Ramon Comellas, fundador de Circutor: «L'energia del futur funcionarà com Internet»

Ramon Comellas Fusté és el cofundador i actual president del grup vallesà Circutor, amb seu a Viladecavalls i especialitzat en sistemes d’eficiència energètica i qualitat de xarxa elèctrica, amb reconeixement internacional i exportacions a un centenar de països. Recentment, la Patronal Cecot li ha atorgat el reconeixement per la seva trajectòria professional, que li entregarà durant la Nit de l’Empresari el pròxim 25 d’octubre.

Quan encara era estudiant d’enginyeria tècnica industrial amb especialitat d’electricitat, en Ramon va començar a fabricar transformadors i relés diferencials amb en Ramon Pons, amb qui anys més tard i en un context de crisi del petroli, el 1973 va fundar Circutor. Avui dia, el grup de sis companyies està controlat al 100% per la família Comellas, que es considera terrassenca i segueix apostant per la innovació en la nova trajectòria del grup empresarial. 

-Com i quan va començar la passió per a l'electricitat, i especialment la voluntat de fer-ne un ús eficient?

-Des de ben petit ja volia estar en el sector elèctric. Amb 14-15 anys ja feia emissores amb Ràdio Aficionats, i ja em vaig endinsar en aquest ram. Quan era a la carrera d’enginyeria tècnica, em va sortir una plaça de professor a la universitat del que llavors era “Maestría Industrial”, juntament amb el meu company Ramon Pons.

Després d’anar veient-nos a classe, un dia ens va sorgir la idea de muntar una empresa arran del nou Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió que es va aplicar a l’Estat. Ens vam adonar que hi havia factors que Espanya potser no complia o no sabia fer encara, i que nosaltres podríem fer. Mentre estàvem fent prototips va arribar la primera crisi energètica el 1973. Tothom deia que s’acabaria el petroli, i amb 4-5 mesos es va triplicar el preu. La idea era fer una empresa per ajudar als nostres clients a ser més eficaços en l’ús de l’energia elèctrica, que es malgastava molt. Vam començar fent això, i ho seguim fent. Ara està de moda, però fa 50 anys, quan nosaltres vam començar a fer-ho, ningú ho feia. El nostre ADN i tot el que hi ha al voltant nostre és això, ser més eficients amb l’energia elèctrica. 

-La seva empresa explora molts vessants dins del món de l'electricitat (des de vehicles elèctrics, plantes fotovoltaiques, telecomunicacions, infraestructures) i també en entorns molt diversos (des de la indústria química fins a la de l'alimentació i begudes). Hi ha algun vessant que li interessi en particular, o que pensi que s'ha de potenciar?

-Un vessant que és cada cop més important és la qualitat de la xarxa elèctrica. Ens està passant com amb els rius: cada vegada els posem més porqueria però els volem més nets, perquè hi afegim components que són més sensibles a la qualitat. Una bona qualitat de la xarxa elèctrica es demostra quan la forma de l’ona és senoidal, i llavors la considerem una xarxa neta. Quan aquesta xarxa està plena de porqueries (té forats o harmònics) i no és senoidal diem que és una mala xarxa i porta problemes per als equips electrònics, que cada vegada són més sensibles i no treballen bé en aquestes condicions. A més, augmenten les pèrdues quan una xarxa té harmònics.

Cada dia hem de cuidar més que la xarxa estigui neta, és una de les feines més importants que fem avui dia. Si té microtalls, has d’afegir equips que omplin els microtalls i afegeixin la corrent que li falta a aquest microtall, i contra els harmònics cal afegir un filtre d’harmònics que vagi tallant de la xarxa el que sobresurt de la forma senoidal i vagi omplint els forats que té per sota. Si la forma de distorsió és estable, la xarxa es neteja amb condensadors de reactància, però quan la forma de distorsió varia la xarxa es neteja amb sistemes electrònics.  

-Aquesta xarxa és present a tot arreu, és a dir, que aquesta neteja és necessària a edificis oficials, negocis, cases? 

