02
d'agost
de
2021
Actualitzat:
23
d'agost,
14:27h
En Jaume, en Lluís i en Jesús tenen 88, 65 i 90 anys. Viuen a la residència Sant Llàtzer de Terrassa i fa poc van tornar a sentir l'adrenalina d'anar en bici: "No hi anàvem des de l'adolescència", reconeixen entre riures. Acostumats a un ritme pausat i al caminador, l'experiència de passejar en bici els va permetre "sentir-se lliures".
A finals de juny, tots tres es van beneficiar del projecte "En Bici Sense Edat", en què voluntaris passegen amb un tricicle elèctric als usuaris de residències de la ciutat durant dues hores. El lema del projecte és clar: "El dret a sentir el vent a la cara". "Ens deixaven parar i gaudir de l'entorn, al nostre gust", assegura en Jaume. "A la gent gran no ens agrada anar de pressa, ens agrada assaborir-ho", afegeix en Jesús, qui conclou: "Jo ho vivia, notar els sotracs em feia sentir molt viu".
En Jesús Mateu té molt bon record de la seva passejada: "Hi aniria cada dia, em va agradar veure les vistes a un ritme molt agradable". Ell va triar passejar el parc de Vallparadís. Li encantaria "poder-ho fer més sovint", i té molt bon record de la persona que el va portar: "Tenia molta conversa, era molt agradable i parava quan li demanava". Ell pateix de la ciàtica i se li inflen les cames, i els dies "bons" camina fins a l'estació de Ferrocarrils, situada a l'altra banda de l'avinguda de Jacquard, a escassos 200 metres. Del passeig en bici, diu, "em va fer sentir molt bé".
En Jaume va voler anar a Ca n'Anglada a buscar una espècia de flors que finalment no va trobar. "A mi em fan mal les cames, però potser sí que m'atreviria a anar en bici"; els seus companys riuen i fan que no amb el cap. Ell afegeix: "Acostumat a sortir amb el caminador, això d'anar en bici em va encantar, però un cop em sembla poc".
En Lluís va patir una embòlia fa 16 anys. El va deixar en una cadira de rodes i va haver de tornar a parlar. Ara surt davant de la residència, "quan el deixen", i s'asseu a escoltar la ràdio. El passeig en bici el cataloga com una "explosió d'estímuls", i reconeix que espera "amb ànsies" la pròxima vegada. Ell també va demanar passejar pel parc de Vallparadís en direcció sud, fins a Can Jofresa, i després vorejar el Castell Cartoixa. Si hi hagués una segona vegada, li agradaria passejar pel parc de Sant Jordi: "És meravellós sentir l'aire a la cara".
Una iniciativa encara més valuosa en context de pandèmia
Mercè Ramoneda és responsable de la residència Sant Llàtzer, on viuen els tres testimonis d'aquest reportatge. Des del centre, assegura "es valora molt bé la iniciativa, i més venint d'un confinament que ha restringit molt les sortides". Els últims mesos "s'han animat entre treballadors i residents", però, afegeix, durant l'últim any i mig "el contacte amb l'exterior s'ha trobat a faltar".
Per això, després del primer contacte amb En Bici Sense Edat, van fer una llista amb els usuaris que van donar-hi llum verda. A hores d'ara,ja s'han passejat mitja dotzena de residents del centre, i s'espera que puguin fer-ho una vintena. Tenint en compte que només van lligats amb un cinturó, des de les residències es valora l'estat físic i cognitiu dels usuaris.
"S'hi entreguen en cos i ànima, hem vist atacs d'eufòria"
Marta Llado és coordinadora de Bici Sense Edat a Terrassa. Considera que després de la pandèmia, la iniciativa "encara agafa més sentit" i creu que ha tingut un èxit "increïble". A tall d'exemple, recorda casos d'"atacs d'eufòria, persones que no poden parar de riure i radiants de felicitat". Alguns, fins i tot, s'estranyen de no haver de pedalar: "S'hi entreguen en cos i ànima".
Per ara, els usuaris es troben en dos extrems: "hi ha qui vol anar a la natura i hi ha qui vol gent, botigues, comerços, ambient", declara Lladó. El recorregut es decideix just abans de sortir, amb l'usuari ja assegut al tricicle. Molts d'ells, també, volen anar a casa: "Suposa un xoc emocional, però si ho demanen, els hi portem".
