14
de juliol
de
2021, 08:59
Actualitzat:
18:28h
Els curs escolar 2020-2021 ja forma part del passat. El primer curs sencer condicionat per la pandèmia s'ha pogut desenvolupar a cavall entre l'activitat presencial i la telemàtica provocada per les quarantenes. A Terrassa, el punt àlgid dels confinaments es va viure al novembre, amb 95 dels 1.500 grups bombolla en quarantena. Però les últimes tres setmanes de juny, amb prou la xifra se situava per sota de la desena.
Setmanes després de l'acabament, LaTorre ha parlat amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament, Teresa Ciurana, per conèixer com s'ha viscut el curs de la pandèmia des de l'administració local i des dels centres, i també per saber com es planteja el pròxim període lectiu i quins són els reptes educatius a la ciutat.
- Com valora el curs 2020-2021? Ha estat un èxit?
- Ha estat un curs lluny de ser normal, però no s'ha hagut d'aturar l'activitat com si que es va fer él març del 2020. Hem de felicitar tota la comunitat educativa, ja que s'ho ha pres molt seriosament. Hem anat tenint grups confinats, però hem fet bo el lema d'"escoles obertes, escoles segures".
- Com se l'imaginaven el setembre passat?
- Ens esperàvem, sens dubte, un curs molt diferent, molt més irregular. Aleshores la incertesa era gran, i les adversitats que ens imaginàvem ens feien témer. Precisament, ens hem sobreposat als temors i per això el podem considerar un èxit.
- Hi ha mesures que han vingut per quedar-se?
- Sí, n'hi ha de molt interessants. Són, per exemple, les entrades esglaonades per evitar aglomeracions, les agrupacions diferents d'alumnes, o l'obertura de parcs i places fora dels centres com a lloc d'esbarjo.
- Considera que s'ha respectat l'ús obligatori de mascareta a partir dels 6 anys?
- Ens consta que així ha estat. Quan he pogut visitar escoles, absolutament tothom que estava obligat a dur-la, la portava. Els centres sabien de la importància d'aquesta norma i l'han feta complir perquè beneficiava a totes les parts. Fins i tot, sabem d'escoles que recomanaven l'ús de mascaretes en menors de sis anys.
- Com s'esperen el pròxim curs 2021-2022?
- Hem de veure que diuen Salut i Educació, però a hores d'ara està previst que comenci amb mascareta, tenint en compte que molts alumnes no estaran vacunats. A part d'això, no tenim cap certesa i hem de seguir molt atents a l'evolució epidemiològica durant l'estiu.
- Durant els mesos lectius, hi ha hagut en algun moment una sensació de descontrol als centres?
- No, jo no en tinc constància. Quan hi havia més incidència de casos hi havia més nervis, però en cap moment s'ha descontrolat la pandèmia a les escoles. Cal tenir en compte que en el moment en què hi havia més grups confinats, al novembre, n'hi havia 95 de 1.500. Això s'ha aconseguit amb normes molt estrictes i mesures radicals, com la parcel·lació del pati o les entrades esglaonades.
- Què ha sigut el més difícil, des del setembre?
- Ha estat anar-nos adaptant a un dia a dia molt canviat. Tradicionalment, les escoles ho planifiquen tot amb molta antelació perquè en depenen moltes famílies i el calendari està molt establert. Tot es pensa i es rumia molt, i la Covid-19 ens ha fet prendre decisions, a administracions i centres, molt sovint inesperades.
- Un cop acabat el curs, què haurien fet diferent?
- A pilota passada és fàcil parlar, però quan hi ets, no ho veus tan senzill. Sempre hem pres les decisions que hem cregut més convenients per a la seguretat de tothom. Ara bé, ens adonem que s'ha sortit poc, ja que la prudència ens ha dut a restringir les excursions i sortides escolars.
- Ha estat fluida, la comunicació entre Ajuntament, famílies?
- Totalment. El contacte ha estat constant amb les escoles. Les direccions dels centres feien de pont entre famílies i ajuntament, amb reunions amb ambdues parts. Mantenir les escoles obertes era una prioritat, i en aquest sentit, la satisfacció és plena.
- Quins eren els majors temors de les famílies?
- Sabem que en general, les famílies estaven a favor de l'obertura de les escoles. Altres, una petita part, tenien por del contagi i demanaven el seu tancament. Les pors i dubtes que hi havia al setembre, però, han anat desapareixent durant el curs, i les escoles han manifestat la seva satisfacció. Des dels centres s'ha fet una gran tasca pedagògica per demostrar als qui desconfiaven, que portaven els fills a espais segurs.