-Es podria aplicar a tot arreu, però és important per aquells aparells que tinguin problemes de sensibilitat davant una xarxa bruta. Un exemple pràctic seria un aeroport. En un aeroport es distorsiona molt la xarxa elèctrica, perquè hi ha molts equips elèctrics funcionant alhora. Amb aquesta distorsió, la torre de control no funciona, i cal afegir un filtre per solucionar-ho. De fet, més d’un centenar d’aeroports del món són clients nostres per aquest motiu, i també hospitals i centres de càlcul, com el de Google d’Irlanda. El nostre client és aquell que consumeix molta energia elèctrica o que un problema amb la xarxa elèctrica pot portar-li moltes conseqüències, a banda d’aquell que gasta molta energia i vol saber com la gasta i per què. La qualitat de la xarxa és una qüestió que avui dia preocupa a cada vegada més empreses de tot el món, però fa 30 anys la preocupació només era la tensió de la xarxa. Ara cada país té el seu propi codi de xarxa, i nosaltres ens adaptem a la de cada país. El model d’eficiència energètica va de la mà amb netejar la xarxa elèctrica.  

-Una empresa que va començar fundant-se a Terrassa ha acabat tenint presència arreu del món i assistint als congressos internacionals més importants. Per exemple, a la fira Light+Building que s'ha celebrat a Frankfurt aquest octubre. Vostè ha vist la realitat d'altres països pel que fa a les empreses del seu sector. Com creu que es posiciona Circutor a nivell global, i creu que la indústria catalana i terrassenca té capacitat per competir amb grans empreses alemanyes i nòrdiques pioneres?

-El món elèctric està dominat per les multinacionals. N’hi ha una dotzena que fan més de la meitat de la xarxa elèctrica que es ven al món. Però al mateix temps és un mercat on hi ha forats i molts factors s’han de solucionar localment, perquè molts problemes són locals. Nosaltres ens movem en aquest àmbit. La competència amb les multinacionals no és tanta. De fet, jo no els considero competidors, sinó col·laboradors. Una mica més del 30% de la nostra producció és destinada a crear productes per a multinacionals, ja que elles no poden crear els productes perquè són massa petits per a la seva capacitat. 

A Catalunya tenim una indústria elèctrica molt potent, es pot equiparar amb la d’ altres països capdavanters en xarxa elèctrica. La majoria d’indústria elèctrica d’Espanya és catalana, i en aquest sentit Barcelona té més potència que Madrid. És bo que empreses locals, com Circutor, es posicionin dins d’aquest mercat, i tenir els col·laboradors a prop. A vegades també necessites altres empreses, no fas tu tots els productes. Perquè un país es desenvolupi és fonamental tenir col·laboradors a la vora. Muntar una indústria enmig d’un desert no funciona. A Catalunya tenim moltes PIMEs que t’ajuden quan ho necessites, per exemple nosaltres no fem directament les injeccions de plàstics, les peces metàl·liques o els circuits impresos, però podem demanar-los a empreses que tenim ben a prop. És un gran avantatge que tenim a Catalunya i a vegades no el sabem aprofitar prou. Específicament, tot el Vallès és molt potent. Una part molt important de la indústria catalana es concentra entre els dos vallesos. 

-Fer un ús sostenible de l'energia i ser 100% neutres de carboni (reducció i neutralització de les emissions de CO2) és un model que totes les empreses volen seguir avui dia. Com creu que Circutor pot contribuir a un model energètic més sostenible?

-Prediquem amb l’exemple. Una part molt important de l’energia que consumim la fabriquem a les nostres plantes solars, que tenim a les teulades. Ara mateix ens trobem amb un 70% d’autoconsum en la majoria de plantes, i en un parell d’anys volem arribar al 100%. 

-Fa anys Circutor va apostar per la indústria 4.0. Ara, com valora la indústria 5.0?  Volen apostar per ella, i com creu que pot ajudar a l'eficiència energètica?

