Al carrer després d'una nova pallissa

Els Serveis Socials de Terrassa apunten que Laura Morató "no compleix els requisits" per a ser considerada vulnerable tot i tenir una minusvalidesa i ser víctima de maltractaments

23 de juliol de 2021, 20:00
Actualitzat: 21:24h

Setmanes enrere, LaTorre es feia ressò de la història de Laura Morató: després de vuit anys de maltractaments, va fugir de casa l'exparella amb les seves filles, de 14 i 22 anys. Va ser aleshores quan, a finals d'abril, va ocupar una casa a Terrassa, però la van fer fora poques hores després, ja que era propietat de l'Ajuntament. La van deixar estar en un hostal del Roc Blanc, i el 28 d'abril li van fer abandonar.

L'hi oferien un lloguer un pis al barri de Can Parellada, compartit amb una altra família, i on només deixaven viure una de les seves filles. En rebutjar aquesta oferta que ella criticava amb força, es va veure abocada a casa una amiga, que la va acollir tres dies. L'1 de maig, "com a última opció" tornava a la "boca del llop" per falta d'alternatives.


Després de setmanes convivència que l'han deixat "física i mentalment esgotada", el passat dissabte el got va vessar. Una pallissa de la seva exparella l'enviava a l'Hospital Universitari MútuaTerrassa amb ferides a les extremitats. Tot i tenir una minusvalidesa del 33% per seqüeles d'una hèrnia i ser víctima de violència de gènere que mai va denunciar, l'administració no la cataloga de vulnerable i no li ofereix un lloguer social. Actualment es troba de baixa, situació per la que cobra 400 euros, però diu que tornarà a treballar "com ha fet sempre", quan rebi l'alta. Mentrestant, assegura que el seu únic ingrés fixe és una paga vitalícia de 524 euros.

Un altre cop al carrer, la seva germana la va acollir, i actualment les dues famílies es convivint en un espai "molt reduït"; en principi, s'hi pot estar fins dimecres que ve, 28 de juliol. Després de setmanes sense solucions, assegura que la seva vida és un "caos i un descontrol". En aquest període, assegura que "no ha parat de moure's i buscar alternatives", però manifesta la seva impotència tenint en compte que "totes les vies es van tancant".

En aquest context, denuncia sentir-se "ignorada" per les administracions, i no sap on anirà quan hagi de marxar del sostre actual. Per falta de familiars directes (el seu pare va morir fa temps i la seva mare recentment), té por de tornar a casa del seu maltractador. El 10 de setembre té cita amb Serveis Socials, però cada cop té menys esperances. Només vol una vida normal, i per ara, tot són traves.

El cas de la Laura és un sol cas dels centenars que hi ha amb relació a la crisi de l'habitatge que afecta Catalunya. La falta de lloguer social i de parc d'habitatge afecta famílies i provoca que moltes es vegin sense alternatives, al límit. Hi ha moltes cases buides, i moltes famílies que les habitarien, si els hi posessin més fàcil.

Parlen des de Serveis Socials: "No compleix els requisits"

En aquesta situació, LaTorre s'ha posat en contacte amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Terrassa. La font consultada apunta que "no hi ha habitatges" i xifra en 80 les famílies que esperen un sostre a la Mesa d'Emergència. La situació de l'habitatge a la ciutat, sosté "és molt delicada", i recorda que "no és competència exclusiva de l'Ajuntament".

A banda, des de Serveis Socials apunten que se li va oferir un sostre per a dues persones, en un pis compartit, "tenint en compte que una de les seves filles vivia amb el seu pare i moltes nits no dormia a l'hostal", segons va confirmar l'establiment a l'Ajuntament.

També asseguren que els seus ingressos superen "de tros" el llindar per ser considerada vulnerable, i així, accedir a la llista per un lloguer social. Actualment, apunten que "si es deixa ajudar i no es rebota", el Consistori té altres mecanismes per donar-li suport. Un sostre, tenint en compte que "per desgràcia" no els compleix, és a hores d'ara una mesura "impossible", conclouen.