L’Anna Comerma Broto (17 de maig de 1985) és una jugadora d’hoquei herba de 25 anys, terrassenca, que porta tota la vida lligada al Club Egara i que ara marxarà a jugar als Països Baixos. Hem quedat amb ella al Club, i ens rep a la porta principal. Ens demana que l’esperem uns minuts mentre arriben els pares que falten a recollir els nens del campus, on ella treballa. Tot seguit, ens demanem dues coles i comencem a parlar.
Des de ben petita, l’Anna Comerma va començar amb l’estic al Club Egara. Després de passar un període al Línia-22, va tornar en etapa infantil al club ratllat. A partir d’aquí, l’Anna va anar creixent com a jugadora, fins que en etapa juvenil, l’any 2002, la van pujar al primer equip. “No hi havia prou gent, jo era juvenil de primer any i per falta de gent em van pujar a mi i a dues companyes més”, explica l’Anna, que afegeix una divertida anècdota: “Jo no volia pujar. Vaig plorar molt, perquè em volia quedar al juvenil”.
Aquella temporada va combinar la presència al juvenil amb el primer equip, a Divisió d’Honor. Segons l’Anna, guanyar-se un lloc a l’equip “va costar moltíssim, perquè al principi jugava molt poc. Vaig tardar bastant”. “El millor any que he fet a l’Egara ha estat aquest últim. L’staff m’ha fet sentir important dins l’equip, i feia molt temps que no em sentia important. He jugat gairebé tots els minuts i responent bastant bé”.
Si l’actuació de l’Anna Comerma aquesta passada temporada ha estat la millor en la seva etapa al club, la temporada del Divisió d’Honor femení de l’Egara també, ja que han superat la màxima puntuació del club a la categoria. L’Anna, tot i que contenta d’haver assolit aquesta fita, ens demostra que és autoexigent. “Tothom va dient: ‘felicitats, a dos punts del play-off!’, però això vol dir que no hem entrat al play-off, i per tant no hem de celebrar res. Per a mi és més un fracàs que una victòria. La victòria hauria estat entrar al play-off, i crec que teníem equip per fer-ho. El que passa és que som un equip molt jove i no està preparat per jugar partits claus que decidien si s’entrava o no; van ser partits que van fer quedar-nos fora del play-off”.
Una nova etapa
Després d’aquesta temporada, l’Anna començarà una nova etapa lluny de casa. Marxa als Països Baixos, a l’Oranje Zwart d’Eindhoven. “El meu nòvio, el David Alegre, va marxar l’any passat cap allà. Jo he acabat la carrera aquest any, ell segueix una temporada més allà, jo vull aprendre anglès... És una oportunitat. No me’n vaig perquè ell estigui allà, sinó perquè tinc l’oportunitat de fer-ho i ho tinc tot a favor. Tenia ganes i crec que és el millor moment per fer-ho”.
“Espero aprendre més del que ja puc saber, espero estar en edat d’evolucionar encara més. Hauré de guanyar-me un lloc, perquè aquí potser me l’havia guanyat, però allà no arribaré i em posaran a jugar. Vull aprendre a guanyar-me un lloc i aprendre el màxim possible; tinc 25 anys, suposo que encara estaré a temps. I posar-me bé físicament, perquè el meu punt dèbil sempre ha estat el físic”, diu la jugadora.
Quan acabi aquesta experiència, l’Anna afirma que voldrà tornar al Club Egara. “Tinc molt clar que la meva carrera l’acabaré aquí a l’Egara”, diu. “Me’n vaig a jugar fora, però l’Egara és el meu club i ho serà sempre, estigui on estigui, ho deixi, segueixi, faci el que faci i porti la samarreta que porti... L’Egara sempre és l’Egara”.
