27
de maig
del
2019
Actualitzat
el
28
de març
del
2023
a les
23:04h
Balaguer li ha girat la cara a Josep Maria Roigé d'una manera despietada. L'exalcalde ha patit un daltabaix electoral quan creia, i ho havia dit públicament, que la seva candidatura seria la més votada en els comicis d'aquest diumenge. Tres regidors i perdre contra una majoria absoluta és un bagatge molt pobre per un cap de llista que aspirava a recuperar l'alcaldia que va perdre fa quatre anys per cinc vots, els que el van separar del seu sisè regidor que, probablement, li hagués donat la vara d'alcalde.
Concretar raons per explicar la debacle del món convergent a Balaguer és impossible, perquè els criteris del ciutadà a l'hora de posar el vot a l'urna són imponderables, però un fet és evident i no s'ha d'amagar a l'hora de fer una anàlisi. Roigé és un polític que no cau bé a Balaguer, un municipi que no és tan gran com per no trobar-se, més aviat al contrari. La capital de la Noguera és un poble gran on no és difícil que una sensació negativa contra algú (errònia o no) acabi quallant i configurant-se com a real en l'imaginari col·lectiu.
El candidat de Junts per Balaguer té un feeling negatiu que s'amaneix amb rumors d'enemistats i amb el record viu de les polèmiques que va tenir amb els treballadors de l'ajuntament en l'època que va ser alcalde. El seu tarannà no enganxa. No hi ha massa més secret. Balaguer li ha tornat a recordar a Roigé, i ara de manera més crua que al 2015, que un alcalde no només ha de ser un bon gestor (molts el valoren per això), sinó que també ha de tenir carisma, empatia i mà esquerra.
Més d'un miler de balaguerins han votat Carles Puigdemont a les eleccions europees i quan han hagut d'escollir la candidatura de les municipals han canviat directament de partit. Roigé no ha estat beneficiat per l'onada del president a l'exili i en canvi s'ha vist perjudicat en la comparació amb l'actual alcalde, Jordi Ignasi Vidal, un candidat d'un altre perfil que ha aconseguit governar la ciutat sense polèmiques ni excessives tensions i amb un aire de simpatia. Entre l'ambient calmós del republicà i la trifulga del convergent, el balaguerí ha escollit la primera opció, impulsada també per una ERC que ara mateix és la marca de moda de la política catalana.
Finalment, a Roigé tampoc no l'ha ajudat el seu discurs d'un projecte per Balaguer que englobés totes les forces polítiques, inclosos els partits de la dreta espanyola i anti-independentistes. La importància del candidat en unes municipals és cabdal, però tampoc no es pot obviar un votant de "partit" a qui li pot arribar a grinyolar que el seu cap de llista estigui disposat a pactar amb partits com Ciutadans.
El candidat de Junts per Balaguer ha servit un debat en safata als seus rivals polítics, que han aprofitat la seva predisposició a pactar amb tothom per aventurar que Balaguer podria tenir un executiu amb algun representant del 155. Ara a Roigé li toca reflexionar.
Concretar raons per explicar la debacle del món convergent a Balaguer és impossible, perquè els criteris del ciutadà a l'hora de posar el vot a l'urna són imponderables, però un fet és evident i no s'ha d'amagar a l'hora de fer una anàlisi. Roigé és un polític que no cau bé a Balaguer, un municipi que no és tan gran com per no trobar-se, més aviat al contrari. La capital de la Noguera és un poble gran on no és difícil que una sensació negativa contra algú (errònia o no) acabi quallant i configurant-se com a real en l'imaginari col·lectiu.
Balaguer li ha tornat a recordar a Roigé que un alcalde no només ha de ser un bon gestor, sinó que també ha de tenir carisma, empatia i mà esquerra
El candidat de Junts per Balaguer té un feeling negatiu que s'amaneix amb rumors d'enemistats i amb el record viu de les polèmiques que va tenir amb els treballadors de l'ajuntament en l'època que va ser alcalde. El seu tarannà no enganxa. No hi ha massa més secret. Balaguer li ha tornat a recordar a Roigé, i ara de manera més crua que al 2015, que un alcalde no només ha de ser un bon gestor (molts el valoren per això), sinó que també ha de tenir carisma, empatia i mà esquerra.
Més d'un miler de balaguerins han votat Carles Puigdemont a les eleccions europees i quan han hagut d'escollir la candidatura de les municipals han canviat directament de partit. Roigé no ha estat beneficiat per l'onada del president a l'exili i en canvi s'ha vist perjudicat en la comparació amb l'actual alcalde, Jordi Ignasi Vidal, un candidat d'un altre perfil que ha aconseguit governar la ciutat sense polèmiques ni excessives tensions i amb un aire de simpatia. Entre l'ambient calmós del republicà i la trifulga del convergent, el balaguerí ha escollit la primera opció, impulsada també per una ERC que ara mateix és la marca de moda de la política catalana.
Entre l'ambient calmós del republicà i la trifulga del convergent, el balaguerí ha escollit la primera opció, impulsada també per una ERC que ara mateix és la marca de moda de la política catalana
Finalment, a Roigé tampoc no l'ha ajudat el seu discurs d'un projecte per Balaguer que englobés totes les forces polítiques, inclosos els partits de la dreta espanyola i anti-independentistes. La importància del candidat en unes municipals és cabdal, però tampoc no es pot obviar un votant de "partit" a qui li pot arribar a grinyolar que el seu cap de llista estigui disposat a pactar amb partits com Ciutadans.
El candidat de Junts per Balaguer ha servit un debat en safata als seus rivals polítics, que han aprofitat la seva predisposició a pactar amb tothom per aventurar que Balaguer podria tenir un executiu amb algun representant del 155. Ara a Roigé li toca reflexionar.