Tot i que el projecte va arribar el 2017 a la ciutat de la mà d'una prova pilot amb usuaris de la Fundació Prodis, no es va instaurar fins aquest maig per falta de suport institucional. Aleshores es va contactar amb totes les residències per a gent gran egarenques i es va fer una reunió amb els geriàtrics interessats. A finals de maig es van fer les primeres passejades després de la llum verda de sis d'elles, com la del Vapor Gran o la Mossèn Homs. La iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa, que la dota de recursos econòmics.
A Terrassa hi ha un sol tricicle, elèctric, amb què es fa una passejada al dia, de dilluns a divendres. En l'àmbit català, En Bici Sense Edat ja funciona a Barcelona, Sant Just Desvern, Granollers i Cardedeu, amb una desena de voluntaris actius. "Se'n necessiten més", afegeix Lladó. L'objectiu final, conclou, és "que els usuaris sentin l'aire a la cara en un context de relaxament".
Actualment, només es fan sortides puntuals, i encara ningú ha repetit per les limitacions de voluntaris i també del tricicle, un de sol, actualment. Ara bé, Lladó explica que la idea del projecte rau a "instaurar passejades terapèutiques", en què la gent gran faci un treball de memòria i guiï al voluntari pels punts que han estat importants al llarg de la seva vida. En aquest trajecte, es pretén que es "creïn vincles entre voluntaris i usuaris".
Avui, la Llúcia: "Em portaran com una reina"
Avui és el torn de la Llúcia. Declara sentir-se "una mica nerviosa" abans de la passejada. Ella decideix anar a l'avinguda de Jaume I, per passar per casa seva. Després vol passar per la plaça de l'aigua i acabar el passeig, "si hi ha temps", al parc de Vallparadís.
Explica que "fa molts anys que no va en bici, però li agrada la sensació de llibertat i velocitat" que li dona. A més, un cop veu que no haurà de pedalar, celebra que "em portaran com una reina".
La Paula és la voluntària que la passejarà. Té 29 anys i aquest és el seu tercer passeig. Explica que va conèixer el projecte per una amiga que hi participa a Barcelona i li ho va recomanar: "Quan vaig saber que En Bici Sense Edat arribava a Terrassa, no m'ho vaig pensar dos cops". Repeteix l'experiència, afegeix, perquè "li agrada facilitar la mobilitat a persones que no tenen oportunitat de visitar i passejar pels espais que els agradaria".
A finals de juny, tots tres es van beneficiar del projecte "En Bici Sense Edat", en què voluntaris passegen amb un tricicle elèctric als usuaris de residències de la ciutat durant dues hores. El lema del projecte és clar: "El dret a sentir el vent a la cara". "Ens deixaven parar i gaudir de l'entorn, al nostre gust", assegura en Jaume. "A la gent gran no ens agrada anar de pressa, ens agrada assaborir-ho", afegeix en Jesús, qui conclou: "Jo ho vivia, notar els sotracs em feia sentir molt viu".
En Jesús Mateu té molt bon record de la seva passejada: "Hi aniria cada dia, em va agradar veure les vistes a un ritme molt agradable". Ell va triar passejar el parc de Vallparadís. Li encantaria "poder-ho fer més sovint", i té molt bon record de la persona que el va portar: "Tenia molta conversa, era molt agradable i parava quan li demanava". Ell pateix de la ciàtica i se li inflen les cames, i els dies "bons" camina fins a l'estació de Ferrocarrils, situada a l'altra banda de l'avinguda de Jacquard, a escassos 200 metres. Del passeig en bici, diu, "em va fer sentir molt bé".
En Jaume va voler anar a Ca n'Anglada a buscar una espècia de flors que finalment no va trobar. "A mi em fan mal les cames, però potser sí que m'atreviria a anar en bici"; els seus companys riuen i fan que no amb el cap. Ell afegeix: "Acostumat a sortir amb el caminador, això d'anar en bici em va encantar, però un cop em sembla poc".
En Lluís va patir una embòlia fa 16 anys. El va deixar en una cadira de rodes i va haver de tornar a parlar. Ara surt davant de la residència, "quan el deixen", i s'asseu a escoltar la ràdio. El passeig en bici el cataloga com una "explosió d'estímuls", i reconeix que espera "amb ànsies" la pròxima vegada. Ell també va demanar passejar pel parc de Vallparadís en direcció sud, fins a Can Jofresa, i després vorejar el Castell Cartoixa. Si hi hagués una segona vegada, li agradaria passejar pel parc de Sant Jordi: "És meravellós sentir l'aire a la cara".