- Els casals d'estiu es mantenen com a espais segurs?
Tenim uns 40 casals que estan fent una feina excel·lent i sí, tot i que no es troben aïllats del món, són espais segurs. Per segon any de pandèmia consecutiu, ens trobem en una situació complexa, pitjor del que ens esperàvem, accentuada per la cinquena onada que estem vivint. Hi ha uns estrictes protocols establerts que es segueixen al peu de la lletra i s'està confinant els grups bombolla en què es detecta positius. En qualsevol cas, però, constatem que els contagis es produeixen fora d'aquests espais. Des de l'Ajuntament exigim des de fa setmanes, i seguirem exigint, la vacunació dels monitors.
- S'ha pogut combatre la bretxa digital perquè tots els alumnes poguessin seguir les classes en quarantena?
- Jo crec que s'ha pogut cobrir força bé tenint en compte la complexitat del fenomen. No ens han arribat queixes en sentit contrari. Ara bé, és difícil combatre-la tot i tenir material tecnològic si les criatures no tenen acompanyament a casa.
- Quines solucions plantegen en aquesta línia?
- Hem avançat molt i volem seguir avançant. La comunicació amb les famílies és fonamental per a fer efectiva la disminució de la bretxa. Volem destinar recursos a donar coneixements bàsics a les famílies sobre com utilitzar els dispositius, siguin ordinadors o tauletes.
- S'ha reunit ja amb el nou conseller d'Educació, González-Cambray?Com valora la tasca del seu predecessor, Josep Bargalló?
- No, encara no, però ens hi reunirem tan aviat com sigui possible. Mentrestant, no perdem el temps. Ja ens hem reunit amb el director general de Centres Públics i la setmana vinent ho fem amb la directora dels serveis territorials d'Educació al Vallès Occidental.
En relació amb la tasca de Bargalló, la valoro molt positivament. Educació no és una cartera fàcil i la pandèmia encara l'ha fet més difícil. A la recta final de la legislatura, la feina feta, els recursos destinats, amb esforços i solucions en temps rècord, han estat de gran ajuda pels Ajuntaments i les escoles.
- Considera que Terrassa és una ciutat complexa en matèria educativa?
- Sí, ho és. Som una ciutat molt gran, que ha crescut molt i que planteja moltes dificultats. Demogràficament tenim una natalitat baixa, però amb moltes famílies que arriben amb fills, i urbanísticament tenim les escoles repartides de forma desigual.
- Quines assignatures queden pendents, en matèria educativa, a Terrassa?
- L'escolarització equilibrada per ajustar l'oferta de places al cens de cada zona és una feina a llarg termini en què centrem molts esforços. Formava part d'un gran projecte educatiu de ciutat que la pandèmia va fer saltar pels aires.
- Com esperen combatre la segregació escolar, almenys durant el que queda de legislatura?
- Cal una escolarització equilibrada, un acompanyament a les famílies i centres en la preinscripció de P3, i projectes educatius fets a mida amb col·laboracions entre centres, com és el cas de l'escola d'arts i l'escola Auró. Necessitem les millors escoles a tots els barris.
- Quins són els terminis actuals per a completar el trasllat de l'escola Sala i Badrinas?
- Ja s'ha fet el procés participatiu per com ha de ser el nou edifici, i esperem que a finals del 2021 es comenci a adequar. Pel trasllat definitiu, veiem complicat que es dugui a terme abans del 2024, així que estem parlant d'uns tres cursos a partir del 2021-2022.
- La baixa natalitat ha fet que l'escola Auró adapti el sistema rural per a les primeres línies d'infantil pel pròxim curs. S'esperen mesures similars en altres centres de la ciutat?
- Per ara no està previst. El de l'escola Auró és un cas excepcional, ja que és una escola de referència en un barri molt poblat, i necessitem que les famílies tinguin un bon centre prop de casa. El que no volíem era que el centre hagués de tancar línies.
- Què passarà amb els més de 190 professors que es van contractar per afrontar el curs 2020-2021 a Terrassa?
- Continuaran a les escoles, almenys durant el curs vinent. S'hi ha compromès el conseller. Ho celebrem perquè sempre és bo que els centres comptin amb més personal, ja que baixen les ràtios a les classes i augmenta l'atenció pels alumnes. En definitiva, és una inversió de país.
- Quines demandes fa l'Ajuntament de Terrassa al Govern en matèria educativa?
