17
de març
de
2015, 10:48
Actualitzat:
18
de març,
11:07h
L'accés a les roques és difícil però val la pena Foto: Marta Maseras
La nostra fotògrafa Marta Maseras ens descobreix aquest cop un dels misteris geològics que tenim al nostre país, les anomenades Ribes Blaves, ubicades a la fossa del Vallès. Situades a la carretera de Vacarisses-Olesa-Terrassa (B-120) la cruïlla amb la urbanització Ribes Blaves, es tracta d'unes pedres amb un toc blau considerades úniques al món.
Malgrat que no existeixen facilitats d’estacionament de vehicles prop dels afloraments i que el corriol que del coll mena al fons del barranc es difícilment transitable, val la pena anar a veure-les.
Detall de les roques blavoses Foto: Marta Maseras
La bretxa observable té una amplada de gairebé 100 metres i contrasta clarament pel color i textura amb les formacions dels seus voltants: les pissarres paleozoiques del nord que formen part del bloc alçat de la falla (i que són iguals que les que, un cop triturades, van donar lloc a les farines de falla de Ribes Blaves) i els sediments del miocè del Sud que es van anar dipositant sobre el bloc o llavi enfonsat.
La poca consistència d'aquests materials argilosos fan que presentin destacats xaragalls (valls i crestes) deguts a la forta acció erosiva de les aigües salvatges (aigües torrencials)que arrosseguen fragments de roca i van modelant aquests marcats canals que arriben a esdevenir petits pinacles, en alguns casos, amb estructures en forma de barret a la part superior.
El contrast de colors és espectacular Foto: Marta Maseras
El traçat de les carreteres, especialment la que condueix a la urbanització de Ribes
Blaves, és una de les raons de la degradació d’aquesta localitat. La carretera esta
construïda sobre el cim de la formació de Ribes Blaves, fet que, a part del problema de
destrucció de les formacions geològiques, comporta problemes d’estabilització del ferm.
Les Ribes Blaves són formacions argiloses de color blavós Foto: Marta Maseras
La bretxa observable té una amplada de gairebé 100 metres Foto: Marta Maseras