En Jaume, en Jesús i en Lluís amb la Paula i la Marta, voluntària i coordinadora de "En Bici Sense Edat". Foto: Marc Solé
Una iniciativa encara més valuosa en context de pandèmia
Mercè Ramoneda és responsable de la residència Sant Llàtzer, on viuen els tres testimonis d'aquest reportatge. Des del centre, assegura "es valora molt bé la iniciativa, i més venint d'un confinament que ha restringit molt les sortides". Els últims mesos "s'han animat entre treballadors i residents", però, afegeix, durant l'últim any i mig "el contacte amb l'exterior s'ha trobat a faltar".
Per això, després del primer contacte amb En Bici Sense Edat, van fer una llista amb els usuaris que van donar-hi llum verda. A hores d'ara,ja s'han passejat mitja dotzena de residents del centre, i s'espera que puguin fer-ho una vintena. Tenint en compte que només van lligats amb un cinturó, des de les residències es valora l'estat físic i cognitiu dels usuaris.
"S'hi entreguen en cos i ànima, hem vist atacs d'eufòria"
Marta Llado és coordinadora de Bici Sense Edat a Terrassa. Considera que després de la pandèmia, la iniciativa "encara agafa més sentit" i creu que ha tingut un èxit "increïble". A tall d'exemple, recorda casos d'"atacs d'eufòria, persones que no poden parar de riure i radiants de felicitat". Alguns, fins i tot, s'estranyen de no haver de pedalar: "S'hi entreguen en cos i ànima".
Per ara, els usuaris es troben en dos extrems: "hi ha qui vol anar a la natura i hi ha qui vol gent, botigues, comerços, ambient", declara Lladó. El recorregut es decideix just abans de sortir, amb l'usuari ja assegut al tricicle. Molts d'ells, també, volen anar a casa: "Suposa un xoc emocional, però si ho demanen, els hi portem".
Els usuaris de les residències escullen la ruta que volen fer durant dues hores. Foto: Ajuntament de Terrassa
Tot i que el projecte va arribar el 2017 a la ciutat de la mà d'una prova pilot amb usuaris de la Fundació Prodis, no es va instaurar fins aquest maig per falta de suport institucional. Aleshores es va contactar amb totes les residències per a gent gran egarenques i es va fer una reunió amb els geriàtrics interessats. A finals de maig es van fer les primeres passejades després de la llum verda de sis d'elles, com la del Vapor Gran o la Mossèn Homs. La iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa, que la dota de recursos econòmics.
A Terrassa hi ha un sol tricicle, elèctric, amb què es fa una passejada al dia, de dilluns a divendres. En l'àmbit català, En Bici Sense Edat ja funciona a Barcelona, Sant Just Desvern, Granollers i Cardedeu, amb una desena de voluntaris actius. "Se'n necessiten més", afegeix Lladó. L'objectiu final, conclou, és "que els usuaris sentin l'aire a la cara en un context de relaxament".
Actualment, només es fan sortides puntuals, i encara ningú ha repetit per les limitacions de voluntaris i també del tricicle, un de sol, actualment. Ara bé, Lladó explica que la idea del projecte rau a "instaurar passejades terapèutiques", en què la gent gran faci un treball de memòria i guiï al voluntari pels punts que han estat importants al llarg de la seva vida. En aquest trajecte, es pretén que es "creïn vincles entre voluntaris i usuaris".
Avui, la Llúcia: "Em portaran com una reina"
Avui és el torn de la Llúcia. Declara sentir-se "una mica nerviosa" abans de la passejada. Ella decideix anar a l'avinguda de Jaume I, per passar per casa seva. Després vol passar per la plaça de l'aigua i acabar el passeig, "si hi ha temps", al parc de Vallparadís.
La Llúcia, abans de començar el seu passeig, ja a sobre del tricicle de "En Bici Sense Edat". Foto: Marc Solé
Explica que "fa molts anys que no va en bici, però li agrada la sensació de llibertat i velocitat" que li dona. A més, un cop veu que no haurà de pedalar, celebra que "em portaran com una reina".
La Paula és la voluntària que la passejarà. Té 29 anys i aquest és el seu tercer passeig. Explica que va conèixer el projecte per una amiga que hi participa a Barcelona i li ho va recomanar: "Quan vaig saber que En Bici Sense Edat arribava a Terrassa, no m'ho vaig pensar dos cops". Repeteix l'experiència, afegeix, perquè "li agrada facilitar la mobilitat a persones que no tenen oportunitat de visitar i passejar pels espais que els agradaria".