acurat per millorar l'organització interna del cos per així retornar la policia als barris i als districtes. A banda, ens hem centrat a equipar i modernitzar el cos amb l'adquisició de nous instruments com pistoles Taser o les càmeres unipersonals que arribaran aviat.

- Hi ha hagut un augment dels actes incívics a Terrassa?

- Ho identifiquem com una suma de molts factors: entre els quals l'incompliment de les restriccions de la pandèmia o una major sensibilitat en els joves per no poder socialitzar. En aquest any la policia i la ciutadania han interactuat més, i aquesta normalització del paper de la policia ha fet que una part perdés el respecte als agents. D'aquí hem passat a casos d'agressions en les últimes setmanes.

"La freqüència de delictes o requeriments és similar, però el que ha canviat