- Si tots aquests nous professionals es mantenen als centres més enllà del pròxim curs i augmenta progressivament la despesa en educació deixant enrere les retallades que tant han afectat al sector, estarem més a prop del model que volem per a les nostres escoles.
Setmanes després de l'acabament, LaTorre ha parlat amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament, Teresa Ciurana, per conèixer com s'ha viscut el curs de la pandèmia des de l'administració local i des dels centres, i també per saber com es planteja el pròxim període lectiu i quins són els reptes educatius a la ciutat.
- Com valora el curs 2020-2021? Ha estat un èxit?
- Ha estat un curs lluny de ser normal, però no s'ha hagut d'aturar l'activitat com si que es va fer él març del 2020. Hem de felicitar tota la comunitat educativa, ja que s'ho ha pres molt seriosament. Hem anat tenint grups confinats, però hem fet bo el lema d'"escoles obertes, escoles segures".
- Com se l'imaginaven el setembre passat?
- Ens esperàvem, sens dubte, un curs molt diferent, molt més irregular. Aleshores la incertesa era gran, i les adversitats que ens imaginàvem ens feien témer. Precisament, ens hem sobreposat als temors i per això el podem considerar un èxit.
- Hi ha mesures que han vingut per quedar-se?
- Sí, n'hi ha de molt interessants. Són, per exemple, les entrades esglaonades per evitar aglomeracions, les agrupacions diferents d'alumnes, o l'obertura de parcs i places fora dels centres com a lloc d'esbarjo.
- Considera que s'ha respectat l'ús obligatori de mascareta a partir dels 6 anys?
- Ens consta que així ha estat. Quan he pogut visitar escoles, absolutament tothom que estava obligat a dur-la, la portava. Els centres sabien de la importància d'aquesta norma i l'han feta complir perquè beneficiava a totes les parts. Fins i tot, sabem d'escoles que recomanaven l'ús de mascaretes en menors de sis anys.
- Com s'esperen el pròxim curs 2021-2022?
- Hem de veure que diuen Salut i Educació, però a hores d'ara està previst que comenci amb mascareta, tenint en compte que molts alumnes no estaran vacunats. A part d'això, no tenim cap certesa i hem de seguir molt atents a l'evolució epidemiològica durant l'estiu.
- Durant els mesos lectius, hi ha hagut en algun moment una sensació de descontrol als centres?
- No, jo no en tinc constància. Quan hi havia més incidència de casos hi havia més nervis, però en cap moment s'ha descontrolat la pandèmia a les escoles. Cal tenir en compte que en el moment en què hi havia més grups confinats, al novembre, n'hi havia 95 de 1.500. Això s'ha aconseguit amb normes molt estrictes i mesures radicals, com la parcel·lació del pati o les entrades esglaonades.
- Què ha sigut el més difícil, des del setembre?
- Ha estat anar-nos adaptant a un dia a dia molt canviat. Tradicionalment, les escoles ho planifiquen tot amb molta antelació perquè en depenen moltes famílies i el calendari està molt establert. Tot es pensa i es rumia molt, i la Covid-19 ens ha fet prendre decisions, a administracions i centres, molt sovint inesperades.
- Un cop acabat el curs, què haurien fet diferent?
- A pilota passada és fàcil parlar, però quan hi ets, no ho veus tan senzill. Sempre hem pres les decisions que hem cregut més convenients per a la seguretat de tothom. Ara bé, ens adonem que s'ha sortit poc, ja que la prudència ens ha dut a restringir les excursions i sortides escolars.
- Ha estat fluida, la comunicació entre Ajuntament, famílies?
- Totalment. El contacte ha estat constant amb les escoles. Les direccions dels centres feien de pont entre famílies i ajuntament, amb reunions amb ambdues parts. Mantenir les escoles obertes era una prioritat, i en aquest sentit, la satisfacció és plena.
- Quins eren els majors temors de les famílies?
- Sabem que en general, les famílies estaven a favor de l'obertura de les escoles. Altres, una petita part, tenien por del contagi i demanaven el seu tancament. Les pors i dubtes que hi havia al setembre, però, han anat desapareixent durant el curs, i les escoles han manifestat la seva satisfacció. Des dels centres s'ha fet una gran tasca pedagògica per demostrar als qui desconfiaven, que portaven els fills a espais segurs.
- Els casals d'estiu es mantenen com a espais segurs?