Una família de l’Egara
La relació de l’Anna Comerma amb el Club Egara ve de llarg i de família. De fet, al primer equip ratllat es troba també la seva germana petita, l’internacional Glòria Comerma. El seu nòvio, l’internacional David Alegre, també va jugar a l’Egara fins que va marxar a la lliga holandesa, on continuarà una temporada més. “Les portes de l’Oranje se’m van obrir pel David, el meu nòvio. Juga allà i un dels cops jo vaig dir-li que, si hi anava, potser podria jugar amb les noies. Parlant amb la gent d’allà, mig en broma mig en sèrio, els va dir que ‘la meva nòvia potser ve’... I un dels cops que vaig pujar a veure’l van dir que entrenés un dia amb les noies. Vaig dir que d’acord, vaig entrenar un dia i al cap d’un mes em van enviar un correu dient-me que comptaven amb mi per aquest any”. “No és casualitat que estigui al femení de l’Oranje, però si no hagués estat amb aquest equip hagués intentat anar a un altre. No he anat a l’Oranje perquè estigui ell, vaig provar i em van dir que sí; si no, hagués intentat anar a un altre club”.
Als Països Baixos, l’Anna no serà l’única terrassenca que competeixi a la lliga. També ho faran les germanes Marta i Lara Domènech. I per què aquest reclam de la lliga holandesa? En què es diferencia de l’espanyola? “És un altre ritme. Aquí fas un entrenament tècnic i et canses. Allà vaig entrenar una hora i mitja i estava comptant els minuts que faltaven perquè acabés”, explica. L’Anna destaca la competitivitat. “Hi ha quatre equips que de dalt no els mous i després la resta, però cada partit és una final. Aquí hi ha partit que penses ‘guanyat’ o ‘perdut’. Allà no hi ha partits guanyats ni perduts fins que no s’acaben”. Tot i que ella anirà “només a jugar, sense cobrar ni res”, creu que la professionalitat d’aquella lliga es demostra, per exemple, en els entrenaments. “A l’Oranje es fan dues sessions dimarts, dues sessions dimecres i una sessió divendres. Són cinc sessions, i aquí es fan tres, o quatre com a màxim”.
L’Anna deixa una porta oberta a no desvincular-se de l’Egara i poder jugar amb l’equip ratllat alguns partits aquesta temporada. “Si la lliga holandesa ho permet a nivell de calendari, jo he demanat al club tenir fitxa aquí per venir a jugar partits si m’ho puc combinar i l’staff de l’Egara ho creu convenient, per estar-hi si em necessiten”.
Està infravalorat l’hoquei?
Donades les diferències entre l’hoquei dels Països Baixos i l’espanyol, li plantegem a l’Anna Comerma si creu que l’hoquei herba, i en concret el femení, està infravalorat a Espanya. I la jugadora, que enguany ha finalitzat la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma, ens explica la seva visió aprofitant coneixements adquirits a la carrera. “No sé si infravalorat, però és poc conegut. A Terrassa no, però a nivell nacional és poc conegut, més que res perquè els esports es coneixen a través dels mitjans. I és un peix que es mossega la cua. És poc conegut, per tant no hi ha publicitat. No hi ha publicitat, els mitjans no li donen importància... Vull dir, que és poc important i no vindrà una televisió a gravar el partit. Crec que és el problema, que és poc conegut. I l’hoquei femení... Sempre està per dalt el masculí i crec que no hauria de ser així. L’hoquei femení està evolucionant moltíssim, de fet la lliga s’està adaptant al format de la masculina. Crec que s’hauria de valorar més, l’hoquei femení, tot i que de mica en mica se’ns va donant més protagonisme”.
L’Anna Comerma agafarà l’avió cap als Països Baixos el 15 d’agost. En principi romandrà a l’Oranje Zwart una temporada, però ja avisa que decidirà “sobre la marxa”: “potser als sis mesos estic fins a dalt i torno a Terrassa, o potser arribo a l’any i dic que em quedo cinc anys més”. De ben segur, quan torni a Terrassa, una de les primeres coses que farà és passar-se pel seu estimat Club Egara.
