29
de juny
de
2017, 06:10
La Taula de l'Aigua de Terrassa considera que la ciutat està en un moment "crític" pel que fa a la presa de decisions en la municipalització de l'aigua. El ple de juliol, d'aquí a un mes, serà el moment en què, probablement, es debatran els principals documents per avançar cap a la gestió pública.
Per això, l'entitat ha demanat poder intervenir al ple que se celebra aquest dijous, on expressaran les seves inquietuds i la seva opinió respecte el procés de municipalització; també han fet entrega de més de 8.000 signatures a favor de la gestió pública del servei d'aigua, que visibilitzen, segons la Taula de l'Aigua, l'ampli suport ciutadà, que calculen, a partir d'una enquesta recent, en un 79%. L'entrega s'ha fet en un acte en què han sigut presents representants dels quatre grups que donen suport a la municipalització: PSC, TeC, ERC-MES i CUP.
El procés de municipalització s'ha basat, segons l'entitat, en tres eixos. El primer ha estat la feina d'entitats socials com la Taula de l'Aigua, creada ara fa tres anys per conscienciar la població de què havia de passar quan la concessió de Mina s'acabés el desembre del 2016, i per defensar l'oportunitat que la ciutadania recuperés la gestió del servei. Després de moltes hores de feina, l'entitat se sent orgullosa d'afirmar que el procés de municipalització de l'aigua a Terrassa s'ha convertit en un referent a tot l'estat i, fins i tot, a nivell internacional.
La Taula de l'Aigua també ha reconegut la feina que s'ha fet des de l'Ajuntament, tant a nivell polític, amb el compromís dels grups que han donat suport al procés, com a nivell tècnic, amb una "feina extraordinària dels serveis jurídics i tècnics" municipals en una situació "anòmala" que requereix d'un gran esforç.
La clatellada se l'han endut les institucions econòmiques, que s'han posat de la banda de la que, ara com ara, conserva la concessió de l'aigua. "Creiem que no han estat a l'alçada i que han perdut el sentit de ciutat i de legalitat", han explicat els membres de l'entitat. "Encara que defensin els interessos particulars, cal prioritzar el bé comú", han etzibat, tot afirmant que no tot s'hi val, com per exemple les amenaces que ha rebut l'alcalde Jordi Ballart.
La participació ciutadana, la principal demanda
La Taula de l'Aigua entén que aquest element és bàsic i que, com a tal, és un dret que s'ha de garantir. Per això, la millor manera d'assegurar l'accés general és la gestió pública, si pot ser, com a organisme autònom, que assegura més transparència, tot i admetre que una empresa municipal tampoc és una mala opció. Això, és clar, amb una tolerància zero amb qualsevol tipus de corrupció.
La taxa com a mecanisme de recaptació seria una de les altres garanties, per damunt de la tarifa, i així s'eliminaria el lucre. També defensen el dret públic i les pràctiques de control, així com la transparència més absoluta i la participació ciutadana, no només per controlar, sinó també formant part de la presa de decisions.
Precisament, la Taula considera que la participació és un dels elements en què hi ha més camí per recórrer, encara, i ha demanat als grups polítics que reflexionin. Així, l'entitat afirma que tot i que el sistema representatiu és legítim, cal aprofundir la democràcia i crear un instrument col·laboratiu entre polítics, tècnics, entitats i altres agents per definir la política de l'aigua. La Taula també exigeix que la ciutadania estigui present en el consell d'administració del nou ens gestor.
En tot cas, la Taula ha agraït la bona senda que segueix l'Ajuntament, però ha demanat que d'aquí al ple del juliol es concreti el model, encara que només sigui en línies generals, per poder centrar-se en els detalls després de l'estiu.
Per això, l'entitat ha demanat poder intervenir al ple que se celebra aquest dijous, on expressaran les seves inquietuds i la seva opinió respecte el procés de municipalització; també han fet entrega de més de 8.000 signatures a favor de la gestió pública del servei d'aigua, que visibilitzen, segons la Taula de l'Aigua, l'ampli suport ciutadà, que calculen, a partir d'una enquesta recent, en un 79%. L'entrega s'ha fet en un acte en què han sigut presents representants dels quatre grups que donen suport a la municipalització: PSC, TeC, ERC-MES i CUP.
El procés de municipalització s'ha basat, segons l'entitat, en tres eixos. El primer ha estat la feina d'entitats socials com la Taula de l'Aigua, creada ara fa tres anys per conscienciar la població de què havia de passar quan la concessió de Mina s'acabés el desembre del 2016, i per defensar l'oportunitat que la ciutadania recuperés la gestió del servei. Després de moltes hores de feina, l'entitat se sent orgullosa d'afirmar que el procés de municipalització de l'aigua a Terrassa s'ha convertit en un referent a tot l'estat i, fins i tot, a nivell internacional.
La Taula de l'Aigua també ha reconegut la feina que s'ha fet des de l'Ajuntament, tant a nivell polític, amb el compromís dels grups que han donat suport al procés, com a nivell tècnic, amb una "feina extraordinària dels serveis jurídics i tècnics" municipals en una situació "anòmala" que requereix d'un gran esforç.
La clatellada se l'han endut les institucions econòmiques, que s'han posat de la banda de la que, ara com ara, conserva la concessió de l'aigua. "Creiem que no han estat a l'alçada i que han perdut el sentit de ciutat i de legalitat", han explicat els membres de l'entitat. "Encara que defensin els interessos particulars, cal prioritzar el bé comú", han etzibat, tot afirmant que no tot s'hi val, com per exemple les amenaces que ha rebut l'alcalde Jordi Ballart.
La participació ciutadana, la principal demanda
La Taula de l'Aigua entén que aquest element és bàsic i que, com a tal, és un dret que s'ha de garantir. Per això, la millor manera d'assegurar l'accés general és la gestió pública, si pot ser, com a organisme autònom, que assegura més transparència, tot i admetre que una empresa municipal tampoc és una mala opció. Això, és clar, amb una tolerància zero amb qualsevol tipus de corrupció.
La taxa com a mecanisme de recaptació seria una de les altres garanties, per damunt de la tarifa, i així s'eliminaria el lucre. També defensen el dret públic i les pràctiques de control, així com la transparència més absoluta i la participació ciutadana, no només per controlar, sinó també formant part de la presa de decisions.
Precisament, la Taula considera que la participació és un dels elements en què hi ha més camí per recórrer, encara, i ha demanat als grups polítics que reflexionin. Així, l'entitat afirma que tot i que el sistema representatiu és legítim, cal aprofundir la democràcia i crear un instrument col·laboratiu entre polítics, tècnics, entitats i altres agents per definir la política de l'aigua. La Taula també exigeix que la ciutadania estigui present en el consell d'administració del nou ens gestor.
En tot cas, la Taula ha agraït la bona senda que segueix l'Ajuntament, però ha demanat que d'aquí al ple del juliol es concreti el model, encara que només sigui en línies generals, per poder centrar-se en els detalls després de l'estiu.
La roda de premsa de valoració del procés de municipalització de l'aigua a Terrassa. Foto: Joaquim Albalate