-No puc dir què ens aportarà, però segur que ens canviarà la manera de treballar. Normalment, quan hi ha avenços és perquè coincideixen diverses tecnologies alhora. Si ara muntem molts parcs solars no és només perquè la tecnologia de les plaques solars ha avançat i són més netes, sinó perquè també han avançat les comunicacions i les xarxes. Fa 10 anys no s’hauria pogut fer. A Alemanya tenen més de 2 milions d’instal·lacions solars, que serien inviables de controlar si no es poguessin gestionar totes juntes. 

-Creu que algun dia Espanya es posicionarà com a pionera en energia solar, passant per davant d’Alemanya?

-Jo crec que sí. Per fer l’energia que consumim a Espanya no necessitem tanta superfície solar com ens imaginem. Uns 30 km de diàmetre. Ens cal molta energia, que en tenim i els alemanys també. Ells juguen amb un avantatge: tenen menys So, però tenen més fred, necessari també per produir energia fotovoltaica. Per això dalt de les muntanyes es produeix més energia fotovoltaica. 

-Els carregadors per a vehicles elèctrics són un altre atractiu de la seva empresa. Per quins sectors s’han distribuït, i quants a Espanya?

-Estem venent carregadors de cotxes elèctrics a uns 60 països, però només un 20% del que produïm es queda a Espanya. Un 80% va a l’exportació, especialment per les autopistes australianes, els països d’Amèrica del Sud i fins i tot Arabia Saudí, els Emirats i Dubai, que disposen de molt petroli i són grans clients nostres. A Espanya ens costa més, encara no hi ha tanta cultura de cotxe elèctric. A Noruega ja ocupen el 60% dels cotxes que es van vendre l’any passat, aquí només estem al 3-4%. Crec que aquesta xifra anirà augmentant, no en tinc cap dubte.  No conec ningú que tingui un cotxe elèctric i no estigui content. Hi ha la por de no trobar carregadors per carregar la bateria, però quan n’hi hagi més la gent ja perdrà la por. Els cotxes elèctrics carreguen on dormen, el que s’anomena càrrega lenta, no es solen carregar a les gasolineres com els cotxes que funcionen amb gasolina. A l’autopista, només carreguen els quilowatts que necessiten per arribar on volen, és el que s’anomena càrrega ràpida. Però la ràpida és molt més cara que la lenta. Acabem de fer els carregadors dels autobusos elèctrics de Madrid, que són de 400 quilowatts, i a Petra també pels autobusos turístics elèctrics. N’hem fet bastants, però encara n’hi hauria d’haver més. 
 

-La Patronal Cecot li ha atorgat recentment el premi a la Personalitat per la seva trajectòria professional. Com es va sentir quan va rebre la notícia?

-Estic molt sorprès i agraït. Tinc 82 anys i ja m’estic jubilant, no estic massa al dia. Que reconeguin la meva trajectòria quan ja m’estic apartant d’aquest món és una sorpresa.

-El Grupo Preving també ha atorgat un premi a Circutor per la Nit de l'empresari de la Cecot, en aquest cas per a l'empresa més saludable. Com creu que encaixa Circutor dins d'aquest guardó, i com se sent al saber que l'han guardonat a vostè i a més a la seva empresa en els mateixos premis?

-Sens dubte també ha estat una sorpresa. Als meus fills, en Joan i la Núria, els enorgulleix molt aquest reconeixement, perquè sempre han treballat perquè l’empresa fos saludable i han organitzat esdeveniments perquè els treballadors se sentin a gust. Fa 20 anys que no tenim un accident en baixa. És important, i es cuida molt.

-Al març va adquirir el 100% de Circutor, quan abans era cofundador amb Ramon Pont. I ara, el seu grup ja engloba 6 empreses (Circontrol, Circutor, Intercap, Zurc, Dezac, Aplitech, PickData, Disibeint i Ciresearch). Com veu el futur del nou grup Circutor? Pronostica un creixement, quines són les seves previsions? Seguirà apostant per a la innovació?

