Els bombers van haver de pencar de valent per extingir les flames Foto: M.F. A les 12:54 del migdia del diumenge 22 de juliol, Bombers de la Generalitat rebien avís d’un foc forestal al costat de la carretera N-II, a l’alçada del punt quilomètric 779,5, al terme municipal de la Jonquera, a uns 500 metres de la frontera amb França.
Cap allà quarts de sis de la tarda, està totalment descontrolat. Des de Bombers, es demana el confinament de les poblacions de Llers, Ponts de Molins, la Jonquera, Agullana, Capmany, Biure, Vilarnadal, Sant Climent Sescebes i Masarac. A més, estan tallades l’autopista AP-7 i, també, les carreteres N-II, Gi-500, Gi-501 i Gi-610.
A aquelles hores, els mitjans aeris no hi poden treballar a causa del fort vent que bufa, hi ha una vuitantena de dotacions terrestres treballant intensament per aturar el front de l’incendi que ha arribat a l’alçada de Pont de Molins, a una quinzena de quilòmetres del punt d’inici, i també s’ha incorporat maquinària pesada per fer tallafocs.
Des del Parc de Bombers de Matadepera, es porta tota la tarda amatent a qualsevol avís de mobilització, cosa que es fa efectiva quan, des de control central, és activat als voltants de les 19.45, comunicant que es faci sortida al foc forestal de la Jonquera.
Surt el camió, amb 4 bombers. Pel camí, entre les comunicacions de bombers i notícies dels mitjans de comunicació, més les informacions de les xarxes socials, es té clar que es dirigeixen cap un Gran Incendi Forestal (GIF), un incendi que es propaga a una velocitat, intensitat i longitud de la flama que supera la capacitat d’extinció i que pot afectar perillosament i de forma molt important la població.
Tots muts al camió
Tot pujant per l’AP-7 les comunicacions entre bombers cada cop són més compromeses a tots nivells. A l’alçada de Vidreres ja es divisa la immensa columna de fum i el cel rogent. Els quatre bombers queden muts durant una bona estona davant l’escenari que se’ls presenta. Entre la sortida 5 i 4 de l’AP-7, el trànsit està totalment parat, el fum i la mala visibilitat fan que la tensió es noti en l'ambient i el xòfer ha de posar tots els sentits en la conducció per tal d’evitar una topada o atropellament de la gent que està fora dels vehicles enmig de l’autopista. Es reben ordres de dirigir-se cap a Avinyonet de Puigventós, un petit poble que es troba a uns vint quilòmetres del punt d’inici del foc i que demostra la magnitud de la rapidesa de l’avenç de les flames en poques hores.
Un cop a la zona i amb una celeritat immediata els apagafocs matadeperencs són enviats a defensar una granja on el foc es calcula que arribarà en minuts. Ja és
completament fosc i la vista que es té del front de l’incendi és brutal. Sortosament el front passa a un centenar de metres i no afecta la granja.
Posteriorment, juntament amb vehicles de Santa Coloma de Gramanet, Badalona, Santa Coloma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat, són redirigits cap a una altra zona, aquesta més pròxima al poble on hi ha bosc i conreu i que crema sense parar.
Protecció de pallers
Allà es protegeixen pallers i s’evita que el foc s’acosti a la població. L’emplaçament és molt estratègic per tal de tallar la continuïtat del foc en direcció a Figueres.
Les tasques d’extinció són sense treva ni descans durant tota la matinada. Amb l’arribada de l’alba, el vent afluixa una mica i facilita poder tallar la continuïtat del foc que hagués anat tirant cap avall direcció sud sense parar.
Paral·lelament, durant la nit, control de Bombers comunica al parc de Matadepera que a les set del matí del dilluns s’ha de fer el relleu del personal. Així doncs, a les cinc del matí, surt un vehicle des de Matadepera, amb quatre bombers (més un cinquè que feia de conductor per portar el personal), per rellevar els companys.
Una vegada fet el relleu, durant el matí de dilluns, la dotació va estar treballant pel mateix lloc, a la part de la cua de l’incendi, per evitar que la marinada obrís un nou flanc cap a una zona verda. A mitja tarda, aquell sector ja estava completament rematat i apagat i, amb un comboi de 9 vehicles més, bombers de Matadepera són dirigits cap a Sant Climent Sescebes per evitar que el foc creui la carretera.
Ben entrada la nit, i amb la missió complerta, hi ha un altre canvi d’ubicació, aquesta vegada són situats al pantà de Boadella, a la zona entre Terrades i Boadella d’Empordà, on, coordinats pel Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), s’evita que el foc faci carreres que puguin afectar per la reraguarda les línies que intentaven avançar cap al front del foc.
Cap flama perillosa
Dimarts, a les set del matí, es torna a repetir l’operació del relleu i, en aquesta ocasió, són tres bombers del Parc de Matadepera els que es queden a l’incendi. Al matí el vehicle queda emplaçat a la mateixa zona, juntament amb un vehicle de Torelló i un altre del parc de Montmany-Figaró. Al llarg del dia, ja pràcticament no es veu cap flama perillosa en aquell sector i la feina consisteix a vigilar que no hi hagi cap revifalla i evitar la seva propagació. Com a espectacle, una dotzena de mitjans aeris que carreguen aigua al mateix pantà i la descarreguen uns centenars de metres d'on es troben.
A la tarda, els tres vehicles són desplaçats a protegir un mas que es troba en una zona mal cremada i amb constants reproduccions. Allà passen la nit de dimarts i, dimecres al matí, els tres bombers són novament rellevats per tres bombers, després de vint-i-quatre hores. Al llarg de dimecres, el vehicle de Matadepera, juntament amb un vehicle de Calonge, continua per la zona entre Terrades i Boadella d’Empordà tot apagant petites reproduccions i punts calents, amb l’ajuda en algun moment de soldats de la Unidad de Emergencias Militar (UME).
A les onze de la nit, es rep l’ordre que ja poden tornar al parc de Matadepera i, a la una de la matinada, el 4.08.30, el camió dels Bombers de Matadepera, arriba a casa, 78 hores després de marxar cap a l’Alt Empordà. Han participat un total de 13 bombers, entre els que van anar a apagar foc -alguns d’ells, després de ser rellevats van tornar l’endemà- i els que van fer de conductor per als relleus.
Dijous a tres quarts de nou del matí, Bombers de la Generalitat informava que el foc estava controlat, és a dir, que no es propaga lliurement, tot i que no es pot donar per extingit, ja que té punts calents que poden reactivar l’incendi. La seva capacitat per avançar ha estat aturada, però falta el remat del perímetre. Després de més de cinc dies de feina molt intensa, s’han cremat gairebé 14.000 hectàrees.