Santiago Vidal desgrana la futura Constitució Catalana

El passat dimarts 3 de febrer, Esquerra Republicana de Catalunya va omplir el Cinema Catalunya amb l'acte "Una Constitució per a la República Catalana", amb Santiago Vidal, jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia. El candidat a l’alcaldia Isaac Albert va ser l'encarregat de presentar Vidal "amb orgull cap a un home que estima el que fa i desitja, com nosaltres, una República Catalana". L'acte també va servir perquè Terrassa mostrés el suport al jutge, en aquests moments, pendent de diverses resolucions per si se l'inhabilita. L'expectació per sentir les explicacions del jutge va ser tanta que el Cinema es va quedar petit, amb grans cues a fora el carrer de Sant Pere.

Durant l'acte, Albert va destacar els moments polítics que viu el país, posant de relleu que "aquest any 2015 votarem la independència i Terrassa no s’ho pot mirar com un actor secundari. Hem de participar del moment que viu el país".

Per la seva banda, Vidal va exposar els punts més importants del document, que juntament amb d'altres 10 juristes s'està elaborant. En aquest document s'explica, per exemple, que Catalunya no tindria exèrcit però sí forces de seguretat, la limitació dels mandats presidencials, les càmeres representatives, el sistema de diputats, la ordenació territorial i administrativa o els idiomes que serien oficials. Aquesta proposta, que és consultable al web unanovaconstitucio.cat, i està oberta a rebre les aportacions i esmenes de la ciutadania.

Així mateix, també va parlar dels dos altres textos que s'estan preparant en aquests moments per altres grups i que espera serveixin per confluir i servir de base per a la Constitució Catalana en un futur no molt llunyà. El text s’ha inspirat en constitucions existents com ara les de Suïssa, Dinamarca, Islàndia i Noruega.

L’acte va servir perquè Santiago Vidal expliqués a l'audiència els tràmits, accions legals i temps necessaris fins a proclamar la independència, que va situar per al 11 de setembre de 2017. D'altra banda, també va informar de com internacionalment, i especialment a nivell de la Unió Europea, és necessari exposar el cas català i seguir totes les passes legals necessàries, essent abans que res "radicalment democràtics", per tal d'aconseguir el reconeixement internacional que "ratificaria un cop fetes les eleccions el nostre desig d'esdevenir estat".