Identifiquen 54 restes neandertals a la Cova Simanya, a Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Es tracta d'un conjunt de 54 restes que converteixen el jaciment en el més important de Catalunya
Les restes dels neandertals trobades a Simanya
|
ACN/Guillem Roset
Nació
19
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
14:06h
Aquest dimarts s'han presentat les restes neandertals procedents del jaciment de la Cova Simanya, a Sant Llorenç Savall, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac. Es tracta d'un conjunt format per 54 restes que corresponen, com a mínim, a tres individus, fet que el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.
La Cova Simanya és un enclavament únic per al coneixement dels neandertals. Compta amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les més visitades de Catalunya. L'estudi d'un conjunt de materials procedents d'unes intervencions a la cova els anys 1978-79, dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya, va alertar de la presència de restes neandertals al lloc, i el 2020 es va iniciar un projecte de recerca per estudiar les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic.
En paral·lel, els treballs d'excavació recents han permès reconstruir l'origen i la història de les restes i la recuperació de les noves. Les eines de pedra, els ossos d'animals processats i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.
54 restes de tres individus
Les restes trobades corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d'uns 11 o 12 anys i un infant d'uns 7 o 8 anys. De l'individu adult se n'han identificat restes dels dos braços, un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles.
També s'han identificat fins a deu peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues de les peces dentals corresponen a l'individu juvenil i la resta, a l'adult, però no es descarta la possibilitat que hi hagués més individus.
El Doctor Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MNCNM - CSIC), assegura que aquests fòssils "ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals", ja que avui es comença a saber que hi ha "diferents llinatges" d'aquesta espècie extingida, però que encara "no coneixem els motius de com i on es van originar". "Ibèria i la Cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit".
Més de 50.000 anys d'antiguitat
El Doctor Juan Ignacio Morales, codirector de les excavacions i investigadors de l'IPHES-CERCA i del SERP-UB explica que les primeres datacions realitzades indiquen que la presència de neandertals a la Cova Simanya és més antiga que el límit del Carboni 14, és a dir, anterior als 50.000 anys. Les tècniques de datació alternatives que s'estan fent ara sobre les restes permetran determinar més precisament la seva antiguitat.
Les restes de neandertals, exposades Foto: Diputació de Barcelona
Juntament amb l'ús de la cova, els treballs de camp han permès constatar que la cavitat també va servir de refugi d'hibernació tant per a l'ós bru com per a l'ós de les cavernes, un ús que es va allargar fins fa 42.000 anys. Molt temps després, la cova va ser utilizada de manera esporàdica.
A les properes campanyes d'excavació, l'equip de recerca té previst continuar amb els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la Cova del Triangle i la Cova de la Canal, situades a escassos 50 metres, amb l'objectiu de conèixer amb més profunditat el poblament prehistòric en aquest territori clau.
Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.
