Sant Valentí és d'aquelles festivitats que, o bé t'enamora ;) o bé l'odies. Hi ha qui prefereix Sant Jordi, que reivindica que el 23 d'abril és el dia dels enamorats a Catalunya i que Sant Valentí és només una celebració comercial i capitalista. Ara bé, aquest 14 de febrer, tot i les creences dispars, hi ha parelles que aprofiten el dia per regalar-se algun detallet -encara que sigui petit- per demostrar com estimen a l'altre i recordar l'amor que senten. 

Fem un recorregut amb tres parelles terrassenques o amb origen egarenc ben diferents entre si, per conèixer la història de cadascuna i quina idea tenen per passar el dia de l'amor enguany. Descobreix-les amb nosaltres! I tu, com celebraràs Sant Valentí? 

Marta Rodríguez i Alba Reverté 

Es podria dir que l'amor entre aquestes dues noies va començar quatre anys enrere en un plató de televisió. No es coneixien encara, però ja tenien alguna cosa en comú: les dues van assistir al Parc Audiovisual de Catalunya a fer de públic del programa La mejor canción jamás cantada, arran que hi sortien participants d'Operación Triunfo, talent show musical del qual ambdues eren grans admiradores. 

El primer contacte, doncs, va ser al mateix plató, cap al febrer-març de 2019. Amics d'amics van fer la presentació, i va sorgir l'amor entre la Marta i l'Alba. En aquell moment, la Marta tenia 15 anys, i l'Alba, 17. Ambdues han madurat molt al llarg de la relació, i ara es troben amb 19 i 21 anys i més felices que mai. La Marta estudia Periodisme i vol dedicar-se a retransmetre partits de futbol femení a la ràdio, i l'Alba estudia Comunicació Audiovisual. 

Ara, però, s'han d'enfrontar a un nou repte per a la seva relació. L'Alba marxarà imminentment a estudiar fora, d'Erasmus, quatre mesos a Uruguay. De fet, el dia 13 de febrer ja vola cap a Argentina, per fer un primer viatge amb la seva família. D'aquesta manera, cadascuna passarà el dia 14, Sant Valentí, en un país diferent. "Mai hem estat de celebrar-ho gaire, però sempre ens fem algun detallet. Ens agraden molt les gominoles Coyacs", comenta la Marta.

Així doncs, té un pla per sorprendre l'Alba, tot i no poder veure-la en persona: li amagarà algunes llaminadures Coyacs a la maleta, i potser li escriurà també alguna carta. La idea és que l'Alba obri la maleta i les vegi, i després pugui veure-li la cara d'il·lusió a través d'una videotrucada. "Crec que portarem bé la distància. Comença un nou camí, però ens adaptarem i sabrem portar-ho amb maduresa. Cada dia ens explicarem el que hem fet", expressa la Marta. Ara, els toca començar un nou capítol de la seva història, al qual les dues s'embarquen amb moltes ganes. 

Sensi Merino i Paco Moya

Ascensión Merino i Francisco Moya, amb noms amicals Sensi i Paco, formen part d'aquelles parelles que es podria dir que han estat junts pràcticament tota la vida. Ara tenen 57 i 54 anys (en vistes de fer 55), però quan van començar, tot just tenien 19 i 17 anys. Després de gairebé 40 anys junts i dos fills en comú, han viscut, sens dubte, molts moments -i molts dies de Sant Valentí-. 

Es van conèixer a la urbanització Marquet, a El Pont de Vilomara (prop de Manresa), tot i que els dos eren naturals de Terrassa. La Sensi recorda que ella anava amb el grup "dels grans" i en Paco al "dels petits", però que es va fixar en ell perquè ja anava amb moto. De primeres, en Paco va dir-li que era de la seva edat, per tal que es fixés en ell. Tothom els deia que no funcionarien perquè la Sensi tenia molt de caràcter i en Paco era més tranquil. "I mira ara, quant de temps portem junts", rememora la Sensi, amb un somriure. 

Precisament, aquesta diferència de personalitat els ha equilibrat, i la Sensi confessa que moltes vegades en Paco ha sabut asserenar-la quan ella tenia impulsos i ho necessitava. La relació s'ha anat transformant mica en mica i al llarg dels anys, i els costums han canviat de quan eren nuvis a ara, que estan casats. Sempre, però, han fet alguna cosa per Sant Valentí. Abans del matrimoni anaven a prendre alguna cosa o es feien un detallet, però després de passar per l'altar va començar una tradició, que encara segueixen: cada any compren un pastisset per Sant Valentí, que es mengen junts i en família, si estan els fills a casa. "Per mi cada dia és Sant Valentí, perquè cada dia has de demostrar l'amor a la teva parella. Però està bé tenir algun detallet", expressa la Sensi. 

Sara García i Thanos Kalogiratos

Poc s'esperava la Sara García que durant l'Erasmus a Grècia trobaria l'amor -i d'un grec!-. Ella sempre s'havia considerat aventurera i independent, i per això va decidir cursar un dels últims quadrimestres d'arquitectura a Atenes, deixant tot enrere fins que tornés a Terrassa. Es va adaptar molt ràpid i de seguida va conèixer gent, però mai hauria imaginat que connectaria tant amb una persona local. "El que més m'agrada d'ell és la seva actitud, m'encanta com és i sempre em fa riure. També el fet que sigui d'una altra cultura et crea curiositat", especifica la Sara, de 23 anys. 

Una amiga en comú els va presentar, i va ser quan la Sara es va fixar en Thanos, de 20 anys. Des de llavors, no han deixat d'estar pendents l'un de l'altre. Solen fer viatges per recórrer Grècia, i, de fet, tenen un planejat per a les mateixes dates de Sant Valentí: exploraran la part sud del Peloponès durant tres o quatre dies. La Sara confessa que no s'havia adonat que el viatge queia justament per Sant Valentí, però imagina que és el destí. Sospita que en Thanos li prepararà alguna sorpresa, i està il·lusionada per descobrir què serà. 

Ara bé, la parella s'haurà d'enfrontar a un handicap. La Sara tornarà imminentment a Catalunya, ja per quedar-s'hi, i sense plans de retornar a Grècia a viure. En Thanos, però, ha insistit que vol seguir amb la relació, tot i haver de patir la distància entre països. Així doncs, la parella intentarà que funcioni, fent videotrucades i estant pendents de l'altre. La Sara lluitarà per aconseguir-ho, però també entén que la relació és recent, i no sap si podrà aguantar els quilòmetres que els separaran. Per ara, ambdós gaudeixen de la companyia de l'altre i viuen el moment al paradís grec.