-Li agraeixo plenament a en Ramon Pons tot el que ha fet per l’empresa, però entenc que es vulgui jubilar ja i per això ha venut les seves accions. Jo també em jubilaré aviat, però ara que la nostra família ha adquirit tot el grup, estem en un moment de creixement. Tant el meu fill com la meva filla s’ho han agafat amb molt interès, i estan a Circontrol. El meu fill és enginyer en telecomunicacions i la meva filla és economista, i es prenen seriosament la gestió del grup empresarial. La meva il·lusió és que l’empresa continuï i creixi, i com sempre, seguirem apostant plenament per a la innovació. 

-Com creu que el model energètic seguirà evolucionant, i quin paper tenen les empreses en tot això? 

-Crec que l’energia elèctrica del futur serà susceptible de moltíssims canvis. Fa 6-7 anys teníem l’impost al sol, i ara paguem a empreses perquè fabriquin i instal·lin plaques solars. És un canvi tremendament important. Jo dic que l’energia elèctrica s’ha tornat petita. Abans es produïa en grans centrals (de carbó, hidràulica, etcètera) i la gent endollava els aparells a la corrent i ja tenia energia. Això ha canviat. Una part de l’energia es produeix amb fonts renovables  i amb molts petits grups, més de 2 milions. Aquests grups s’han d’ajuntar i crear-ne un de gran. Quan l’energia elèctrica era grossa nosaltres teníem poca cosa a fer, però quan l’energia es fa en petits grups tenim gran capacitat per actuar. És el que sabem fer, gestionar-les, controlar-les. L’energia està anant cap a un camp on les companyies locals tenim moltes més oportunitats d’innovar.

En un futur, l’energia elèctrica serà com Internet: tindrem una xarxa elèctrica que estarà connectada i nosaltres pagarem molt per estar connectats a ella, i en aquesta xarxa enviarem corrent i rebrem corrent. Si sobra corrent elèctrica de les nostres plaques solars, l’enviarem a les centrals i segurament rebrem pocs diners a canvi, i en comprarem quan en faci falta i la pagarem més cara. Pagarem per tenir el servei de la xarxa elèctrica a casa. Si totes les cases d’Espanya posessin plaques solars a les seves teulades farien prou corrent per alimentar Espanya. Seríem autosuficients.

El problema és que darrere es necessita algú que ens asseguri que darrere de la xarxa elèctrica sempre hi haurà corrent. Les energies renovables no es poden preveure, no es fan sempre. Hem de disposar de contenidors on guardar l’energia quan ens sobri i així emprar-la quan la necessitem. Encara no sabem fer-ho, però anem aprenent-ho. Per tot el món s’estan fent grans sistemes per guardar energia, com el de bombar aigua a un lloc més alt quan sobra energia, i quan en falta baixar l’aigua per crear corrent elèctrica. És el sistema que empra l’illa del Hierro, que és autosuficient de manera 100% renovable amb aquest sistema. Bomben aigua del mar amb el forat d’un volcà que han impermeabilitzat i quan els falta, baixen l’aigua i creen energia. El valor de la xarxa serà important, com el que paguem ara per estar connectats a Internet. L’energia també es produirà molt més localment, per tant, haurem de transportar-la menys, i ens acostumarem a gastar el corrent a les hores quan és més econòmica. 

-Quin paper jugaran les companyies elèctriques en aquest entramat, si cada
vegada es produirà més energia localment i per tant, elles perdran poder?

-Seguiran sent qui mantinguin la xarxa en marxa, guardaran la corrent quan en sobri, s’adaptaran. Iberdrola ja està fent una instal·lació immensament gran a Portugal per bombejar aigua en un pantà que han creat, i que permetrà guardar milers de megabytes. La companyia comprarà corrent als particulars quan els sobri, bombejarà l’aigua i quan falti corrent la baixarà, crearà energia i te la vendrà més cara. Serà el negoci de les companyies elèctriques. La xarxa que tenen arribarà a tot arreu, és la seva gran força, i a més seran capaços de produir energia elèctrica amb plaques solars. 

-Creu que la pujada del preu de l’electricitat provocarà que cada vegada la gent vulgui produir més la seva pròpia energia?

