Això d’intentar escriure un article cada setmana és punyetero. Hi ha setmanes que t’has de fer un tip de barrinar a veure de què carai parles i n’hi ha d’altres, com aquesta, que els temes se t’amunteguen de tal manera que et venen ganes de fer-ne quatre o cinc perquè hi ha gènero de sobres. Des dels incidents i la tancada d’estudiants a la Universitat de Lleida, passant per l’elecció de la Seu Vella com a monument favorit dels catalans, fins al ple forçat a la Paeria per abordar el model comercial de la ciutat, o la imminència festiva de l’Aplec o del play-off d’ascens del Lleida Esportiu.
Però, és clar, si mentre vas valorant possibilitats resulta que a la senyora delegada del gobierno de Madrid se li acut prohibir l’entrada d’estelades a la final de Copa, sembla que no et deixin altre remei que haver de parlar-ne.
En les últimes vint-i-quatre hores s’han dit moltes coses, i més que se’n diran, mentre un jutge decideix aquest divendres si accepta atendre per la via d’urgència els recursos presentats contra una mesura que clarament atempta contra la llibertat d’expressió més elemental. Hi ha teories de tota mena sobre què pot haver-li passat pel cap a la senyora Concepción Dancausa a l’hora d’adoptar una iniciativa com aquesta.
La justificació que hi dóna no s’aguanta per enlloc i, tenint en compte que els dies previs a aquesta final l’ambient estava molt calmat i jo no havia sentit a ningú parlant –per exemple- d’organitzar cap xiulada al rei Felip durant l’himne espanyol, dóna la impressió que la mesura busca, més que prevenir incidents, promoure que n’hi hagi. Vaja, prohibir per estimular una reacció que justifiqui la mateixa prohibició.
Veient les reaccions dels dirigents del Partit Popular, un té la impressió que això de diumenge volen que sigui el tret de sortida d’una nova campanya patriòtica per aglutinar el sentiment espanyolista aprofitant la circumstància que en una mica més d’un mes hi ha eleccions generals. No es pot pas deixar passar una oportunitat de presentar-se com els garants de la unitat indissoluble de la Pàtria. L’únic que no ho acaba de veure clar és Xavier Garcia Albiol, que intueix que aquesta estratègia no li dóna gaire bons pronòstics a Catalunya.
De fet, ja deu veure que els seus jefes a Madrid donen per impossible aquest tros de l’Estat del que no es volen desprendre, tenint en compte que Rajoy només hi vindrà a fer un acte durant la campanya electoral. A Lleida, tu! Amb l’objectiu, suposo de veure si aconsegueixen rascar el grapat de vots que li van faltar a José Ignacio Llorens al desembre.
Si l’arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat havia esmorteït la bilis que feia segregar a Espanya Artur Mas, i que fins i tot als mateixos independentistes se’ls veia una mica capcots, calia inflamar-los una mica per si algú entre els distrets electors de les espanyes havia començat a deixar de preocupar-se pel problema catalán.
Ara tornarem a tenir xou. Hi haurà estelades –d’una forma o d’una altra- al Vicente Calderón. Podran dir que el president català i l’alcaldessa de Barcelona han plantat el rei afilerant-se al costat dels independentistes, barrejant-hi la visita d’Arnaldo Otegi al Parlament. Es tornaran a escoltar xiulets, que els aficionats sevillistes miraran de tapar amb el Que viva España del Manolo Escobar. I esperem que tot quedi en això i que cap faltat com els que van entrar dimecres a l’Espai Macià de les Borges no es vegi legitimat a empaitar indepes pel cantó del Manzanares.
En qualsevol cas, la mesura de prohibir portar estelades no se sustenta ni en el que disposa la Llei de l’Esport ni en cap altre text legal conegut. És més, el que sí que és, és manifestament contrària a la mateixa Constitució espanyola que tant asseguren defensar els companys de partit de la senyora Dancausa.
La veritat és que haver d’argumentar per rebatre coses tan òbvies fa molta mandra... Potser sí que m’he equivocat d’article i avui hagués estat millor fer prèvia del Lleida-Barakaldo; o comentar els incidents relacionats amb una altra subdelegada, la senyora Manso, a la UdL; o celebrar que la gent de Lleida s’ha mobilitzat al twitter per guanyar una votació per coronar la Seu Vella, encara que tinc dubtes que hagi rebut gaires vots des de Girona o Barcelona... La setmana que ve intentaré encertar-la més. De moment, sabeu què? Aneu-me preparant una llauneta de caragols. Bon Aplec!
