Vacarisses protegeix i preserva les masies amb valor històric

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha donat el vist-i-plau del Pla especial i el catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable de Vacarisses, promogut i tramés per l’Ajuntament. 

La base del text és un document de 2009, de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Universitat de Vic, suspès per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. El catàleg identifica aquelles construccions situades en sòl no urbanitzable i que són susceptibles de reconstrucció o rehabilitació: 24 masies o conjunts d’edificació, 14 habitatges del medi rural i 3 edificacions destinades a altres usos. 

El document s’estructura en fitxes, amb informació general sobre cada edificació, les raons legals per a la seva recuperació i preservació, i un apartat normatiu que especifica els usos admesos, tant de l’edificació principal com dels seus annexos.
 
En la majoria de masies i cases rurals, s’admeten l’ús agropecuari i els usos d’utilitat pública o interès social, activitats productives i equipaments compatibles amb el medi rural. A més, en alguns casos, s’accepta l’ús d’habitatge familiar (20), de turisme rural i/o restauració (24), hoteler (6) o d’habitatge plurifamiliar amb un màxim de 4 apartaments (13).
 
Les masies i edificacions vacarissenques incloses en aquest catàleg presenten unes característiques molt diverses. En destaquen un conjunt d’habitatges rurals o cases pairals amb una llarga tradició històrica i ben preservades, com Can Códol, L’Alzina, les Vendranes, el Bovet, les Comelles, Sanana, Can Torrella, Castellet de Dalt, Can Vives, l’Obac o Coll Cardús. La majoria estan documentades als segles XIV, XV i XVI, i presenten nombrosos elements d’interès arquitectònic, com portes adovellades o galeries ¡ finestres emmarcades. Altres cases pairals, menys rellevants i pitjor conservades, també mantenen encara elements arquitectònics igualment interessants.
 
Un terme extens
 El nucli històric de Vacarisses es distribueix al voltant de l’Església de Sant Pere i El Castell, que, fins al 1948, va ser propietat dels marquesos de Castellbisbal. Com que aquest nucli no ha patit gaires modificacions, encara se’n conserva la fesomia tradicional. La veritable expansió de l’espai urbanitzat pel terme municipal comença a la segona meitat del segle XX, amb el creixement espectacular de nombroses urbanitzacions residencials, gràcies a la implantació del ferrocarril i la conseqüent millora de la mobilitat i l’accés. En el mateix període, també creixen les casetes de l’espai rústic.
 
En contrast amb el ràpid creixement de les urbanitzacions residencials, la casa pagesa primitiva, molt arrelada al municipi i predominant al llarg de la història recent de Vacarisses, resta abandonada. El seu aïllament enmig les estructures viàries modernes i els minsos rendiments de la terra són les causes principals de l’abandonament d’alguns masos ¡ de l’activitat agrària que s’hi desenvolupava.
 
Com a resultat, Vacarisses aplega una gran quantitat d’habitatges disseminats en sòl rural, tant habitats com deshabitats, categoritzats en 4 tipologies: masies de llarga tradició; granges o cases pairals amb activitat agrícola; antics habitatges rurals, actualment abandonats i enrunats, però alguns de gran rellevància històrica i símbols del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i habitatges isolats o en nucli de població en sòl no urbanitzable, aixecats a mitjans del segle passat. La incorporació al catàleg d’aquesta darrera tipologia permet a les persones propietàries de les edificacions la possibilitat de refer-les en cas d’incendi o incidents similars.
 
Edificacions del catàleg susceptibles de ser preservades i recuperades pel seu valor històric, arquitectònic o paisatgístic
 
L’Alzina, El Bovet, Can Cases, Castellet de Baix, Castellet de Dalt, Can Códol, Coll Cardús, Les Comelles, El Mimó, Casa Nova de l’Obac, El Palà, Cal Pau Gran, Sanana, Masia la Torre, Can Torrella, La Torrota, La Urpina, Les Vendranes, Can Vives, Cal Xapó, La Calsina, Can Jan, Can Lleonart i Casa Vella de l’Obac.