-Sí, però el cost de l’electricitat també baixarà. El preu desorbitat que tenim ara mateix no és causa només del preu de cost, sinó també és un problema organitzatiu del cost de l’electricitat. Paguem el cost de l’energia més cara que hem fabricat aquell dia. La més cara és la del gas, per això ens surt aquest preu. Realment no és així: moltes companyies elèctriques estan fent contractes amb gent per vendre’ls corrent molt més barata que el cost que té realment, perquè utilitzen les seves plaques solars. 

-Llavors, creu que el futur serà 100% renovable?

-No en tinc cap dubte. En 20 anys ja serem completament renovables a nivell d’Europa. És el mateix termini que posem per tenir tots els cotxes elèctrics, perquè a partir del 2035 ja no es podran vendre cotxes de gasolina. De fet, em sap greu ser tan gran quan hi ha els grans canvis en aquesta indústria. Fins fa 10-12 anys, el sector no es movia gaire. Ara, les novetats són cada dia. En poc temps hi ha hagut moltíssims canvis. Les tecnologies van sempre per davant de la legislació. Tècnicament, ja és possible fer un avenç, però la legislació no ho permet. Amb els vehicles elèctrics ens passa. Encara no està clar si els camions elèctrics tindran un sistema de càrrega diferent dels cotxes, i ja ho hauríem de tenir resolt. Fins i tot ja estem parlant d’avions elèctrics.

La clau de la revolució elèctrica del futur radicarà en les bateries: si creixen, la revolució serà bestialment important. L’únic problema que tenim ara mateix dins d’aquesta indústria és saber com guardar l’energia renovable, i es resoldria amb bateries. Les que tenim actualment són cares, valen 400 euros / kw. Una bateria de 70 kw que porta un cotxe elèctric val 8.000 euros, encara és massa cara. Cada vegada s’estan patentant més bateries, especialment a Amèrica del Nord. El problema també és que algunes necessiten estar a 100 graus per funcionar bé, i per tant, seria inviable per als cotxes. Avancem molt ràpidament. Les centrals aniran desapareixent, només serviran per guardar corrent. A Catalunya, si parem les centrals nuclears, elèctricament no tenim producció. Hem d’actuar, però la legislació provoca que sigui molt difícil avançar per a les empreses d’aquí. -Creu que ha estat un any especialment clau per a Circutor? Perquè? Quant ha facturat el grup enguany?

-Sí, ha estat un any clau de creixement a Circutor, arribarem a facturar 170 milions. Però també ha estat un any complicat perquè hi ha falta de components electrònics. Si no hagués estat per això, hauria estat excel·lent. Hi ha moltíssimes comandes i tenim molts projectes, hem hagut de frenar-ne alguns per què els components tenen un temps d’espera d’un any. 

-Algun d’aquests projectes entre mans que estiguin a punt de posar en marxa? 

-Estem en procés de fer electrolineres: sistemes de càrrega elèctrica de cotxes alimentats amb energia solar i hidrogen, sense que es connectin a la xarxa. Quan no faci sol, els cotxes podran anar a l’electrolinera i carregar la pila amb hidrogen. És un sistema completament sostenible, no hi haurà cap connexió amb la xarxa elèctrica. L’hidrogen també serà net, estarà fet a partir de plaques solars, és el que en diem hidrogen verd. Ja estem fent alguns projectes a escala real, que entraran en marxa cap al segon semestre de l’any vinent. Ho hem batejat com a Ecoasis: d’ecològic i oasi: un oasi ecològic.

Aquest sistema estarà integrat dins de les gasolineres, moltes s’estan plantejant oferir hidrogen. És molt difícil fer un sistema de càrrega elèctrica en mig de la carretera, perquè si no tens xarxa elèctrica és complicat portar-la cap allà, i has de fer una estació transformadora. Val molts diners i es triga entre 5 i 6 anys. No podem esperar tant per fer carregadors elèctrics. En canvi, si fas la corrent amb plaques solars i carregues el cotxe amb una bateria, probablement et surt més econòmic que portar la línia elèctrica cap allà i a més ens surt el corrent gratis. Per ara, no sé de cap lloc del món on s’hagi implantat abans aquest sistema.