“He demanat al club tenir fitxa aquí per venir a jugar partits si m’ho puc combinar i l’staff de l’Egara ho creu convenient”
“L’Egara és el meu club i ho serà sempre, estigui on estigui, ho deixi, segueixi, faci el que faci i porti la samarreta que porti... L’Egara sempre és l’Egara”
“Tinc l’oportunitat de fer-ho i ho tinc tot a favor. Tenia ganes i crec que és el millor moment per fer-ho”
Des de ben petita, l’Anna Comerma va començar amb l’estic al Club Egara. Després de passar un període al Línia-22, va tornar en etapa infantil al club ratllat. A partir d’aquí, l’Anna va anar creixent com a jugadora, fins que en etapa juvenil, l’any 2002, la van pujar al primer equip. “No hi havia prou gent, jo era juvenil de primer any i per falta de gent em van pujar a mi i a dues companyes més”, explica l’Anna, que afegeix una divertida anècdota: “Jo no volia pujar. Vaig plorar molt, perquè em volia quedar al juvenil”.
Aquella temporada va combinar la presència al juvenil amb el primer equip, a Divisió d’Honor. Segons l’Anna, guanyar-se un lloc a l’equip “va costar moltíssim, perquè al principi jugava molt poc. Vaig tardar bastant”. “El millor any que he fet a l’Egara ha estat aquest últim. L’staff m’ha fet sentir important dins l’equip, i feia molt temps que no em sentia important. He jugat gairebé tots els minuts i responent bastant bé”.
Si l’actuació de l’Anna Comerma aquesta passada temporada ha estat la millor en la seva etapa al club, la temporada del Divisió d’Honor femení de l’Egara també, ja que han superat la màxima puntuació del club a la categoria. L’Anna, tot i que contenta d’haver assolit aquesta fita, ens demostra que és autoexigent. “Tothom va dient: ‘felicitats, a dos punts del play-off!’, però això vol dir que no hem entrat al play-off, i per tant no hem de celebrar res. Per a mi és més un fracàs que una victòria. La victòria hauria estat entrar al play-off, i crec que teníem equip per fer-ho. El que passa és que som un equip molt jove i no està preparat per jugar partits claus que decidien si s’entrava o no; van ser partits que van fer quedar-nos fora del play-off”.
Una nova etapa
Després d’aquesta temporada, l’Anna començarà una nova etapa lluny de casa. Marxa als Països Baixos, a l’Oranje Zwart d’Eindhoven. “El meu nòvio, el David Alegre, va marxar l’any passat cap allà. Jo he acabat la carrera aquest any, ell segueix una temporada més allà, jo vull aprendre anglès... És una oportunitat. No me’n vaig perquè ell estigui allà, sinó perquè tinc l’oportunitat de fer-ho i ho tinc tot a favor. Tenia ganes i crec que és el millor moment per fer-ho”.
“Espero aprendre més del que ja puc saber, espero estar en edat d’evolucionar encara més. Hauré de guanyar-me un lloc, perquè aquí potser me l’havia guanyat, però allà no arribaré i em posaran a jugar. Vull aprendre a guanyar-me un lloc i aprendre el màxim possible; tinc 25 anys, suposo que encara estaré a temps. I posar-me bé físicament, perquè el meu punt dèbil sempre ha estat el físic”, diu la jugadora.
Quan acabi aquesta experiència, l’Anna afirma que voldrà tornar al Club Egara. “Tinc molt clar que la meva carrera l’acabaré aquí a l’Egara”, diu. “Me’n vaig a jugar fora, però l’Egara és el meu club i ho serà sempre, estigui on estigui, ho deixi, segueixi, faci el que faci i porti la samarreta que porti... L’Egara sempre és l’Egara”.