Però, és clar, si mentre vas valorant possibilitats resulta que a la senyora delegada del gobierno de Madrid se li acut prohibir l’entrada d’estelades a la final de Copa, sembla que no et deixin altre remei que haver de parlar-ne.
En les últimes vint-i-quatre hores s’han dit moltes coses, i més que se’n diran, mentre un jutge decideix aquest divendres si accepta atendre per la via d’urgència els recursos presentats contra una mesura que clarament atempta contra la llibertat d’expressió més elemental. Hi ha teories de tota mena sobre què pot haver-li passat pel cap a la senyora Concepción Dancausa a l’hora d’adoptar una iniciativa com aquesta.
La justificació que hi dóna no s’aguanta per enlloc i, tenint en compte que els dies previs a aquesta final l’ambient estava molt calmat i jo no havia sentit a ningú parlant –per exemple- d’organitzar cap xiulada al rei Felip durant l’himne espanyol, dóna la impressió que la mesura busca, més que prevenir incidents, promoure que n’hi hagi. Vaja, prohibir per estimular una reacció que justifiqui la mateixa prohibició.
Veient les reaccions dels dirigents del Partit Popular, un té la impressió que això de diumenge volen que sigui el tret de sortida d’una nova campanya patriòtica per aglutinar el sentiment espanyolista aprofitant la circumstància que en una mica més d’un mes hi ha eleccions generals. No es pot pas deixar passar una oportunitat de presentar-se com els garants de la unitat indissoluble de la Pàtria. L’únic que no ho acaba de veure clar és Xavier Garcia Albiol, que intueix que aquesta estratègia no li dóna gaire bons pronòstics a Catalunya.
De fet, ja deu veure que els seus jefes a Madrid donen per impossible aquest tros de l’Estat del que no es volen desprendre, tenint en compte que Rajoy només hi vindrà a fer un acte durant la campanya electoral. A Lleida, tu! Amb l’objectiu, suposo de veure si aconsegueixen rascar el grapat de vots que li van faltar a José Ignacio Llorens al desembre.
Si l’arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat havia esmorteït la bilis que feia segregar a Espanya Artur Mas, i que fins i tot als mateixos independentistes se’ls veia una mica capcots, calia inflamar-los una mica per si algú entre els distrets electors de les espanyes havia començat a deixar de preocupar-se pel problema catalán.
Ara tornarem a tenir xou. Hi haurà estelades –d’una forma o d’una altra- al Vicente Calderón. Podran dir que el president català i l’alcaldessa de Barcelona han plantat el rei afilerant-se al costat dels independentistes, barrejant-hi la visita d’Arnaldo Otegi al Parlament. Es tornaran a escoltar xiulets, que els aficionats sevillistes miraran de tapar amb el Que viva España del Manolo Escobar. I esperem que tot quedi en això i que cap faltat com els que van entrar dimecres a l’Espai Macià de les Borges no es vegi legitimat a empaitar indepes pel cantó del Manzanares.
En qualsevol cas, la mesura de prohibir portar estelades no se sustenta ni en el que disposa la Llei de l’Esport ni en cap altre text legal conegut. És més, el que sí que és, és manifestament contrària a la mateixa Constitució espanyola que tant asseguren defensar els companys de partit de la senyora Dancausa.
La veritat és que haver d’argumentar per rebatre coses tan òbvies fa molta mandra... Potser sí que m’he equivocat d’article i avui hagués estat millor fer prèvia del Lleida-Barakaldo; o comentar els incidents relacionats amb una altra subdelegada, la senyora Manso, a la UdL; o celebrar que la gent de Lleida s’ha mobilitzat al twitter per guanyar una votació per coronar la Seu Vella, encara que tinc dubtes que hagi rebut gaires vots des de Girona o Barcelona... La setmana que ve intentaré encertar-la més. De moment, sabeu què? Aneu-me preparant una llauneta de caragols. Bon Aplec!