Inés Granollers i Cunillera s’estrena com a candidata d’ERC per Lleida a les eleccions espanyoles després d’una legislatura com a diputada al Congrés. Nascuda a Bellpuig, la republicana de 52 anys ha agafat ara el relleu a Xavier Eritja com a líder de la llista d’ERC, i ho ha fet amb un discurs reivindicatiu de les polítiques del seu partit favor de la demarcació de Lleida en contraposició a les postures de Junts: “Han estat tota la legislatura sense fer res i només criticant els que sí defensàvem Lleida”.
En una entrevista amb Nació, Granollers acusa els juntaires de ser “tribuners” que només critiquen i “que es miren la política des de la grada” alhora que contraposa aquesta posició amb la del PDECat, una formació amb la que, assegura, “ens hi hem trobat més sovint en la defensa de les comarques de Ponent i del Pirineu”.
A la formació de Carles Puigdemont li demana que deixi “la política del no a tot” perquè considera que ERC “ha estat molt sola en la voluntat de defensar Catalunya i en la reivindicació dels nostres drets com a independentistes”. En aquest sentit, la republicana reclama un front comú de tots els diputats independentistes “per tenir més força en les negociacions amb el govern espanyol”. Defensa la taula de diàleg com una eina que ha permès eliminar el delicte de sedició i fer possible els indults per als líders independentistes, i recorda que la infuència d’ERC a Madrid ha servit “per obligar el PSOE a mirar cap a l’esquerra”. Assegura que té clar que el paper d’ERC durant aquest mandat que acaba ha estat clau per evitar l’aliniament dels socialistes espanyols amb les tesis de les dretes.
Granollers creu que els socialistes estan més còmodes quan s’aproximen al PP i els acusa de ser “poc complidors”: “Van dir que no farien cap taula de diàleg, que no permetrien els indults, que no pactarien amb Podemos…”, recorda la política republicana, que aventura una negociació dura amb el PSOE en el cas que Pedro Sánchez necessiti els vots per a la investidura: “El nostre preu per pactar serà ara més alt que el de fa quatre anys, i el nostre suport no serà gratuït”. En aquesta tessitura, la candidata lleidatana opina que la clau de volta d’una eventual negociació la marcarà el benefici que en pugui treure Catalunya, però manté el dubte sobre el paper dels socialistes en el cas que se’ls hi demani una abstenció per fer president el líder del PP, Alberto Núñez Feijoó.
Sobre votsútils i mobilitzacions, la candidata reivindica la seva formació com la que garanteix les polítiques d’esquerres, i en aquest sentit carrega els neules contra Sumar, la formació de Yolanda Díaz que considera que ha matisat la ideologia de les esquerres que defensava Podemos: “Ja no hi ha esquerres espanyoles valentes, i la prova la tenim en el veto que li han fet a Irene Montero i als dubtes sobre el moviment feminista, que diuen que molesta”.
En clau lleidatana, Granollers puntualitza que l’equitat territorial és un dels camps de batalla per a la propera legislatura: “No pot ser que els nostres estudiants escullin la carrera en funció dels transports públics que tinguin a l’abast. Això encara ens passa i ho hem de resoldre”, diu. La gestió de l’aigua, la modernizació del canal d’Urgell i la millora de les carreteres són altres temes on ERC apunta que hi posarà els esforços de la mateixa manera que ho han fet, valora, “amb l’alliberament dels peatges de l’A-2 i l’AP2 i la millora de l’Eix pirinenc, pel qual hem aconseguit 260 milions d’euros que seran gestionats per la Generalitat”.
Confia en revalidar la victòria del 2019 quan ERC va aconseguir dos dels quatre diputats en joc a Lleida, i no es mossega la llengua a l’hora de parlar dels seus rivals electorals: d’Isidre Gavín, de Junts, admet no tenir-ne una idea molt bona atesa el seu “partidisme”: “Com a responsable de polítiques territorials no va fer res per a la variant de Bellpuig, que era només de 900 metres. Farà a Madrid tot el que no ha fet fins ara?”, es pregunta. De la candidata del PSC, Montse Mínguez, diu que es preocupa només de les polítiques que la poden afectar a ella “com el cas dels trens de l’alta velocitat i la no parada a l’estació de Lleida”, mentre que de Dante Pérez, cap de llista del PP, explica que només ha coincidit una sola vegada amb ell però que prefereix no compartir viatge amb ell a Madrid.