Una família de l’Egara
La relació de l’Anna Comerma amb el Club Egara ve de llarg i de família. De fet, al primer equip ratllat es troba també la seva germana petita, l’internacional Glòria Comerma. El seu nòvio, l’internacional David Alegre, també va jugar a l’Egara fins que va marxar a la lliga holandesa, on continuarà una temporada més. “Les portes de l’Oranje se’m van obrir pel David, el meu nòvio. Juga allà i un dels cops jo vaig dir-li que, si hi anava, potser podria jugar amb les noies. Parlant amb la gent d’allà, mig en broma mig en sèrio, els va dir que ‘la meva nòvia potser ve’... I un dels cops que vaig pujar a veure’l van dir que entrenés un dia amb les noies. Vaig dir que d’acord, vaig entrenar un dia i al cap d’un mes em van enviar un correu dient-me que comptaven amb mi per aquest any”. “No és casualitat que estigui al femení de l’Oranje, però si no hagués estat amb aquest equip hagués intentat anar a un altre. No he anat a l’Oranje perquè estigui ell, vaig provar i em van dir que sí; si no, hagués intentat anar a un altre club”.
Als Països Baixos, l’Anna no serà l’única terrassenca que competeixi a la lliga. També ho faran les germanes Marta i Lara Domènech. I per què aquest reclam de la lliga holandesa? En què es diferencia de l’espanyola? “És un altre ritme. Aquí fas un entrenament tècnic i et canses. Allà vaig entrenar una hora i mitja i estava comptant els minuts que faltaven perquè acabés”, explica. L’Anna destaca la competitivitat. “Hi ha quatre equips que de dalt no els mous i després la resta, però cada partit és una final. Aquí hi ha partit que penses ‘guanyat’ o ‘perdut’. Allà no hi ha partits guanyats ni perduts fins que no s’acaben”. Tot i que ella anirà “només a jugar, sense cobrar ni res”, creu que la professionalitat d’aquella lliga es demostra, per exemple, en els entrenaments. “A l’Oranje es fan dues sessions dimarts, dues sessions dimecres i una sessió divendres. Són cinc sessions, i aquí es fan tres, o quatre com a màxim”.
L’Anna deixa una porta oberta a no desvincular-se de l’Egara i poder jugar amb l’equip ratllat alguns partits aquesta temporada. “Si la lliga holandesa ho permet a nivell de calendari, jo he demanat al club tenir fitxa aquí per venir a jugar partits si m’ho puc combinar i l’staff de l’Egara ho creu convenient, per estar-hi si em necessiten”.
Està infravalorat l’hoquei?
Donades les diferències entre l’hoquei dels Països Baixos i l’espanyol, li plantegem a l’Anna Comerma si creu que l’hoquei herba, i en concret el femení, està infravalorat a Espanya. I la jugadora, que enguany ha finalitzat la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma, ens explica la seva visió aprofitant coneixements adquirits a la carrera. “No sé si infravalorat, però és poc conegut. A Terrassa no, però a nivell nacional és poc conegut, més que res perquè els esports es coneixen a través dels mitjans. I és un peix que es mossega la cua. És poc conegut, per tant no hi ha publicitat. No hi ha publicitat, els mitjans no li donen importància... Vull dir, que és poc important i no vindrà una televisió a gravar el partit. Crec que és el problema, que és poc conegut. I l’hoquei femení... Sempre està per dalt el masculí i crec que no hauria de ser així. L’hoquei femení està evolucionant moltíssim, de fet la lliga s’està adaptant al format de la masculina. Crec que s’hauria de valorar més, l’hoquei femení, tot i que de mica en mica se’ns va donant més protagonisme”.
L’Anna Comerma agafarà l’avió cap als Països Baixos el 15 d’agost. En principi romandrà a l’Oranje Zwart una temporada, però ja avisa que decidirà “sobre la marxa”: “potser als sis mesos estic fins a dalt i torno a Terrassa, o potser arribo a l’any i dic que em quedo cinc anys més”. De ben segur, quan torni a Terrassa, una de les primeres coses que farà és passar-se pel seu estimat Club Egara.
“He demanat al club tenir fitxa aquí per venir a jugar partits si m’ho puc combinar i l’staff de l’Egara ho creu convenient”
“L’Egara és el meu club i ho serà sempre, estigui on estigui, ho deixi, segueixi, faci el que faci i porti la samarreta que porti... L’Egara sempre és l’Egara”
“Tinc l’oportunitat de fer-ho i ho tinc tot a favor. Tenia ganes i crec que és el millor moment per fer-ho”
