19
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
10:21h
L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida acollirà del 23 de març al 24 d'abril en el marc de la 22a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya l'exposició 'Terry O'Neill. El rostro de las leyendas', una producció de Fundación Telefónica que fa una retrospectiva del fotògraf britànic.
La mostra conté algunes de les fotografies més cèlebres d'O'Neill, el qual ha centrat la seva carrera en el retrat, documentant així els moments més intimistes i naturals dels grans mites del cinema dels últims 60 anys, els grups de pop i rock que van marcar tendència musical en els 60 i 70 del segle passat i les figures de la moda, sobretot, dels 90. L'exposició que arribarà aquesta primavera a la capital del Segrià ja ha visitat altres ciutats com ara Girona, Madrid, Zamora, Múrcia, Huelva o Sant Sebastià.
L'estil natural i inconfusible d'O'Neill neix de la conjunció de dos factors com són l'ús de la càmera de 35 mm -molt més lleugera i còmoda de manejar que les habituals de l'època-, i l'accés excepcional als fotografiats, amb els quals passava dies sencers com si fos un d'ells. Segons O'Neill, hi ha tres regles imprescindibles per ser un gran fotògraf que passen per ser el més invisible possible, tenir una gran paciència i saber combinar una gran discreció amb unes grans dots de relacions públiques.
Del Londres del 'swinging' a les estrelles de Hollywood
El Londres del 'swinging' de la década dels anys 60 del segle passat, en plena efervescència cultural i social, va ser documentat i viscut per diversos fotògrafs de l'època, entre els quals Terry O'Neill, al costat de Terence Donovan o David Bailey. L'any 1963 va fer la primera fotografia dels Beatles per al diari Daily Sketch al pati del darrere dels estudis d'Abbey Road, on el grup gravava el seu primer disc 'Please, please'.
A més de ser la primera fotografia dels Beatles que es publicava en premsa, també va ser la primera vegada que un grup apareixia a la portada d'un diari britànic. El tiratge es va esgotar. A aquella foto, li van succeir moltes altres de grups musicals de l'època que començaven a despuntar com ara els Rolling Stones, David Bowie o Elton John o supermodels com ara Jean Shrimpton o Twiggy, estrelles femenines que posseïen "una personalitat i carisma excepcionals", segons O 'Neill.
Quan Terry O'Neill tenia 80 anys, va decidir anar a Hollywood a immortalitzar les grans estrelles. Amb l'ajuda dels seus amics Michael Caine i Richard Burton, O'Neill es va introduir al món del cinema i va retratar Clint Eastwood, Paul Newman, Groucho Marx, Ava Gardner, Steve McQueen i qui va ser la seva dona, l'actriu Faye Dunaway.
Les estrelles de la gran pantalla van ser recollidess per la mirada d'O'Neill i van formar part fins i tot del seu cercle personal. Però el més retratat al llarg de la seva trajectòria artística va ser el cantant Frank Sinatra, a qui va fotografiar durant 30 anys, des de la seva primera trobada a Miami, durant el rodatge de 'La dona de ciment' (Lady in Cement, 1968).
Terry O'Neill
Terry O'Neill (Londres, 1938) va començar la seva carrera al departament de fotografia de British Airways a l'aeroport de Heathrow, a Londres, on retratava als viatgers que arribaven al país. El 1959 va començar a treballar per al diari Daily Sketch a Fleet Street i el seu primer encàrrec fotogràfic va ser Lawrence Olivier. A partir d'aquí, va immortalitzar els inicis de les grans bandes de pop i rock dels 60 a Anglaterra. Després va iniciar a Hollywood una carrera com a fotògraf professional que li va permetre apropar-se als grans del cinema i retratar-amb un estil que l'ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria.
Terry ha estat guardonat amb la medalla de The Royal Society 's Centenary el 2011 en reconeixement per la seva contribució a l'art de la fotografia. El fotògraf ha publicat portades per a mitjans com ara Time, Stern, Paris Match, The Sunday Times Magazine, Vanity Fair i moltes altres publicacions durant les sis dècades de trajectòria professional, a més d'haver creat pòsters per al cinema i portades d'àlbums que s'han convertit en icones.
