El passat 3 de juny el president de la Cecot, Antoni Abad, va dirigir una carta a la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, per posar de manifest el desacord de la patronal amb les actuacions de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) envers les societats de mera tinença de béns (societats patrimonials). Més concretament, amb la reclamació sistemàtica i generalitzada que, segons la Cecot, es fa a les mencionades societats de la diferència de tipus impositius en l'impost sobre societats dels darrers quatre anys. El conflicte ve donat perquè Hisenda considera que les patrimonials no són empreses i, per tant, no se’ls pot aplicar el règim especial per pimes que suposa una reducció de cinc punts en el tipus impositiu general. Segons la patronal, “aquestes actuacions es basen en criteris jurídics que estan essent molt discutits per especialistes, donat que els criteris interpretatius en què es fonamenten no es corresponen ni temporal ni tributàriament amb la situació actual”.
En aquest sentit, la patronal catalana reclama actuacions en dues direccions: en primer lloc, exigeix que es donin les instruccions oportunes als Òrgans de Gestió Tributària per a què es paralitzin els expedients iniciats i les liquidacions provisionals. En segon lloc, la Cecot demana que es defineixi la normativa tributària amb claredat, ja sigui a través de la modificació del text legal o fins que es manifesti la Jurisdicció Contenciosa al respecte.
La defensa jurídica en l’àmbit tributari implica recórrer el deute tributari i interessos, presentar avals per suspendre el pagament i esperar a que l'Administració, el Tribunal econòmic administratiu i els Tribunals contenciosos decideixin. Per tant, segons la Cecot, suposen una dificultat financera i un cost molt alt per a les empreses, especialment en un moment tan delicat com l'actual.
La patronal explica que la seva intenció no és “rebutjar la legítima actuació dels Òrgans de l’Administració Tributària, però sí que entenem que aquestes actuacions han de ser proporcionals i proporcionades a la situació a defensar i han de ser conscients dels perjudicis que poden ocasionar. Entenem que els esforços i la urgència en les mesures sancionadores han de dirigir-se a la lluita contra el frau fiscal, situació contrària a la qual ens trobem en aquests moments, en els quals el conflicte és simplement en la interpretació sobre l’aplicació de tipus impositius. Per tant, en cap cas es produeix frau, sinó en tot cas un conflicte d’interpretació de la norma”.
En aquest sentit, la patronal catalana reclama actuacions en dues direccions: en primer lloc, exigeix que es donin les instruccions oportunes als Òrgans de Gestió Tributària per a què es paralitzin els expedients iniciats i les liquidacions provisionals. En segon lloc, la Cecot demana que es defineixi la normativa tributària amb claredat, ja sigui a través de la modificació del text legal o fins que es manifesti la Jurisdicció Contenciosa al respecte.
La defensa jurídica en l’àmbit tributari implica recórrer el deute tributari i interessos, presentar avals per suspendre el pagament i esperar a que l'Administració, el Tribunal econòmic administratiu i els Tribunals contenciosos decideixin. Per tant, segons la Cecot, suposen una dificultat financera i un cost molt alt per a les empreses, especialment en un moment tan delicat com l'actual.
La patronal explica que la seva intenció no és “rebutjar la legítima actuació dels Òrgans de l’Administració Tributària, però sí que entenem que aquestes actuacions han de ser proporcionals i proporcionades a la situació a defensar i han de ser conscients dels perjudicis que poden ocasionar. Entenem que els esforços i la urgència en les mesures sancionadores han de dirigir-se a la lluita contra el frau fiscal, situació contrària a la qual ens trobem en aquests moments, en els quals el conflicte és simplement en la interpretació sobre l’aplicació de tipus impositius. Per tant, en cap cas es produeix frau, sinó en tot cas un conflicte d’interpretació de la norma”.
