La B-40 continua sent notícia dia rere dia i continua generant incertesa. Una cosa que hauria de ser tan clara (més i millors infraestructures igual a més oportunitats) continua sent objecte de debat a Terrassa i a Catalunya. Davant un projecte tan demandat hi ha partits que escolten les empreses, al teixit industrial, als veïns d'aquells barris afectats pels col·lapses de vehicles i la contaminació, i altres partits com a ERC (de fet, l'únic) que es planten com un rígid mur davant el progrés, davant la millora de les comunicacions, davant les demandes de gremis i empresaris que demanen a crits tenir clar on invertir, on enfocar els seus esforços, on generar més activitat econòmica.
A l'últim ple de l'Ajuntament de Terrassa vam discutir sobre una proposta que va presentar el nostre grup municipal, a la qual es va sumar PSC i TxT, per a finalitzar el projecte de la Ronda Nord fins a Sabadell, una reivindicació que no és nova però que continua sent necessària fins que la vegem acabada. Una obra la tardança de la qual no té justificació, i que és present i futur, indispensable pel desenvolupament socioeconòmic del Vallès. Solament ERC va votar en contra, igual que va fer el seu grup parlamentari aquest juliol en el Ple del Parlament de Catalunya, aquesta vegada juntament amb la CUP i En Comú Podem, on es demanava complir el preacord del Ministeri de Transports, la Generalitat i els ajuntaments implicats per a acabar aquesta obra. Suposo que algú entendrà la seva decisió, jo clarament no.
Completar la via que ha d'unir Terrassa, Sabadell i Castellar per la Ronda Nord i millorar les connexions amb l'autopista AP-7, amb un trànsit més eficient, alguna cosa que no acabi en una rotonda en el barri de Ca Roca i que vegi un futur on la connexió entre Abrera i Terrassa sigui un traçat coherent amb el flux de persones i mercaderies fins a Sabadell i Granollers. Una infraestructura que redueixi l'accidentalitat viària, redistribueixi el trànsit, redueixi el consum de l'ara altíssim cost de carburant durant els embussos, però sobretot, que potenciï el teixit econòmic a la nostra comarca.
Cal ser desitjables per a les empreses, fer de Terrassa i el nostre Vallès un lloc atractiu on vulguin implantar-se, créixer, crear llocs de treball. L'economia no és una cosa llunyana a la vida quotidiana de cadascun, ja que amb una economia forta hi ha més oportunitats, més ofertes laborals, millors condicions, més competència... i això ens beneficia a tots. Terrassa és molt més que una ciutat on dormir o viure bé, ha de ser el motor econòmic al qual altres ciutats de gran nivell es vulguin semblar. Això implica facilitar la conjuntura perquè es generi negoci, perquè petits negocis o autònoms tinguin més facilitats, i també passa per tenir la seguretat que no hi haurà canvis bruscos ni injustificats en les polítiques de promoció econòmica. Alguna cosa que els actuals socis de govern de TxT no poden oferir.
A l'últim ple de l'Ajuntament de Terrassa vam discutir sobre una proposta que va presentar el nostre grup municipal, a la qual es va sumar PSC i TxT, per a finalitzar el projecte de la Ronda Nord fins a Sabadell, una reivindicació que no és nova però que continua sent necessària fins que la vegem acabada. Una obra la tardança de la qual no té justificació, i que és present i futur, indispensable pel desenvolupament socioeconòmic del Vallès. Solament ERC va votar en contra, igual que va fer el seu grup parlamentari aquest juliol en el Ple del Parlament de Catalunya, aquesta vegada juntament amb la CUP i En Comú Podem, on es demanava complir el preacord del Ministeri de Transports, la Generalitat i els ajuntaments implicats per a acabar aquesta obra. Suposo que algú entendrà la seva decisió, jo clarament no.
Completar la via que ha d'unir Terrassa, Sabadell i Castellar per la Ronda Nord i millorar les connexions amb l'autopista AP-7, amb un trànsit més eficient, alguna cosa que no acabi en una rotonda en el barri de Ca Roca i que vegi un futur on la connexió entre Abrera i Terrassa sigui un traçat coherent amb el flux de persones i mercaderies fins a Sabadell i Granollers. Una infraestructura que redueixi l'accidentalitat viària, redistribueixi el trànsit, redueixi el consum de l'ara altíssim cost de carburant durant els embussos, però sobretot, que potenciï el teixit econòmic a la nostra comarca.
Cal ser desitjables per a les empreses, fer de Terrassa i el nostre Vallès un lloc atractiu on vulguin implantar-se, créixer, crear llocs de treball. L'economia no és una cosa llunyana a la vida quotidiana de cadascun, ja que amb una economia forta hi ha més oportunitats, més ofertes laborals, millors condicions, més competència... i això ens beneficia a tots. Terrassa és molt més que una ciutat on dormir o viure bé, ha de ser el motor econòmic al qual altres ciutats de gran nivell es vulguin semblar. Això implica facilitar la conjuntura perquè es generi negoci, perquè petits negocis o autònoms tinguin més facilitats, i també passa per tenir la seguretat que no hi haurà canvis bruscos ni injustificats en les polítiques de promoció econòmica. Alguna cosa que els actuals socis de govern de TxT no poden oferir.