En l'actualitat, el seu treball s'exhibeix en galeries nacionals i col·leccions privades de tot el món i promou els premis internacionals de fotoperiodisme que porten el seu nom.
La mostra conté algunes de les fotografies més cèlebres d'O'Neill, el qual ha centrat la seva carrera en el retrat, documentant així els moments més intimistes i naturals dels grans mites del cinema dels últims 60 anys, els grups de pop i rock que van marcar tendència musical en els 60 i 70 del segle passat i les figures de la moda, sobretot, dels 90. L'exposició que arribarà aquesta primavera a la capital del Segrià ja ha visitat altres ciutats com ara Girona, Madrid, Zamora, Múrcia, Huelva o Sant Sebastià.
L'estil natural i inconfusible d'O'Neill neix de la conjunció de dos factors com són l'ús de la càmera de 35 mm -molt més lleugera i còmoda de manejar que les habituals de l'època-, i l'accés excepcional als fotografiats, amb els quals passava dies sencers com si fos un d'ells. Segons O'Neill, hi ha tres regles imprescindibles per ser un gran fotògraf que passen per ser el més invisible possible, tenir una gran paciència i saber combinar una gran discreció amb unes grans dots de relacions públiques.
Del Londres del 'swinging' a les estrelles de Hollywood
El Londres del 'swinging' de la década dels anys 60 del segle passat, en plena efervescència cultural i social, va ser documentat i viscut per diversos fotògrafs de l'època, entre els quals Terry O'Neill, al costat de Terence Donovan o David Bailey. L'any 1963 va fer la primera fotografia dels Beatles per al diari Daily Sketch al pati del darrere dels estudis d'Abbey Road, on el grup gravava el seu primer disc 'Please, please'.
A més de ser la primera fotografia dels Beatles que es publicava en premsa, també va ser la primera vegada que un grup apareixia a la portada d'un diari britànic. El tiratge es va esgotar. A aquella foto, li van succeir moltes altres de grups musicals de l'època que començaven a despuntar com ara els Rolling Stones, David Bowie o Elton John o supermodels com ara Jean Shrimpton o Twiggy, estrelles femenines que posseïen "una personalitat i carisma excepcionals", segons O 'Neill.
Quan Terry O'Neill tenia 80 anys, va decidir anar a Hollywood a immortalitzar les grans estrelles. Amb l'ajuda dels seus amics Michael Caine i Richard Burton, O'Neill es va introduir al món del cinema i va retratar Clint Eastwood, Paul Newman, Groucho Marx, Ava Gardner, Steve McQueen i qui va ser la seva dona, l'actriu Faye Dunaway.
Les estrelles de la gran pantalla van ser recollidess per la mirada d'O'Neill i van formar part fins i tot del seu cercle personal. Però el més retratat al llarg de la seva trajectòria artística va ser el cantant Frank Sinatra, a qui va fotografiar durant 30 anys, des de la seva primera trobada a Miami, durant el rodatge de 'La dona de ciment' (Lady in Cement, 1968).
Terry O'Neill
Terry O'Neill (Londres, 1938) va començar la seva carrera al departament de fotografia de British Airways a l'aeroport de Heathrow, a Londres, on retratava als viatgers que arribaven al país. El 1959 va començar a treballar per al diari Daily Sketch a Fleet Street i el seu primer encàrrec fotogràfic va ser Lawrence Olivier. A partir d'aquí, va immortalitzar els inicis de les grans bandes de pop i rock dels 60 a Anglaterra. Després va iniciar a Hollywood una carrera com a fotògraf professional que li va permetre apropar-se als grans del cinema i retratar-amb un estil que l'ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria.
Terry ha estat guardonat amb la medalla de The Royal Society 's Centenary el 2011 en reconeixement per la seva contribució a l'art de la fotografia. El fotògraf ha publicat portades per a mitjans com ara Time, Stern, Paris Match, The Sunday Times Magazine, Vanity Fair i moltes altres publicacions durant les sis dècades de trajectòria professional, a més d'haver creat pòsters per al cinema i portades d'àlbums que s'han convertit en icones.
En l'actualitat, el seu treball s'exhibeix en galeries nacionals i col·leccions privades de tot el món i promou els premis internacionals de fotoperiodisme que porten el seu nom.