El 25 de setembre de 1962 la història de Terrassa canviaria per sempre. Les pluges torrencials seguides del desbordament de les principals rieres i carrers de la ciutat van destrossar i ferir moltes famílies que avui dia encara busquen reparar el dolor. Enguany es commemoren 62 anys de la riuada que també va afectar altres ciutats del Vallès com Rubí o Sabadell i per mirar de curar les ferides, la ciutat celebrarà el Ple de la Dignitat, un acte de reparació i homenatge a les víctimes amb la màxima solemnitat i sensibilitat.
El mateix dimecres 25 a les 19.30 h (l'hora quan van començar les fortes pluges) es farà el Ple a l'interior del Consistori que es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de l'Ajuntament i per la ràdio municipal. Segons ha explicat l’alcalde, Jordi Ballart, "servirà per mirar cara a cara el passat, buscar la veritat, ajudar a calmar el dolor i la por i abraçar, simbòlicament, totes les víctimes". Tot seguit, es vol implicar la ciutadania amb un acte al Raval de Montserrat on hi haurà un llibre a l’atri de l’Ajuntament perquè la gent "hi pugui expressar el què sent, el què recorda", ha afegit l'alcalde. El Consistori vol que aquest llibre passi pels diferents districtes i sigui un document viu. També s’habilitarà una web on la ciutadania podrà fer arribar els seus escrits, que s’afegiran al llibre.
El dissabte 28, Canal Terrassa farà una programació especial sobre les riuades que començarà a les 21:30 h, amb l’emissió del Ple i el documental La Nit en la que el cel es va girar, l’especial Som Aquí Riuades 50 anys i el reportatge 50 anys Riuades 1962.
La riuada es va cobrar prop d'un miler de víctimes mortals, però més enllà de la catàstrofe natural Ballart ha recordat que "també hi ha causes humanes, polítiques i econòmiques molt clares en aquella Terrassa del franquisme i d’una gran onada d’immigració, en aquella ciutat en la qual es va permetre construir al voltant i al llit de les rieres". En aquest sentit, ha afegit que "sense l’especulació urbanística, sense la deixadesa pel que fa a mesures de prevenció i seguretat o sense l’evident incapacitat de l’administració en els primers dies i setmanes i en molts dels ajuts, especialment a la gent més senzilla, el balanç de víctimes hauria estat sens dubte molt menor".
On són els infants desapareguts?
D’altra banda, el Consistori ha endegat una investigació històrica en profunditat que inclou la recerca d'infants desapareguts, la identificació d'aquelles víctimes no identificades, la quantificació de les dades totals de víctimes, així com la definició d'un relat col·lectiu de ciutat compartit. En aquest sentit, s'ha encarregat un estudi històric al Centre d'Estudis Històrics i també s’ha obert oficialment un procés de recerca dels infants desapareguts amb l’entitat Niños desaparecidos de la riuada que hi ha estat treballant durant molts anys, amb la recerca de testimonis, de declaracions i de pistes.
Segons Ana Martínez, presidenta de l’entitat, l'objectiu és arribar "a tota la gent que sigui possible, a través de xarxes socials, del whatsapp, de cartells a centres cívics o casals de gent gran i de qualsevol altre canal que puguem utilitzar". "Creiem que encara hi ha gent que sap coses i anem a contrarellotge", ha alertat.
Quin és el futur de les rieres?
Amb la voluntat de donar a conèixer el què són i la seva naturalesa, l’Ajuntament ha organitzat per aquest dissabte al matí la jornada «El Futur de les Rieres» que se celebrarà a la sala d’actes de l’Escola Superior d'Enginyeries Industrials, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). La regidora de Rieres, Patrícia Reche ha recordat que el Consistori treballa en el manteniment d'aquests espais i en el Pla Estratègic de Renaturalització i Adaptació al Canvi Climàtic, que permetrà renovar la visió de futur d’aquestes rieres i en l’execució del Pla Director de Rieres.