La Cecot alerta que la sequera afectarà la productivitat del teixit industrial

La patronal catalana preveu un 2024 marcat per la incertesa on impulsaran un gran pacte de país per reformar l’administració pública i adaptar-la al segle XXI

El president de la Cecot, Xavier Panés, i el secretari general, Oriol Alba durant la trobada anual amb premsa.
El president de la Cecot, Xavier Panés, i el secretari general, Oriol Alba durant la trobada anual amb premsa. | Nebridi Aróztegui
15 de gener de 2024, 13:05
Actualitzat: 14:14h
El grau alt d'incertesa en diferents àmbits socials, polítics i econòmics tornarà a marcar l'any segons la patronal egarenca Cecot. El seu president, Xavier Panés, ha reclamat una vegada més que l'administració i els governs es posin les piles per "adaptar-se a les necessitats de les empreses del segle XXI". Ho ha dit en el tradicional esmorzar d'inici d'any amb la premsa. Per Panés, "hem començat un 2024 on les situacions estructurals, com la inestabilitat geopolítica, les eleccions europees, el govern espanyol de coalició amb moltes forces polítiques, la perspectiva de desacceleració econòmica o la inflació, tindran repercussió directa en la producció i en el teixit empresarial i industrial de Catalunya". 

En aquest sentit, ha posat per exemple la situació de sequera extrema que viu el país i que després d'afectar directament el sector primari, aviat arribarà a la indústria. Sobretot a les empreses on la productivitat depèn, en bona part de l'aigua, com passa amb la indústria tèxtil, la química o la farmacèutica, present al territori vallesà. "Les obres que s'haurien d'haver fet amb l'última gran sequera, l'any 2008, no s'han fet", ha retret Panés qui ha lamentat que aquest 2024 les afectacions seran al sector industrial i al turisme. Pel que fa a les empreses, el president de la patronal ha explicat que aquests anys ja "han fet inversions importants i estan fent esforços" de manera que el marge de maniobra és inferior. 

Entre els projectes que la patronal preveu tirar endavant aquest 2024 destaca impulsar un gran pacte de país per reformar l'administració pública i adaptar-la al segle XXI. Aquest és un dels cavalls de batalla de la Cecot: simplificar l'administració i evitar l'excés de burocràcia sobretot per les petites i mitjanes empreses. "Necessitem una administració modernitzada, no pot ser que una llicència d'activitat tardi un any a concedir-se", ha reblat Panés. Per això, ha defensat un acord ampli dins de la societat civil "perquè el missatge pugui arribar amb més força i generar efectes concrets a l’administració".


30.000 milions per la transformació digital

Lligat amb això, des de la Cecot es considera imprescindible crear un pla nacional per la transició energètica i la transformació digital de les pimes, que hauria d'estar dotat amb 30 mil milions d'euros. En aquest sentit, el secretari general, Oriol Alba, ha apuntat que més enllà de les dotacions econòmiques que les empreses han rebut dels fons Next Generation en concepte de kit digital, "s'ha de complementar amb formació, programes d'acompanyament o tutories per donar un suport real i contribuir en el canvi cultural". 

Un altre element on la Cecot vol incidir és en la competitivitat fiscal a Catalunya, que ocupa la darrera posició de les autonomies en l’índex autonòmic. "La fiscalitat ha d'estar pensada per dinamitzar l'activitat empresarial". En aquest sentit, en una entrevista recent a Nació, Panés apunta que "si tenim unes condicions fiscals pitjors per l'empresa respecte d'altres territoris, a les que van marxar se'ls farà difícil tornar".  



La flexibilització en el marc laboral és un altre dels elements clau de la Cecot per aquest 2024. La patronal considera que "és un sistema caduc i rígid que no s'ajusta a l'actualitat" i per això Panés ha estat molt clar: "fem una crida al nou govern espanyol, en concret a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que les mesures i propostes en l'àmbit laboral sempre s'acordin en el marc de la taula de diàleg on hi ha els sindicats i les patronals". En aquest sentit, l'assessor Josep Maria Bosch, considera que cal millorar els redactats dels contractes fix-discontinu per tal de garantir certesa i seguretat jurídica en la contractació laboral. També apunta que fan falta canvis pel que fa a la regulació del teletreball, perquè només hi hagi prestació si és el 100% de le jornada, jubilacions flexibles i compatibilitat de treball amb la jubilació o s'ha mostrat en contra de la reducció de la jornada fora de la negociació col·lectiva, entre d'altres. 

L'assessor en l'àmbit industrial, Sebastià Garcia, ha insitit en la manca de possibilitat de previsions per la incertesa general però ha manifestat que cal monitoritzar el Pacte Nacional per la Indústria i adaptar-lo d'acord amb les modificacions de l'entorn. A més a més, durant el 2023 s'ha comprovat que els marges empresarials són heterogenis de manera que "ens indica els camins de treball pel futur". Pel que fa als autònoms, l'assessora Marta Sànchez, ha lamentat la incertesa que encara hi ha respecte de les regularitzacions de les cotitzacions i demana que des de l'administració es deixi de veure l'autònom com una gran empresa i "adaptar les normes a la seva realitat". 


Les infraestructures, el "capítol pendent" del desenvolupament

Finalment, com és habitual, la patronal ha fet una crida a l'execució i finalització de les infraestructures planificades i que han d'aportar desenvolupament, competitivitat i facilitats en el transport de mercaderies i persones als vallesos, una de les zones més industrialitzades del sud d'Europa. Panés ha avançat que seguiran insistint al Govern i al ministeri perquè tirin endavant.

En aquest sentit, s'han centrat en les que tindran una repercussió directa en el territori com és la B-40 en el seu tram entre Viladecavalls i Olesa que està acabat a l'espera que s'inauguri. La ronda nord entre Terrassa i Sabadell que ha de permetre buidar Sabadell de transport de mercaderies. L'estació intermodal de La Llagosta, que permetria derivar l'entrada i sortida de mercaderies del Vallès amb una connexió amb el port de Barcelona. El suport a tirar endavant el corredor mediterrani o l'adequació de l'aeroport de El Prat per connectar Barcelona amb el món.