Tenim uns 40 casals que estan fent una feina excel·lent i sí, tot i que no es troben aïllats del món, són espais segurs. Per segon any de pandèmia consecutiu, ens trobem en una situació complexa, pitjor del que ens esperàvem, accentuada per la cinquena onada que estem vivint. Hi ha uns estrictes protocols establerts que es segueixen al peu de la lletra i s'està confinant els grups bombolla en què es detecta positius. En qualsevol cas, però, constatem que els contagis es produeixen fora d'aquests espais. Des de l'Ajuntament exigim des de fa setmanes, i seguirem exigint, la vacunació dels monitors.
- S'ha pogut combatre la bretxa digital perquè tots els alumnes poguessin seguir les classes en quarantena?
- Jo crec que s'ha pogut cobrir força bé tenint en compte la complexitat del fenomen. No ens han arribat queixes en sentit contrari. Ara bé, és difícil combatre-la tot i tenir material tecnològic si les criatures no tenen acompanyament a casa.
Ciurana (ERC) és regidora d'Educació des del juny del 2019. Foto: Cedida
- Quines solucions plantegen en aquesta línia?
- Hem avançat molt i volem seguir avançant. La comunicació amb les famílies és fonamental per a fer efectiva la disminució de la bretxa. Volem destinar recursos a donar coneixements bàsics a les famílies sobre com utilitzar els dispositius, siguin ordinadors o tauletes.
- S'ha reunit ja amb el nou conseller d'Educació, González-Cambray?Com valora la tasca del seu predecessor, Josep Bargalló?
- No, encara no, però ens hi reunirem tan aviat com sigui possible. Mentrestant, no perdem el temps. Ja ens hem reunit amb el director general de Centres Públics i la setmana vinent ho fem amb la directora dels serveis territorials d'Educació al Vallès Occidental.
En relació amb la tasca de Bargalló, la valoro molt positivament. Educació no és una cartera fàcil i la pandèmia encara l'ha fet més difícil. A la recta final de la legislatura, la feina feta, els recursos destinats, amb esforços i solucions en temps rècord, han estat de gran ajuda pels Ajuntaments i les escoles.
- Considera que Terrassa és una ciutat complexa en matèria educativa?
- Sí, ho és. Som una ciutat molt gran, que ha crescut molt i que planteja moltes dificultats. Demogràficament tenim una natalitat baixa, però amb moltes famílies que arriben amb fills, i urbanísticament tenim les escoles repartides de forma desigual.
- Quines assignatures queden pendents, en matèria educativa, a Terrassa?
- L'escolarització equilibrada per ajustar l'oferta de places al cens de cada zona és una feina a llarg termini en què centrem molts esforços. Formava part d'un gran projecte educatiu de ciutat que la pandèmia va fer saltar pels aires.
- Com esperen combatre la segregació escolar, almenys durant el que queda de legislatura?
- Cal una escolarització equilibrada, un acompanyament a les famílies i centres en la preinscripció de P3, i projectes educatius fets a mida amb col·laboracions entre centres, com és el cas de l'escola d'arts i l'escola Auró. Necessitem les millors escoles a tots els barris.
- Quins són els terminis actuals per a completar el trasllat de l'escola Sala i Badrinas?
- Ja s'ha fet el procés participatiu per com ha de ser el nou edifici, i esperem que a finals del 2021 es comenci a adequar. Pel trasllat definitiu, veiem complicat que es dugui a terme abans del 2024, així que estem parlant d'uns tres cursos a partir del 2021-2022.
- La baixa natalitat ha fet que l'escola Auró adapti el sistema rural per a les primeres línies d'infantil pel pròxim curs. S'esperen mesures similars en altres centres de la ciutat?
- Per ara no està previst. El de l'escola Auró és un cas excepcional, ja que és una escola de referència en un barri molt poblat, i necessitem que les famílies tinguin un bon centre prop de casa. El que no volíem era que el centre hagués de tancar línies.
- Què passarà amb els més de 190 professors que es van contractar per afrontar el curs 2020-2021 a Terrassa?
- Continuaran a les escoles, almenys durant el curs vinent. S'hi ha compromès el conseller. Ho celebrem perquè sempre és bo que els centres comptin amb més personal, ja que baixen les ràtios a les classes i augmenta l'atenció pels alumnes. En definitiva, és una inversió de país.
- Quines demandes fa l'Ajuntament de Terrassa al Govern en matèria educativa?
- Si tots aquests nous professionals es mantenen als centres més enllà del pròxim curs i augmenta progressivament la despesa en educació deixant enrere les retallades que tant han afectat al sector, estarem més a prop del model que volem per a les nostres escoles.