Són 40 projectes per valor de 917 milions d'euros. Els actors socials i econòmics, públics i privats de Terrassa ja tenen clar com i amb què volen invertir els fons europeus Next Generation, que els estats de la UE rebran per fer front a les conseqüències de la Covid-19. En total, les ajudes arriben als 750.000 milions d'euros.
Malgrat que es desconeix quina dotació rebrà la ciutat, ja s'ha donat a conèixer el full de ruta que la ciutat pretén dur a terme amb aquests diners. Són una quarantena de propostes de les administracions, empreses i altres institucions, totes elles basades en quatre eixos, principals (digitalització, sostenibilitat, innovació i especialització competitiva i territorial).
Per a l'alcalde, Jordi Ballart, són uns projectes "de qualitat", els quals demostren la "fortalesa, creativitat i esperit innovador" de la ciutat. A més, n'ha destacat que tenen com a objectiu "el compromís pel progrés tot combinant la visió global i local" en un context de recuperació de la pandèmia. Amb la seva posada en marxa -a l'espera de conèixer-se de quants milions disposarà la ciutat- Ballart creu que "s'entregarà a les pròximes generacions una ciutat millor de la que tenim".
La patronal Cecot ha presentat cinc projectes. Entre aquests hi destaquen Early Morning Catalunya i Vallès Solar, així com la posada en marxa d'un servei públic de lloguer de vehicles de mobilitat personal. La Cambra de Terrassa també ha presentat cinc propostes, entre les que hi destaquen la implementació d'un sistema d'intel·ligència artificial per executar les obres públiques i un altre per evitar el malbaratament de productes en empreses d'alimentació.
Segons els presidents de les dues institucions, Antoni Abad i Ramon Talamàs, el nou model energètic és l'ADN d'aquests projectes. En aquest context, el director de l'ESEIAAT-UPC, Xavier Roca, ha destacat que investigadors del centre col·labora amb els agents per desenvolupar les seves propostes.
Un dels projectes més ambiciosos que contempla l'Ajuntament de Terrassa és el de fer créixer el Parc Audiovisual de Catalunya i convertir-lo en un hub del sector. Així, amb uns 30 milions d'euros es volen desenvolupar dos nous platós de grans dimensions, així com uns sistema que permeti a directors dirigir pel·lícules a distància. El regidor de Projectes Audiovisuals, Pep Forn, ha destacat que Terrassa li falten "espais de producció, però de talent ja en té".
En el camp de la Salut, en què la ciutat es vol convertir en referent, el Consorci Sanitari de Terrassa aposta per un fer realitat un sistema de monitoratge de la diàlisi en pacients nefrològics des de casa, un model predictiu per calcular el risc d'un pacient a patir seqüeles post-Covid, o una plataforma per millorar la coordinació entre els CAP i els hospitals, entre d'altres. L'altre centre hospitalari de la ciutat, l'Hospital Universitari MútuaTerrassa pretén desenvolupar un sistema per fer detecció precoç de quadres psicòtics.
L'Ajuntament de Terrassa també vol completar el camí circular per a vianants i bicicletes que envolta la ciutat, desenvolupar nous espais agrícoles i ramaders a l'Anella Verda, aprofitar la biomassa forestal d'aquesta zona per generar energies renovables, així com superar les barreres físiques que separen l'espai urbà, natural del terme municipal.
Aprofitant aquests diners, la fundació Prodis vol rehabilitar el Vapor Cortès per dur-hi a terme un nou model d'atenció diurna als usuaris. Així, l'espai comptaria amb tres àmbits: un de restauració, un d'art i cultura i un tercer d'economia social i cooperativa. Allà, s'hi formarien els seus usuaris, persones amb malalties mentals i paràlisi cerebral.
El Consell Comarcal també pretén fer realitat el projecte Parc Vallès Circular, una planta de reciclatge per reforçar els serveis de Can Barba i que s'ubicaria entre l'Hospital de Terrassa i el Complex Ègara de Mossos d'Esquadra. Es vol assolir l'objectiu de la Unió Europea de separar el 60% dels residus. Actualment, Terrassa ho fa, aproximadament, amb el 40%.
